Va ser l'autèntic inici de la persecució contra tots els que impulsaven un referèndum sobre la independència de Catalunya, però la Judicatura ho va negar rotundament i va argumentar que només es tractava d'esbrinar si s'havien obtingut il·lícitament les dades fiscals de tots els catalans.

Aquest era inicialment l'objecte judicial de la causa oberta, a demanda de l'organització ultradretana VOX, pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, després d'unes declaracions del jutge i senador Santiago Vidal en aquest sentit en xerrades que va pronunciar entre finals del 2016 i principis del 2017. Però a partir de maig d'aquest últim any, el jutge Ramírez Sunyer va convertir aquest procediment en una causa general contra tots els que impulsaven el dret a decidir i la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya .

Així que al juliol la Guàrdia Civil va cursar citacions judicials a empleats i funcionaris de la Generalitat per interrogar-los a la seva caserna de Travessera de Gràcia, on van prestar declaració el secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, el director general de Comunicació, Jaume Clotet , i el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells. La mateixa Guàrdia Civil va fer constar que ho feia per ordre del Jutjat número 13, però aquest ho va negar públicament i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va arribar a fer un tuit desmentint-ho:

"Les diligències que està fent la Guàrdia Civil són diligències de la policia judicial i no sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13", va afirmar el 27 de juliol aquest tuit del compte oficial TSJCat (@tsj_cat). Però la veritat era una altra molt diferent.

Davant d'aquestes contradiccions, el col·lectiu de juristes Drets presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental que va ser admesa a tràmit per l'Audiència de Barcelona, que a continuació va reclamar al Jutjat número 13 que certifiqués si tenia alguna investigació oberta sobre el "Pacte pel referèndum "i si hi havia encarregat a la Guàrdia Civil una investigació sobre tot allò relacionat amb l'organització d'aquest referèndum.

La lletrada judicial del Jutjat número 13 ha trigat més d'un any a respondre a l'Audiència provincial i, quan finalment ho ha fet (el passat 23 d'agost) ha hagut de reconèixer que, efectivament, el magistrat Ramírez Sunyer havia ordenat a la Guàrdia Civil , a partir del 15 de maig de 2017, que investigués tots aquells que "poguessin haver intervingut en l'autorització, creació i desenvolupament del web pactepelreferendum.cat", raó per la qual es va interrogar Nin, Clotet i Graells al juliol. Dos mesos després, el jutge ordenava la supressió d'aquesta pàgina web.

Aquesta resposta judicial del número 13 també reconeix que, des de març del 2017, la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil estava investigant presumptes delictes de malversació de fons públics, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, rebel·lió, sedició i contra la pau i la independència de l'Estat, en relació amb "les actuacions i les despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d'autodeterminació".

En conseqüència, el propi jutjat ha reconegut que va faltar flagrantment a la veritat quan va rebutjar (el 19 de julioll de 2017) la personació de la CUP en la causa que instruïa, argumentant que aquesta investigació "no tenia per objecte ni l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum, ni és una causa general contra els que directament o indirectament hi tinguessin interès".

És a dir, el magistrat Ramírez Sunyer va cometre falsedat en document públic en signar en la seva interlocutòria que no estava investigant el que sí que investigava. Per tant, el col·lectiu de juristes Drets es planteja ara presentar una querella contra aquest jutge davant del Tribunal Superior de Justícia –per la seva condició d'aforat– i contra la lletrada judicial del Jutjat número 13 de Barcelona per presumpta prevaricació i/o falsedat, així com violació de drets fonamentals.

Si aquests presumptes delictes se substanciassin en una sentència ferma, podria quedar invalidat tot el procediment instruït per Ramírez Sunyer, que va ordenar 14 detencions, una dotzena de registres i innombrables escoltes telefòniques de rellevants dirigents independentistes, com els dos Jordis (Sánchez i Cuixart, de l'ANC i Òmnium, presos des de fa més d'onze mesos) o fins i tot consellers. El problema és que la jutgessa Lamela li ha sol·licitat moltes d'aquestes gravacions, sota secret de sumari, però no ha demanat també les actuacions de Sunyer que han de justificar aquesta vulneració del dret fonamental del secret de les comunicacions privades.

El contingut d'aquestes comunicacions ha estat, per tant, emprat per acusar els imputats, sense que s'hagi verificat si els atestats de Sunyer –que té en el seu haver diverses actuacions imprudents, com enviar a presó incondicional independentistes que després han hagut de ser absolts i indemnitzats pel temps de empresonament– avalen amb la suficient motivació jurídica aquesta vulneració d'un dret fonamental.

Va ser precisament el jutge Ramírez Sunyer qui va ordenar fa un any, el cèlebre 20S, no menys de 41 entrades i registres a les dependències de diferents conselleries i departaments de la Generalitat, organismes públics i despatxos particulars, inclosa la Conselleria d'Economia de Rambla de Catalunya, davant la qual es va congregar una manifestació espontània que després seria qualificada pel magistrat Pablo Llarena de l'Audiència Nacional com un acte de "rebel·lió violenta multitudinària" que "va restringir mitjançant l'ús de la força la capacitat d'actuació de la policia".

En aquesta interpretació judicial, rebutjada pels tribunals d'Alemanya i Bèlgica, es fonamenten les acusacions de rebel·lió per les que porten mesos a la presó nombrosos dirigents polítics catalans aforats i altres que han marxat a l'exili.