Público
Público
política

La caiguda lliure de Ciutadans qüestiona el seu futur polític

La formació espanyolista i neoliberal ha passat de ser la més votada a Catalunya a quedar-se amb sis escons. Analitzem la desfeta del partit liderat per Inés Arrimadas a nivell estatal, que s'enfronta a la seva major crisi.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, acompanyada de membres de l'executiva del partit liberal, el 15 de març del 2021.
La líder de Cs, Inés Arrimadas, acompanyada de membres de l'executiva del partit liberal, el 15 de març del 2021. ACN

Ciutadans, el partit espanyolista nascut a Catalunya el 2006, va arribar a ser la formació més votada a les eleccions al Parlament de 2017 -sumant 36 diputats- i va aconseguir 57 escons en el Congrés dels Diputats a l'abril de 2019. Després d'aquest èxit efímer, s'enfronta a la seva major crisi: ara només li queden sis representants al Parlament i nou dels deu que va obtenir al Congrés. A més, ha fracassat la seva moció de censura contra el PP a Múrcia -amb qui governava- i el moviment ha accelerat la fugida de dirigents. Si abans de les eleccions catalanes, Lorena Roldán va deixar el partit liderat per Inés Arrimadas per passar-se al PP, ara ha fet el mateix l'exsecretari d'Organització Fran Hervías -també català-, acusat de convèncer als trànsfugues de Cs perquè fracassés la moció de censura de Murcia. Toni Cantó, fins ara el seu líder al País Valencià, podria tornar al PP i està pendent de veure si pot anar a les llistes del PP a la Comunitat de Madrid, perquè tot just s'acaba d'empadronar a la ciutat. Amb aquest escenari, quin futur li espera a Cs?

L’inici i l’ascensió

El naixement de Ciutadans - Partit de la Ciutadania es va començar a gestar anys abans del seu congrés constituent al juliol de 2006 a l'Hotel Campus de Bellaterra, en el qual Albert Rivera va ser elegit president per ordre alfabètic. Amb embrions neoespanyolistes com el Manifest dels 2.300, el Forum Babel, Convivencia Cívica Catalana o Iniciativa No Nacionalista (INN), s'ajunten pretesos intel·lectuals com Arcadi Espada, Albert Boadella, Iván Tubau, Francesc de Carreras o Félix de Azúa, entre altres, que van elaborar l'anomenat Manifest del Taxidermista -nom del bar on es reunien-, que seria l'arrel fundacional del partit. Una vegada format i després d'aconseguir tres diputats en el Parlament el 2006, on una de les seves principals batalles era carregar contra la immersió lingüística, el partit de Rivera va anar creixent quan el Procés va guanyar força, fins a arribar al seu sostre més alt entre 2017 i 2019.

"Rivera és un animal polític que ha tingut un final desastrós, però és el que realment va muntar el partit"

"Ciutadans va saber estar en el lloc adequat en el moment adequat", comenta Francesc Miralles, coautor de De Ciutadans a Ciudadanos: la otra cara del neoliberalismo (Foca, 2015). "En el moment en el qual UPyD puja i sembla que se'ls menjarà, el 2012 qui està a primera línia de foc contra els independentistes són ells", afegeix Miralles. Aquest èxit s'entén millor amb Rivera, un jove ambiciós format en ESADE i extreballador de la Caixa amb passat en el PP que va intentar ocultar. "Rivera és un animal polític que ha tingut un final desastrós, però és el que realment va muntar el partit", comenta un dels fundadors de la formació neoliberal. Amb una retòrica duríssima contra l'independentisme, aconsegueixen nou diputats el 2012, 25 el 2015 amb Inés Arrimadas ja encapçalant la llista i 36 el 2017; mentre que Rivera va arribar a 57 escons al Congrés l'abril del 2019. Una època daurada molt efímera.

El paper de la premsa i dels poders econòmics

I com aconsegueix una formació tan jove tant de creixement? Més que el poder econòmic en si, per a Miralles el que la catapulta són les influències que mouen tant en el poder econòmic com en el mediàtic. De fet, el 2015, un parell d'enquestes del grup Prisa mostren que són els únics que generen una tendència ascendent. "No és tant els diners, sinó com els mitjans afins i el seu espai li dóna tota la cobertura, els fan de padrins", explica Miralles. "Zaplana, que era el conseller de Telefónica, i José Bono (exministre del PSOE), van ser els padrins de Rivera", rememora, apuntant que apareixen junts al madrileny Club SXXI. A més, va tenir el beneplàcit dels expresidents Jose Maria Aznar i Felipe González, però també el suport de diversos lobbies econòmics de l'Estat, com Fedea.

