L'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt les tretze persones que van protestar a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb una asseguda amb cadenes el 2018. La Fiscalia demanava dos anys i mig de presó per a onze dels acusats per delictes de resistència, atemptat contra l'autoritat i desobediència, i un any i mig per als altres dos. El tribunal, però, ha resolt que no ha quedat acreditat "cap dany" a objectes o coses per part dels manifestants i emmarca la protesta en la "llibertat d'expressió i crítica" i en la "resistència pacífica sense violència".

Els tretze activistes van participar d'una concentració convocada pels CDR el 23 de febrer de 2018 a les portes del TSJC, a l'Arc de Triomf de Barcelona, per reclamar la llibertat dels presos polítics i contra l'aplicació de l'article 155. Desenes de manifestants van seure a les escales del tribunal i es van envoltar amb una cadena. La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra els va desallotjar i va detenir 14 persones, tretze de les quals van ser processades. 

L'advocat d'Alerta Solidària Xavier Monge considera que la sentència és un "toc d'atenció" per a la Fiscalia i els jutjats d'instrucció: "Avala que l'acusació era desproporcionada, sobretot per intentar restringir el dret a la llibertat d'expressió, de manifestació i reunió a l'Estat espanyol, els grans damnificats dels esdeveniments dels darrers anys". A més, Monge assegura que la decisió judicial frena l'intent de la Fiscalia de "perseguir la dissidència política" mitjançant el delicte de desordres públics".

Després de dos anys amb el procés obert, el judici es va celebrar el 5 i 6 de febrer d'enguany. El grup de suport dels activistes considerava que s'estava "criminalitzant el dret a protesta" i va acusar la Fiscalia de buscar "la repressió del moviment independentista". En declaracions a aquest diari, un dels encausats, Zoe Garcia, considerava que es tractava d'un "judici polític": "No ens estan acusant de desordres, és que no hem comès aquests delictes. Simplement ens estan encausant per exercir el nostre dret a manifestació".

El cas dels encausats per seure al TSJC se suma a altres processos contra la societat civil a causa de les mobilitzacions independentistes, com ara els detinguts dels CDR el passat 23 de setembre, alliberats després de mesos a presó i que encara estan acusats de terrorisme; els detinguts i empresonats durant les protestes posteriors a l’emissió de la sentència del judici al Procés, o els casos de la Tamara Carrasco i Adrià Carrasco.