Público
Público

Cinc fruites i cinc verdures de temporada al novembre

Aquest mes entrem en un canvi als mercats, neveres i rebosts de moltes cases, on comencen a entrar fruites, verdures i hortalisses més tardorenques i relacionades amb els primers freds a casa nostra

Diverses carabasses. Pixabay

Aleix Camprubí

El canvi de temps comença finalment a arribar, i el novembre és habitualment un clar més de canvi als mercats d'arreu, als rebostos i a les neveres de les cases. Tindrem noves verdures i hortalisses tardorenques com la carabassa i el moniato, però també ingredients dels primers freds com les bledes. Entre les fruites arriben ja les millors mandarines i taronges, així com les darreres peres. Com que comprar de proximitat sempre és la millor opció, us proposem cinc fruites i cinc verdures o hortalisses que trobem de temporada aquest mes.

5 fruites pel novembre

Castanya

Si una fruita com la castanya té una festa pròpia aquest mes, no pot faltar a la nostra llista d'aliments de temporada. Aquest fruit del castanyer és propi de la castanyada que se celebra a Catalunya, quan s'acostumen a menjar torrades al foc o en una paella, però també es poden consumir de mil i una altres maneres. Com altres fruits secs, destaca pel seu valor energètic, i també és rica en vitamines i baixa en greixos, per la qual cosa un ingredient ideal per als primers freds gràcies als seus alts valors nutricionals. Destaquen també els seus hidrats de carboni i, a banda d'energia, milloren el transit intestinal.

A casa nostra en podem trobar a diverses comarques, des de la Garrotxa fins a la Conca de Barberà, entre altres. A la cuina també les podem fer al forn o bullides, a banda torrar-les de la forma tradicional. O ens podem aventurar a fer altres receptes, com un pastis, un flam o una crema tardorenca, a banda de fer-les ballar dins d'un guisat o un plat de caça. A més, també les podem comprar directament cuites i sense pellofa, envasades al vuit, així com apostar per elaboracions gormandes com les castanyes confitades, caramel·litzades o marrón glacé.

Diverses castanyes. Ilo/Pixabay
Diverses castanyes. Ilo/Pixabay

Taronja

El mes passat ja us en parlàvem, però realment ara arriben al mercat les millors taronges d'hivern, ideals per aquests temps de constipats. Per a molts, és la joia de la corona dels cítrics, originària de la Xina, i a casa nostra referent al País Valencià. Destaquen els seus beneficis contra els refredats, ideals contra aquest temps boig, alhora que també millora la circulació i a prevenir malalties cardiovasculars. També per tenir més de 50 mg de vitamina C per cada 100 g, així com vitamines del grup B i també vitamina A.

 És un berenar o unes postres ideals, ja sigui en un pastís, una compota o melmelada, amb una mica de sucre o marcada a la planxa… però no us talleu a l'hora d'introduir-la als plats, sigui en una amanida o en un pollastre rostit o marinat, per exemple. I no ens oblidem del suc de taronja, una de les millors opcions i que agrada pràcticament a tots els públics.

Poma

De pomes en trobem fins a 7.500 varietats arreu del món, per bé que a casa nostra n'hi ha diverses de capçalera, algunes de les quals encara trobem en un bon moment de temporada. A banda de menjar-la crua, amb on sense pell, en podem fer mil i una receptes variades, com batuts, melmelades o compotes. També combinen perfectament amb els guisats o amb la pasta (farcida o no), per exemple.

 El fruit de la pomera destaca per la pectina i la quercetina, a més del potassi i la vitamina C. Ens ajuda a refrescar l'organisme, redueix el colesterol, regula l'activitat intestinal i estimula la gana, entre altres qualitats. El millor és no treure'n la pell, ja que hi ha gran part de la pectina i les vitamines, per bé que, si no és ecològica, l'haurem de rentar ben rentada.

Figa

La temporada de la figa és bastant curta, però les temperatures moderades també n'allarguen la temporada. Les podem utilitzar per combinar amb elaboracions tan variades com una granola o una amanida, així com fer-ne alguna espècie de pastis o brioix. Una de les grans joies que podem fer amb les figues són les melmelades, que podem combinar perfectament amb una mica de pa o uns bons formatges.

El fruit de la figuera és deliciós per a molts, amb una potència visual i gustativa fora mida. Això sí, es important que estiguin en el seu punt òptim de maduració. A banda de l'aigua, destaquen especialment pels seus sucres i hidrats de carboni, ideal per a quan necessitem energia o fem activitat física. No tenen massa minerals ni proteïnes, però sí una quantitat considerable de fibra, per la qual cosa ens saciarà, a banda d'ajudar al transit intensional i prevenir el restrenyiment. 

Kiwi

I d'una fruita que s'acaba a una que comença: el kiwi. Com amb la figa, ens aporta una quantitat moderada d'hidrats de carboni també en forma de sucres, per bé que no tantes en comparativa. També conté fibra, fonamentalment de tipus insoluble, i també ens anirà bé pel restrenyiment. Quant a la composició vitamínica, cal destacar l'elevada quantitat de vitamina C per la qual cosa té propietats antioxidants, però també gràcies a altres substàncies bioactives.

