Cargando...

Centenars de persones culminen la darrera etapa de la marxa La Retirada: "Els drets d'avui no ens els han regalat"

La iniciativa, impulsada per entitats de memòria, ha emulat l'exili de centenars de milers de republicans l'hivern del 1939 i en l'últim tram, entre Portbou i Argelers, hi ha participat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart

Publicidad

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en l'etapa final de la marxa La Retirada. — ACN

portbou,

La marxa La Retirada ha viscut aquest diumenge la seva última etapa –de Portbou a la platja d'Argelers- amb més de 200 participants que han volgut homenatjar els milers de republicans que van fugir a l'exili el 1939. "Avui resseguim el camí dels qui van donar-ho tot per la defensa dels valors democràtics i republicans", ha comentat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha participat a la marxa acompanyada del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director del Museu de l'Exili, Miquel Aguirre.

Publicidad

"Els drets d'avui no ens els han regalat. Per això cal ser ferms en la defensa dels drets civils i polítics, sobretot davant l'auge de l'extrema dreta i els totalitarismes", ha continuat Ubasart. De fet, la consellera de Justícia, Drets i Memòria ha insistit en la necessitat de "reconèixer les víctimes del feixisme com a protagonistes actives de la democràcia", ha agraït la iniciativa a les entitats memorialistes i ha posat en valor el potencial de la societat civil organitzada.

Click to enlarge
A fallback.

Ubasart ha recordat el llegat històric de figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català que van haver d'exiliar-se, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. "Tots ells havien contribuït a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l'etapa republicana", ha considerat la titular de Justícia, Drets i Memòria.

La Retirada s'ha celebrat enguany per primer cop a Catalunya i ha inclòs quatre etapes: la primera, amb sortida a Barcelona, es va iniciar el 27 d'abril; la segona, des de Badalona fins a Mataró; la tercera, amb sortida a Mataró i final a Blanes, i una etapa final transfronterera, amb sortida des de Portbou i final a Argelers amb una ofrena floral al monòlit en homenatge als republicans del camp.

Publicidad

En l'organització s'hi han implicat entitats com l'Associació catalana de persones ex-preses polítiques del franquisme, els sindicats CCOO i UGT, la Fundació Cipriano García, el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l'Exili, l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró o l'Amical de les Brigades Internacional, a banda dels ajuntaments de Barcelona, Mataró, Blanes o Portbou, entre d'altres.

L'objectiu per al 2024 és coordinar una marxa integral des de Màlaga fins als Pirineus. D'aquesta manera es replicarà l'èxode que milers de persones van haver de fer, fugint de l'avenç del franquisme, des de la ciutat andalusa fins a França, passant per Almeria, a través de la coneguda "carretera de la mort". Un cruent episodi anomenat popularment la desbandá.

Publicidad