Público
Público

Ampli consens social i polític per reclamar la recuperació de la Llei catalana contra els desnonaments

Les entitats impulsores de la ILP que va suposar l'aprovació de la Llei 24/2015, així com representants municipals de tots els partits catalans amb l'excepció de Cs i PP demanen al govern espanyol que retiri el recurs al Tribunal Constitucional que va presentar-hi l'executiu de Rajoy i que va deixar sense efectes articles claus de la normativa.

Els impulsors de la ILP per la Llei catalana contra els desnonaments, suspesa pel TC, fan una roda de premsa a les portes del Parlament català per demanar la retirada del recurs per part del govern central i l'aplicació efectiva de la llei. Marc Font

Demostració de força a favor de la recuperació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Càrrecs municipals de tots els partits polítics, amb l'única excepció de Ciutadans i PP, i representants de nombroses entitats socials s'han unit davant del Parlament de Catalunya per presentar el manifest que reclama la retirada del recurs del govern espanyol contra la normativa, presentat durant la presidència de Mariano Rajoy i acceptat pel Tribunal Constitucional (TC). La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, ha estat molt explícita i ha reclamat a l'executiu de Pedro Sánchez que aprofiti el proper consell de ministres per aprovar la retirada del recurs, el que permetria reactivar tots els articles de la Llei 24/2015.

Fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), el Parlament va aprovar la normativa el juliol de 2015 per unanimitat, en el que es va veure com una mesura avançada per lluitar contra els desnonaments i garantir els subministraments bàsics a les famílies més vulnerables. Tot i el suport del PP català a la normativa, el govern de Rajoy va decidir presentar-hi un recurs al TC contra alguns dels articles, fonamentalment referits als desnonaments. Finalment, el maig del 2016 el Constitucional va decidir suspendre'ls cautelarment, a l'espera d'una sentència definitiva que encara no ha arribat. Entre d'altres qüestions, els articles suspesos establien als propietaris l'obligatorietat d'oferir un lloguer social abans d'iniciar cap procediment de desnonament a famílies en situació de vulnerabilitat, així com la cessió obligatòria durant tres anys dels pisos que grans tenidors i entitats financeres tinguessin buits sense causa justificada.

En l'acte d'aquest dimecres, la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela, ha recordat que durant els mesos en què la normativa va estar en funcionament "es van començar a aturar desnonaments" i que des de la seva suspensió parcial "no tenim cap eina efectiva" per afrontar l'emergència habitacional. María Campuzano, portaveu de l'APE, ha subratllat que la recuperacioó de la 24/2015 "no és una demanda del grup promotor de la ILP, ni del Parlament, sinó de tota la societat catalana". "No s'entendria que el govern de Sánchez no retirés el recurs", ha afegit. En una línia similar s'ha expressat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per a qui l'executiu estatal ja hauria d'haver fet aquest pas, bàsicament "perquè el Partit Socialista va manifestar-se en contra del recurs [del govern de Rajoy]".

En la situació actual, "les entitats financeres, els grans propietaris i els especuladors poden seguir desnonant famílies vulnerables sense assumir cap corresponsabilitat, mentre que amb la llei els obligava a garantir-les un lloguer social", ha seguit Colau. La també líder de Catalunya en Comú ha destacat que sense l'actuació del TC, només a Barcelona "s'hauria hagut d'oferir un lloguer social a almenys 600 famílies que han estat desnonades". L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha defensat la recuperació de la normativa, però ha insistit que "no n'hi ha prou" per resoldre la problemàtica de l'accés a l'habitatge. El membre de la Crida per Sabadell, on s'inclou la CUP, ha afirmat que "també ens cal una nova Llei d'arrendaments urbans i més finançament públic per tirar endavant el parc d'habitatge públic que necessitem".

Altres ajuntaments que també s'han adherit al manifest són els de Sant Vicenç dels Horts, en mans d'ERC; Sant Cugat del Vallès, Reus i Girona, on governa el PDECat; i Santa Coloma de Gramenet, on el PSC hi té majoria absoluta. L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya també s'hi han sumat, com han fet els sindicats CCOO i UGT, la Taula del Tercer Sector Social, el Sindicat de Llogateres, l'ANC, Òmnium Cultural, Tanquem els CIEs, Aigua és Vida, la FAVB i desenes d'entitats i associacions més, fins a arribar a la quarantena. "Estem convençudes que aquesta batalla es guanyarà i es recuperarà la 24/2015", ha conclòs Lucía Delgado.

El manifest, que pretén sumar noves adhesions a partir d'avui, recalca que a Catalunya "hi continua havent diàriament 43 desnonaments, el 65% dels quals són de lloguer" i que la 24/2015 havia dotat als ajuntaments "d'eines efectives, redistributives i justes per fer front a les necessitats d'habitatge als seus municipis". Segons el text, durant els nou mesos de vigència de la llei es van poder aturar "10.000 desnonaments". En definitiva, el document reclama "acabar amb l'emergència habitacional que castiga la població més exposada a la crisi, per passar després a bastir veritables polítiques d'habitatge modernes que ens permetin assegurar el dret a un habitatge digne de tota la població".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?