Catalunya deixa enrere l'estiu més càlid mai registrat

Catalunya ha viscut aquest any l’estiu més càlid des que es disposa de registres, superant el del 2003. Ja apuntava aquesta possibilitat el Servei Metereològic de Catalunya (SMC) a mitjans d'agost, arran de les onades de calor que s'havien succeït. A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de 1905, l’estiu del 2022 ha estat el més càlid de tota la sèrie, amb 28,2 °C de temperatura mitjana (+3,9 °C respecte a la mitjana 1961-1990) i clarament per davant de l’estiu de 2003 (27,7 °C), fins ara el més càlid.

La temperatura mitjana a l'Observatori Fabra ha estat de 26,2 °C

A l’altra sèrie centenària que es disposa, l’Observatori Fabra (Barcelonès), amb dades des de 1914, la temperatura mitjana d’aquest estiu ha sigut de 26,2 °C (+4,4 °C respecte a la mitjana 1961-1990), que ha suposat el segon valor més elevat de la sèrie, després també del de 2003 (26,7 °C).

El juny ha sigut el més càlid des del mateix mes de 2003, i en algunes zones de l’interior, del prelitoral i del Pirineu, fins i tot el més càlid d’ençà que es tenen registres, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18. El mateix patró ha seguit el mes d’agost, amb una primera quinzena excepcionalment calorosa, que ha fet que en alguns casos es superessin també els registres de l’agost de 2003, el més càlid fins aleshores.

El juliol de 2022 es troba també entre els tres juliols més càlids, i destaca per una de les onades de calor més persistents a Catalunya, amb més de dues setmanes de temperatura superior a la mitjana habitual. La causa de tan altes temperatures es troba en la persistència d’una falca anticiclònica acompanyada d’una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera.

Estiu sec en general

L’estació s’ha de qualificar de seca a la major part del país, i molt seca a l’Empordà i al Delta de l’Ebre. En canvi, ha resultat normal o plujosa en alguns sectors del Pirineu, de la Depressió Central i del litoral i prelitoral Central i Sud. També a la Terra Alta, i a sectors del Segrià, de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre.

Les quantitats més copioses de precipitació han caigut al Pirineu i Prepirineu, amb valors estacionals màxims al voltant de 350 mm en aquests sectors. Els mínims, inferiors als 20 mm, se situen a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i el Montsià. La sèrie històrica de Figueres – Cabanes (Alt Empordà), amb dades des de 1950, ha registrat el seu segon estiu més sec, després del passat 2021.