El més habitual és menjar aquesta fruita crua, al natural, però sense pell, i que podem potenciar amb una mica de sal i/o sucre, a banda d'aromàtiques. També s'utilitza molt en rebosteria, sigui per a fer elaboracions o com a decoració, gràcies al seu impacte visual i el seu verd potent. I en podem fer batuts, amanides, macedònies, gelats o mesclats amb un iogurt.

5 verdures i hortalisses pel novembre

Moniato

I si en les fruites hem parlat de castanyes, en les hortalisses cal parlar dels moniatos o batates, la varietat que ha acabat fent-se més lloc a casa nostra, per davant de la tradicional. Destaquen pels seus hidrats de carboni, per la qual cosa ens donaran molta energia, així com la dolçor que li donen els seus sucres. D'aquesta manera, és ideal per a persones debilitades o convalescents, i també per a gent que fa activitat física. No obstant això, en cas de sobrepès, obesitat o diabetis, s'ha de moderar la quantitat i la freqüència del consum. Destaca l'aportació de vitamina A, el potassi i el fòsfor.

El més habitual, especialment per la castanyada i Tots Sants, es menjar-lo torrat, en una brasa o al forn. Però una sorprenent versatilitat a la cuina, des d'unes xips, marcar-ne dauets per fer-ne toppings, un moniato farcit i gratinat amb el que més ens agradi, acompanyant un guisat o essent protagonista d'un pastis. 

Diversos moniatos cuits. ACN/Josep Ramon Torné

Carabassa

Castanyes, moniatos… i carabasses! Encara que siguin més de Halloween que de castanyada, no és casualitat que ara es trobin en un gran moment de temporada. És un ingredient ideal per fer-ne una crema, la de capçalera de moltes persones. Però també la podem menjar rostida al forn amb diversos toppings i acompanyaments, també fer-ne xips o incorporar en un guisat.

Destaca per la seva baixa aportació en calories i greixos, a més de tenir una quantitat apreciable de fibra, tant soluble com insoluble, que millora el trànsit intestinal, prevenint el restrenyiment i col·laborant en la protecció davant del càncer de còlon i la malaltia cardiovascular. I també el seu contingut en potassi i la seva poca aportació de sodi, ideal contra la hipertensió

Porro

Cosi-germà de l'all i la ceba, aquest bulb destaca pel volum d'aigua i les poques calories, però alhora per la seva gran quantitat de fibres, per la qual cosa té un bon efecte saciant. El porro també destaca per la vitamina C i l'àcid fòlic, a més de ser ric en potassi i pobre en sodi, tenint així un efecte diürètic.

Quan parlem de porro, a molts ens venen al cap elaboracions tan clàssiques com la vichyssoise o la porrusalda, a banda d'introduir-lo en qualsevol sofregit. Però també en podem fer altres elaboracions, com escaliva-lo o rostir-lo al forn, escabetxar-lo, confitar-lo o fins i tot fer-ne un pastis. I és que el podem tractar de forma bastant similar a la ceba.

Col de Brussel·les

No són un ingredient que agradi a tothom, però les cols de Brussel·les poden ser un bon menjar i ben deliciós, sempre que les cuinem correctament. Destaca especialment la seva gran aportació d'aigua, per la qual cosa ens aporten ben poques calories. També tenen bona qualitat de vitamines i minerals, aixi com fibres. Ajuden al sistema immunitari i tenen poders antioxidants.

Col de Brussel·les. PublicDomainPictures/Pixabay.

Les podem torrar en una brasa, fer al vapor o simplement saltar amb verdures, per acompanyar carns, amb bolets... Algunes de les opcions més recurrents acaben tirant de forn, que ens ajudarà a potenciar el seu gust, i també les podem gratinar o afegir-hi una beixamel, per aconseguir plats de deu! Això sí, és molt important que les coccions siguin el més curtes possible, per no perdre beneficis nutricionals.

Api

El seu sabor amarg fa que no agradi a tothom i molts simplement l'introdueixin al caldo, però l'api té molts beneficis per a la nostra salut i val la pena introduir-lo a la dieta. No ens aportarà massa energia, però destaca per la seva aportació en aigua, sals minerals i diverses vitamines, sent una hortalissa molt saludable i bon regulador. Gràcies a l'aigua també destaca per la funció diürètica. 

Amb tot, ha estat un ingredient tradicionalment molt lligat a dietes per aprimar-se. A més de sopes i caldos, pot formar part d'una amanida cruixent amb altres verdures o llegums, un sofregit per a carns o pastes, una mescla amb envinagrats… o pot ser un topping per a cremes i sopes, amb un punt cruixent que també ens ajuda a dipejar un hummus, per exemple. I no podem oblidar que és un clàssic del còctel Bloody Mary!

¿Te ha resultado interesante esta noticia?