El CIS només ha preguntat un cop per la valoració de la monarquia en sis anys de regnat de Felip VI

El 19 de juny de 2014, el rei Joan Carles I va abdicar en favor del seu fill, que des d'aquell moment va prendre el nom de Felip VI i es va convertir en el nou monarca d'Espanya. Des de la seva "presa de possessió" com a cap de l'Estat el Centre de Recerques Sociològiques (CIS) només li ha preguntat a la ciutadania per la valoració de la institució en una ocasió, amb un resultat de suspens.

Des de llavors, cap dels baròmetres de l'organisme ha tornat a preguntar per aquest assumpte. Aquest divendres es compleixen sis anys des de la proclamació de Felip de Borbó com Felip VI, sis anys de regnat als quals el monarca ha estat protagonista de decisions i actuacions que han pogut generar canvis en l'opinió pública. Des dels partits polítics, almenys, sí que s'ha posat en diverses ocasions a la Corona en l'agenda pública en diferents circumstàncies.

No obstant això, malgrat aquestes situacions, el CIS no ha tornat a recuperar la possibilitat de valorar a la monarquia en els seus estudis i, baròmetre rere baròmetre, la institució només apareix de manera tangencial, com a resposta entre les percepcions ciutadanes sobre els principals problemes del país. Ni tan sols un 0,5% dels enquestats consideren que la monarquia estigui entre els principals problemes, en una llista en la qual Felip VI "competeix" amb la crisi econòmica, l'atur, la sanitat, l'educació o la corrupció, entre altres.

L'actual president del CIS, José Félix Tezanos, va comparèixer fa unes setmanes en el Congrés per explicar la seva tasca al capdavant de l'organisme. A la Comissió Constitucional també es va referir a per què va decidir eliminar aquest assumpte dels estudis publicats: "No baixava només la valoració de la monarquia, sinó de totes les institucions, també dels partits, dels sindicats o dels mitjans de comunicació. Aquestes oscil·lacions van portar a pensar que eren conjunturals, que el clima era volàtil i que no oferia una informació molt útil".

Tezanos: "Tenim aquesta informació fora del CIS"

En aquest sentit, Tezanos va defensar que es fan preguntes sobre la monarquia "fora del CIS": "Tenim aquesta informació", i que en els estudis de l'organisme també s'inclou a la institució: "En totes les enquestes del CIS es pregunta quin és el principal problema, i els que més afecten els ciutadans, i aquí surt la monarquia, amb xifres insignificants".

En una de les informacions publicades s'apunta al fet que Felip VI, l'actual cap de l'Estat, podria ser el beneficiari de la societat offshore suposadament creada pel seu pare. Després d'aquesta publicació, el rei va anunciar que "renunciava" a l'herència de Joan Carles I.

A Espanya no es podria investigar el període anterior perquè s'entén que el monarca estava llavors protegit per la inviolabilitat constitucional que recull la Carta Magna en el seu article 56.3. Més de 70 diputats de diversos grups van tractar d'obrir una comissió parlamentària per investigar, sense conseqüències jurídiques, les finances de l'emèrit en el període posterior a la seva abdicació.

No obstant això, els serveis jurídics del Congrés van elaborar un informe en el qual s'argumenta que el rei emèrit gaudeix d'una inviolabilitat d'"efectes permanents" que no sols cobreix els actes realitzats abans de la seva abdicació, sinó també els efectes que aquests poguessin tenir després, quan va deixar de ser cap de l'Estat.