5 raons per llegir 'Ràbia' de Sebastià Alzamora

Després de Reis del món l'escriptor Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) acaba de publicar Ràbia (Proa), una novel·la més breu que l'anterior, però contundent com un cop de puny. Si al llibre protagonitzat per Joan Mascaró i Joan March, la recerca de la llibertat i l'estupidesa humana eren els fils conductors, a Ràbia -si bé també hi ha reflexions sobre la condició humana- les coses van d'una altra manera, i qui empeny els fets que fan avançar la trama és un personatge de quatre potes molt especial.

1. L’escenari

Ubicada a l'illa de Mallorca encara que el nom de l'illa no apareix Sebastià Alzamora fa caminar els protagonistes de Ràbia per Bellavista, una localitat turística prop de l'aeroport on hi recala el turisme de borratxera i el de més baix pressupost. S'agraeix trencar amb els racons idíl·lics, les cales paradisíaques, casetes de pedra a la serra de Tramuntanta i l'elegància salvatge de Formentor, perquè a Mallorca i a moltes Mallorques, com passa a tot arreu. Bellavista és una zona amb una platja que no té sorra de veritat sinó trinxat d'una pedrera, bars que s'encadenen i on es troba cervesa barata per proveir llargues nits de festa, blocs d'apartaments barats, hotels decadents...

2. Na Taylor

El personatge del narrador és el protagonista, però al principi de la novel·la està acompanyat per na Taylor, una bona cussa. Sí, l'autor per escriure aquesta novel·la s'ha inspirat en el dolorós episodi que va viure ell mateix quan algú va enverinar el seu gos, en Cooper. Les passejades amb na Taylor, el relat de la seva agonia, destil·la un amor que ja voldrien tenir moltes trames que se les donen de romàntiques.

3. Els personatges i el bar d’en Miro

Enmig de tot aquest panorama Alzamora recrea el bar d’en Miro i na Vera, un local on els habituals són persones que viuen al marge, des d’un exconvicte fins a un fracassat com se sent el mateix narrador. Les converses d’en Miro, na Vera, na Bue, na Bali, en Paco, i en Caminada en aquest petit cau d’outsiders són imperdibles.

4. Reflexions sobre la humanitat

"Recordem-ho: tots els subjectes cruels, o estúpids, o repulsius, han estat en els seu dia criatures adorables", reflexions com aquesta brillen en una novel·la farcida de dolor i exasperació. La manera d’explicar la ràbia de Sebastià Alzamora és fonda i carregada de contrapunts.

5. La petjada de la Guerra Civil a Mallorca

Cap al final de la novel·la el narrador s’aventura a l’interior d’una infraestructura militar. La peripècia fa patir al lector i de fet Alzamora agraeix a Bartomeu Carrió i a Joan Carles Palos, autors del llibre Els camins de Palma que l’acompanyessin a descobrir una infraestructura militar que hi ha a Son Orlandis.