Quan Cs s'expandeix cap a Espanya, la funció del partit es divideix: mentre que a Catalunya es presenta com l'enemic principal de l'independentisme, en la resta de l'Estat es converteix en un partit "frontissa". D'altra banda, tant Miralles com la citada font de Cs coincideixen que la base de votants a Catalunya és més de centreesquerra, mentre que a Espanya l'electorat va més cap a la dreta. De fet, durant la legislatura del 2016 fins al 2019, Cs va votar en 240 ocasions (un 75,2% del total de votacions al Congrés) exactament el mateix que el PP, segons va recollir Crític.

L'error de Rivera

"Això ha precipitat el final: Rivera va buscar només l'electorat de la dreta, però llavors li surt un que és més espanyolista i més de dretes que és Vox", renega un dels fundadors del partit. "La decisió de Rivera de voler ocupar l'espai polític del PP ha perjudicat l'estratègia del partit", protesta l'exdiputat en el Parlament Antonio Espinosa, ara portaveu de Renovadores Cs, un corrent crític de la formació.

"La decisió de Rivera de voler ocupar l'espai polític del PP ha perjudicat l'estratègia del partit"

De fet, a les eleccions del 28 d'abril de 2019, Rivera treu molt bons resultats a l'Estat, i podrien haver pactat amb el PSOE per formar govern, però li pot l'ambició. "Tres o quatre dies abans de les eleccions de novembre de 2019, vam fer un dinar en el qual Rivera diu que ser el partit frontissa d'Espanya no ha servit de res, que el que s'ha de fer és ser el partit majoritari", recorda el fundador. "Aquest càlcul no li va sortir bé. Va passar de 57 diputats a 10. Probablement part d'aquests 57 diputats van sortir d'un públic que va votar posteriorment a Vox, perquè posats a veure quin era més autèntic, ho és més Vox", reconeix la citada font.

Amb aquests pèssims resultats, el suport mediàtic va caure en picat, Rivera va dimitir immediatament i Arrimadas va agafar el relleu. Per part seva, Miralles considera que el partit d'extrema dreta "els ha devorat per la dinàmica que ells mateixos van iniciar en 2017". "La qüestió de Catalunya ja és de Vox, com ha passat en les eleccions catalanes", apunta.

El fracàs de Murcia

Si el partit ja estava de mal borràs, aquest 2021 ha estat encara pitjor per als liberals. Els d'Inés Arrimadas van intentar fer una moció de censura al PP a Múrcia al costat del PSOE, quan ells formaven part del govern. "Ha estat infumable. Tu formes part d'un govern i li muntes una moció de censura sense avisar i sense discutir abans? Si vols denunciar la corrupció, deixes el govern i te'n vas al jutge i denúncies al fiscal... però no muntes una moció de censura. No és un partit fiable, i la gestió posterior ha estat dolenta també", denúncia un dels fundadors del partit. "No han tingut càlcul i han perdut la moció de censura que ells mateixos han pregonat", es queixa Espinosa. Després de l'anunci de la moció, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va convocar eleccions i va cessar a tots els consellers de Cs, amb qui compartia executiu.

La caiguda a Catalunya

Cs ha passat de ser el partit més votat i líder de l'oposició amb 36 escons a Catalunya, a quedar-se amb només sis diputats aquest 2021. "Ciutadans culpa molt a Inés Arrimadas que se n'anés a Madrid, però jo crec que la l’error des de 2017 fins ara ha estat que el partit ha dit 'no' a l'independentisme sense oferir un projecte polític a Catalunya", opina el fundador. Espinosa, qui sí que considera que va ser un error que Arrimadas se n'anés a Madrid, apunta que s'hauria d'haver canviat l'actitud a partir del 2017. "Ens instal·lem a ser un partit de l'oposició, en algun cas fins i tot de brega", reconeix. És per això, a més de per l'"immobilisme" que assenyala que s'ha instal·lat en el partit, que Renovadors Cs demana que es convoqui una assemblea extraordinària perquè "es faci un canvi en les persones i en els lideratges, també en l'organització, que defineix com "excessivament vertical".

¿Possible absorció del PP?

A aquest panorama se li suma la fugida de dirigents cap al PP. Una és Lorena Roldán, actual diputada del PP al Parlament. Se’n anar després de ser defenestrada i rellevada per Carrizosa com a candidata en les eleccions catalanes malgrat guanyar les primàries. A l'exsecretari d'Organització Fran Hervías, home de confiança de Rivera que ha fitxat pels populars, se li atribueix que ha convençut als trànsfugues del partit perquè fracassés la moció a Múrcia.

També hi ha hagut acostaments entre Rivera i el PP: el partit ha contractat el seu bufet. Ara bé, Carrizosa nega la possibilitat que el fundador del Cs estigui darrere de la possible dissolució del partit o la seva absorció. "El problema de Ciutadans no vindrà per l'absorció del PP: si no prenem les mesures adequades desapareixerem perquè l'electorat acabi per no confiar en nosaltres", diu Espinosa. "Pot extingir-se com es va apagar UpyD, o es pot integrar a un altre partit. Però llavors ja no serà Cs", conclou un dels fundadors.