Público
Público

CLAVEGUERES D'INTERIOR Carlos Enrique Bayo i Patrícia López aporten un allau d'informació al Parlament sobre la 'brigada política' d'Interior

L'ex-ministre Fernández Díaz diu que és una víctima dels qui el van gravar. Per què no s’investiga, doncs, el delicte de les gravacions? pregunten en Comissió d'Investigació els periodistes de Público  que van donar a conèixer l'existència d'una policia paralel·la

Carlos Enrique Bayo i Patricia López declaren a la Comissió d'Investigació del Parlament sobre l'anomenada 'Operació Cataluña''

Poca assistència de polítics i poca expectativa dels mitjans, davant la intervenció en la comissió del Parlament de Catalunya que investiga les gravacions a l’ex ministre Jorge Fernández Díaz amb Daniel de Alfonso, dels periodistes de Público Patricia López i Carlos Enrique Bayo. De fet no hi ha diputats del PSC, que no deuen estar interessats en un tema tan 'banal'.

Això constitueix una curiosa anomalia, entenent la gravetat dels fets que s’hi tracten. De fet comentem amb els protagonistes que avui és una jornada històrica pel Parlament català, perquè s’hi explicaran coses que no s’han pogut explicar en el Congrés de Diputats a Madrid. Un a zero a favor del Parlament català. I un gol en pròpia porta dels mitjans de comunicació, que llevat d’alguna excepció, com la de l’IU Forn de El Nacional, pensen que aquesta compareixença no té cap interès informatiu.

La presidenta de la comissió, Alba Vergés i Bosch, ha agraït la presència dels compareixents i ha donat pas a la Patrícia López, que ja estava escalfant aferrada al micròfon. López portava el discurs escrit per llegir. No volia deixar-se res en el sac. Però no, no ha consultat els papers en cap moment, i no s’ha deixat res per dir.

Ha parlat. Ha deixat anar un allau d’informació. Ha començat a parlar amb una seguretat i una convicció que ja la voldrien mols parlamentaris d’aquí i de més enllà de l’Ebre. Els diputats, bocabadats, intenten seguir tot el que diu, una informació que acumula terabytes. Patricia López posa en dubte la denominació, “Operación Cataluña”, dient que és un nom de màrqueting, en realitat es tracta de les clavegueres de l’estat.

Els diputats de ciutadans i del PP es freguen les mans, potser no els importa que hi hagi clavegueres que afecten a tots els ciutadans espanyols, no solament els catalans. Un Estat que no discrimina, bravo! Patricia López parla del periodisme de proves i d’investigació, un fet que en els mitjans de comunicació d’aquest país pot resultar insòlit.

Els cas arrenca amb tres gravacions, dues al ministre en el seu despatx del ministeri i l’altra al Jefe de Asuntos Internos de la Policia Nacional, Marcelino Martín Blas i el CNI. Aquest és el moment en què Patrícia López situa l’inici dels fets que ens ocupen. El ministre va ser víctima d’un greu delicte, d’una gravació en el seu despatx. Afirma que el ministre és una víctima. Per què, doncs, no s’investiga aquest greu delicte? Malgrat això no s’ha obert cap diligència per establir la veritat sobre el responsable de les gravacions. López es pregunta si Fernández Díaz menteix quan va dir que no estava conspirant, i també quan diu que no sap qui el va gravar. Ens revela que la persona que introdueix de Alfonso dins el ministeri és Fuentes Gago, el cap de gabinet d'Eugenio Pino. Eugenio Pino està al capdamunt de tot plegat.

Atenció, les clavegueres de l’Estat no treballen tant sols contra els independentistes: xantatges al CNI i a la casa Reial. Explica la gravació de la conversa amb el comissari Enrique García Castaño. La periodista diu tenir por, d’un Estat que no investiga.

Primera reunió de la Comissió d'Investigació del Parlament sobre l'anomenada 'Operación Cataluña'

Quan comença l’'Operación Cataluña'? Comença el 2010, quan José Zaragoza, Alicia Sánchez Camacho i Jorge Moragas fan que Victoria Álvarez declari sobre suposades corrupcions en l’àmbit de la família Pujol. Sota el mandat de Rubalcaba. Com que no hi ha cap diputat del PSC, tothom veu bé l’afirmació. Contundent Patricia López. Afirma que està preocupada perque la policia pugui enviar documents que no són oficials de manera que semblin oficials. I encara la preocupa més que la fiscalia no ho investigui.

El diputat Matías Alonso, de Ciutadans, pregunta si Patricia López compareix com a experta o com a testimoni. Com a experta. Es pregunta per què aquesta informació sobre la informació sensible relacionada amb els Pujol ha estat guardada tant temps en el calaix. Quines conseqüències pot tenir? La periodista de Público respon ben clar: la clau de tot està en què no hi havia interès en acabar amb la corrupció, era perseguir els enemics polítics. Zasca i gol en pròpia. El senyor Alonso, molt educat, creu que aquestes males pràctiques venen d’abans. La Patricia López hi està d’acord. La brigada política ve dels anys 80. La periodista afegeix que li fa por que la fiscalia no actüi . Sembla que no interessa acabar amb la corrupció.

Compareixença clau bloquejada al Congrés

Albano Dante Fachín, de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), es pregunta per què Patrícia López creu que Ciutadans, Populars i socialistes es van negar a la compareixença d'Eugenio Pino en el Congrés. A la Patrícia López li sembla obvi. Què s’ha de fer per posar-hi remei es pregunta Albano Dante? Són les seves senyories, que han d’actuar en conseqüència contra els casos de corrupció i els abusos, en tots els àmbits institucionals.

Esperanza García, pel Partit Popular, aprofita la declaració de la periodista per treure validesa a la denominació 'Operación Cataluña', i en conseqüència, a las maniobres que s’han fet des d’Interior contra els polítics independentistes. La diputada creu que cal separar els casos de corrupció policial, de l’anomenada 'Operación Cataluña', que no existeix. La Patricia López la rebat amb contundència. Hi ha una organització criminal dins la policia que actua contra els enemics polítics del govern, amb indicacions clares. Hi ha una brigada política que amb mitjans públics, amb diners de tots, ataca els enemics públics del govern. La periodista parla des de l’experiència de saber com funciona la policia científica i l’examen de les proves.

Hi ha una brigada política que, amb mitjans públics, amb diners de tots, ataca els enemics públcis del govern espanyol

Mireia Boya de la CUP, li pregunta si els tribunals són independents.

Els tribunals estan formats per persones , n’hi ha d’íntegres i d’altres que no. N’hi ha d’indecents.

La diputada cupera vol saber si la Patricia López ha patit intimidacions. Sí, n’ha patit.

També es demana què pensa del mitjans de comunicació en l’operació contra l’independentisme. La periodista de Público explica les relacions de la 'brigada' amb els mitjans afins i explica que el comissari Jose Manuel Villarejo va afirmar que tenia  periodistes infiltrats en els diferents mitjans des dels anys 90 i que Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta són alguns dels seus.

Boya li pregunta si hi ha un pacte d’Estat per tal de garantir la unitat d'Espanya. Patricia López només contesta el que pot contestar: aquests partits col·laboren per bloquejar la Comissió del Congrés dels Diputats que investiga les gravacions. Explica el modus operandi de la 'brigada política'. Judicialització de les informacions falses aparegudes en mitjans de comunicació en base a les demandes del sindicat Manos Limpias.

El diputat Lluís Llach arriba i s’asseu en un extrem. Escolta amb molt d’interès i de tant en tant fa mitja rialla.

Lluís Guinó, de Junts pel Sí (JxS) agraeix la valentia de la Patrícia López i pregunta: Es pot parlar d’una operació orquestrada contra l’independentisme? Qui està al capdavant d’aquesta operació política? La periodista de Público recorda que Jorge Fernández Díaz va dir: “el presidente lo sabe”. Ja tenim la X de la trama, el president del Govern. La Patricia López es pregunta per què no s’han obert diligències contra els policies que han comés delictes. I ella mateix respon. Perquè aquests policies depenen de polítics, perquè estem en un estat mafiós.

Carlos Enrique Bayo: La fiscalia ha comès el delicte d’omissió de persecució del delicte.” “Senyor ministre, presenti una querella contra mi, i anem a judici oral”.
Carlos Enrique Bayo afirma no portar res escrit i es reafirma en tot el que ha dit la Patricia López. Indignat, i amb certa vehemència afirma que les investigacions policials han d’estar sota la tutela judicial, i no n’hi ha hagut en els casos que ens ocupen.

Les gravacions que molts volen ignorar

Estem aquí per unes gravacions que va publicar Público. Algú havia d’esmentar el diari que es va atrevir a publicar les gravacions. Es reafirma en el fet de què no hi ha hagut investigació sobre les gravacions. La fiscalia ha comés el delicte d’omissió de persecució del delicte. Si les institucions parlamentàries i les de l’Estat no actuen, els ciutadans estem desprotegits. Ja amb un to de veu més alt afirma: La fiscalia ha comés el delicte d’omissió de persecució del delicte.” “Senyor ministre, presenti una querella contra mi, i anem a judici oral”. És una afirmació que sona a desafiament.

Esperanza Garcia, del PP, té una petita picabaralla amb Carlos Enrique Bayo. Mentre ell parla la diputada fa altres coses, no especifica quines. Bayo durant el seu discurs li retreu que ho faci. En el seu torn, la diputada popular, diu que no cal que aixequi la veu, que pot fer tranquil·lament dues coses a la vegada. El periodista delimita quin és el lloc on han denunciat les amenaces, en el seu mitjà de comunicació. