Nou manifest pels presos independentistes. Més d'un centenar de catedràtics i professors de Dret de les universitats espanyoles han signat un text publicat per ElDiario.es amb el qual rebutgen l'acusació pels delictes de rebel·lió i sedició als polítics empresonats, defensats a l'escrit d'acusació presentat per la Fiscalia General de l'Estat i l'Advocacia General de l'Estat. Segons el contingut del manifest, els juristes consideren necessari posicionar-se sobre aquests fets donada la "transcendència històrica" que té el procés penal que es desenvoluparà els pròxims mesos davant el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional.

Pels firmants, no és correcte vincular els fets del 20 de setembre -data dels escorcolls a la seu del departament d'Economia- i de l'1 d'octubre a actes d'enaltiment públic violent, tal com exigeix l'article 472 del Codi Penal que inclou el delicte de rebel·lió. Critiquen la lectura de violència que s'està fent dels fets i fa referència la jurisprudència existent sobre aquests delictes per denunciar l'ús que se n'està fent en la macrocausa contra l'independentisme: "Per definició, la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional". Consideren que, per aplicar el delicte de rebel·lió, és condició necessària que els acusats formin part de "bandes terroristes" o "elements terroristes", atributs que no són aplicables en aquest cas.

Tampoc creuen que el delicte de sedició sigui aplicable pels presos catalans "almenys que s'interpreti que només cal incitar el dret a manifestació, això és, l'exercici d'un dret fonamental" perquè es llegeixi com un "alçament tumultuari". El manifest posa en entredit que la Fiscalia utilitzi el dret a mobilitzar-se com a base per justificar que els acusats es van plantejar l'ús de la violència: "El perill resideix en incitar a les mobilitzacions, això converteix en un delicte l'exercici de drets fonamentals", reitera. A més, també afegeixen que, en cap cas, la imputació de delictes de rebel·lió i sedició respondria a la magnitud del fenomen: "El resultat d'un recurs inadequat a aquestes figures és el que ja estem veient, la petició de penes de molt llarga durada, fet que no té consonància amb el principi de proporcionalitat", diuen.

Els firmants recorden que la Fiscalia no ha pogut provar l'existència de violència que justificaria l'aplicació de l'article 472 del Codi Penal i denuncia la utilització dels aparells jurídics per part de l'Estat per silenciar lluites socials: "Pel que fa al delicte de sedició, convé recordar que s'està recorrent sistemàticament al mateix (article 554) per reprimir i silenciar moviments ciutadans que practiquen, de manera pacífica, el dret a manifestació, reunió, concentració".

Alcaldes encausats

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha explicat aquest dijous que les diligències de recerca obertes contra centenars d'alcaldes catalans per la seva implicació en l'1-O estan "ultimades".

En declaracions als mitjans en visitar la Fiscalia de Barcelona, Segarra ha assegurat que el ministeri fiscal no té cap causa general contra els alcaldes, ni cap opinió generalitzada: "Analitzem cas per cas i sempre des del ple principi de legalitat".

Ha detallat que després de "més d'un any d'investigacions" moltes són a punt de concloure's i "és possible que es pugui anar donant sortida a les resolucions: judicialitzant-les o arxivant".

La fiscal, que ha visitat per primera vegada Catalunya des que ocupa el càrrec, ha evitat confirmar si presentaran querelles sobre els alcaldes i ha sentenciat: "No ho diré amb caràcter general, mai m'expressaré de forma general en molts procediments judicials".

"Podrà haver-hi una resolució en funció de les conductes personals", ha dit Segarra, que ha dit que les faran públiques quan correspongui amb argumentació i motivacions, sempre cas per cas, ha insistit.

"El dret penal no pot donar respostes generals, ha d'analitzar comportaments individuals, i així ho estem fent i ho seguirem fent, sempre amb el mateix criteri, respecte al principi de legalitat", ha reflexionat.

El 13 de setembre de 2017, pocs dies abans de l'1-O, l'aleshores fiscal general José Manuel Maza va demanar als caps de la Fiscalia de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que obrissin diligències de recerca --de caràcter preprocesal-- respecte a una llista d'alcaldes catalans dels quals s'ha tingut coneixement que estarien col·laborant en la preparació del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre, en total més de 700.

Posteriorment, es van obrir diligències a desenes d'alcaldes, alguns dels quals han estat citats en dependències de la Fiscalia per declarar sobre el seu eventual suport al referèndum i sobre si van cedir locals com a punts de votació.

En la seva visita a Catalunya, Segarra ha visitat el matí d'aquest dijous la Fiscalia Superior i s'ha reunit amb el fiscal superior, Francisco Bañeres de Mariola, i posteriorment ha mantingut una trobada amb la cap de la Fiscalia de Barcelona, Concepción Talón, i la seva plantilla de fiscals.