Caminar per fer història: La Retirada catalana i La Desbandà malaguenya, agermanades per la memòria democràtica
Amb la mirada posada a organitzar una marxa des de Màlaga als Pirineus, aquesta edició 0 de La Retirada servirà per agafar impuls i veure fins a quin punt es pot repetir cada any. De moment, les inscripcions estan sent un èxit
Madrid-
"Caminant són les teves empremtes / el camí i res més; / caminant, no hi ha camí, / es fa camí en caminar". Aquests versos d'Antonio Machado ressonaran durant quatre dies a la marxa que unirà Barcelona amb Argelès-sur-Mer organitzada per diferents col·lectius memorialistes catalans amb el suport de l'Associació La Desbandà de Màlaga. Durant les etapes els caminants coneixeran diferents punts de memòria i faran ofrenes en honor als republicans caiguts. Els seus passos recorreran un camí que es coneix com La Retirada, el moment en què centenars milers de persones assentades a Catalunya es van veure obligades a creuar cap a França per l'avenç del bàndol revoltat.
Carles Vallejo és el president de l'Associació catalana de persones ex-preses polítiques del franquisme i president del Consell de participació de memòria de la Generalitat. Des de fa un temps, tant ell com altres activistes han participat a la ja tradicional Marxa de La Desbandà que al febrer recorre els quilòmetres que separen Màlaga d'Almeria. Al record queden aquelles petjades donades el 1937, any rere any reconvertides en orgull i record per l'Associació malaguenya que propulsa la iniciativa.
Però el camí d'aquest primer èxode intern per part dels milers de persones que es van veure obligades a deixar casa seva i petites possessions per fugir de l'avenç de les tropes revoltades, no va acabar a Almeria. Es calcula que 15.000 persones van arribar a Catalunya, un lloc segur, almenys per un temps. Aquest temps va acabar les primeres setmanes de 1939, després de la batalla de l'Ebre. Segons explica Vallejo, "amb l'avanç dels colpistes gairebé mig milió de persones van creuar la frontera francesa entre finals de gener i principis de febrer, i una gran part d'aquestes famílies procedia d'Andalusia".
Una fugida sota les bombes
Aquell segon èxode, ja transfronterer, es va anomenar La Retirada. Per això, ara, repetint aquella gesta pretenen recordar el gran esforç que va fer la República i la Generalitat per acollir les víctimes de La Desbandà primer, i la fugida posterior. "Segons els càlculs, en una població total a Catalunya de tres milions de persones, 900.000 eren refugiades. Només a la zona de Barcelona i els seus voltants van arribar a haver-hi 360.000", afegeix el mateix Vallejo.
Vallejo: "La fugida va ser dramàtica per les condicions en què es va dur a terme"
La Retirada catalana, igual que La Desbandà malaguenya, no va ser un camí de roses, ni tan sols de pedres i fang. "La fugida va ser dramàtica per les condicions en què es va dur a terme, amb bombardejos des de Figueres ia la carretera de França", afegeix l'integrant de l'Associació catalana de persones ex-preses polítiques.
Tot i que han passat 84 anys des d'allò, la memòria continua viva. Així ho demostra el testimoni d'una dona que espera sumar-se a la sortida de la marxa a Barcelona als 102 anys. "Va arribar a l'Empordà sense sabates. Se li havien destrossat pel camí. El que va fer va ser lligar-se una mica de roba als peus per sentir el menor dolor possible i carregar tan poc com podia portar", relata Vallejo sobre la dona.
De Màlaga als Pirineus
Ángeles Muñoz és la segona vicepresidenta de l'Associació La Desbandà de Màlaga, entitat encarregada d'organitzar el camí que recorren centenars d'activistes per la coneguda carretera de la mort que separa Màlaga d'Almeria. "Per què hem anomenat a aquesta nova marxa De Màlaga als Pirineus? En homenatge a totes aquestes persones que el 1939 es van veure obligades a fer un segon èxode cap a França", es pregunta i respon l'activista.
Aquesta marxa 0, tal com l'han anomenat, volen que només sigui la primera en molts anys, sempre posant la vista en un horitzó clar: que arribi el dia que caminen íntegrament des de Màlaga als Pirineus. "El 1939 hi va haver moltes maneres de passar al país veí, però nosaltres anirem pel camí del litoral, per la franja del Mediterrani, de Barcelona a Portbou, i per això al camp d'Argelers-sur-Mer", relata la malaguenya. Abans del final, també realitzaran una parada a Colliure, municipi francès on es troba enterrat Antonio Machado.
Quatre etapes per no oblidar
Així doncs, aquest dijous, dia 27, emprendran el camí que centenars de milers de persones van transitar sota els bombardejos del bàndol revoltat i els exèrcits internacionals que li van donar suport. En total, seran quatre etapes en què compartir experiències, caminar, reflexionar i conèixer en profunditat el nostre passat més directe.
L'inici tindrà lloc a la capital catalana, ciutat que recorreran visitant alguns punts memorialistes com el Camp de la Bota, lloc on s'exhibeix una placa en record dels allà afusellats. Aniran a la Plaça Sant Jaume i visitaran el monument als voluntaris catalans que van lluitar contra el nazisme. També veuran la placa en record una dona trans -Sonia Rescalvo- assassinada per neofeixistes a Barcelona i, després, el monument als deportats de la ciutat.
Així mateix, passaran per Sant Adrià de Besòs i, finalment, pernoctaran la primera nit a Badalona. El segon dia acabarà a Mataró. Estaran, en total, 16 quilòmetres aquesta vegada. A Mataró els rebran els memorialistes de la ciutat que ja preparen diferents actes per a l'ocasió i visitaran la tomba que hi ha al municipi en homenatge a les Brigades Internacionals.
La tercera etapa començarà a la mateixa Mataró i acabarà a Blanes, després d'un transport amb autobús. Al final d´aquesta jornada, els caminants gaudiran d'una recepció a l'Ajuntament de la ciutat i una visita a la Casa d'Andalusia, on podran veure un documental i assistir a la presentació d'una guia que recull els senders dels maquis.
Ja diumenge, l'última etapa acabarà a Argelès-sur-Mer, la ciutat francesa on es va crear el camp de concentració al qual es van veure advocats centenars de refugiats espanyols després de superar la frontera. Hi haurà un autobús que vagi des de Barcelona a Argelès-sur-Mer per a les persones que no facin l'etapa, però vulguin ser presents a l'arribada, informa Muñoz. Així mateix, els caminants començaran a Blanes, també amb autobús, i es dirigiran a un memorial erigit en record de Walter Benjamin. Després d'arribar al camp de concentració, aniran a Colliure. Després tornaran cap a Barcelona.
Ampli suport dels ajuntaments
"És la primera vegada que organitzem una cosa així, per la qual cosa hem hagut de posar un punt de referència perquè no se'n vagi de les mans. Comptem amb la nostra experiència, perquè a La Desbandà hem arribat a ser 150 persones a la marxa integral i fins a 3.000 en algunes etapes", afegeix Muñoz. Per això, en aquesta marxa 0 de La Retirada el topall l'han establert en 80 persones que vulguin recórrer-la de manera integral. "És curiós perquè aquí cap ajuntament pel qual passem s'hi ha oposat i tots estan encantats. A Andalusia hem tingut més problemes en aquest sentit des del primer any, encara que això no ha impedit que sortís la marxa. Són minoria", apunta la vicepresidenta segona de l'Associació La Desbandà.
Vallejo, per part seva, admet que encara algun Consistori no ha donat el vistiplau a la seva sol·licitud de suport i cert material. "Si l'Ajuntament no dona cap senyal, passarem pel seu territori però sense activitats ni més implicació. És més aviat una falta de recursos que d'oposició política com a tal. Aquí som tots antifeixistes", diluïda.
En aquesta peculiar retirada, plena d'emoció i record cap a les persones que es van veure obligades a dur-la a terme, hi participaran algunes protagonistes. És a dir, hi haurà descendents directes d'aquells refugiats que van protagonitzar La Retirada del 1939. Durant quatre dies, desenes de persones tornaran a caminar sobre uns passos que es van dirigir a l'exili, a la fam i la humiliació mentre fugien del que aviat es convertiria en una dictadura totalitària i autoritària a Espanya. Durant quatre dies, desenes de persones tornaran a deixar les empremtes sobre el traçat perquè les empremtes que els van precedir no s'esborrin de la història.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..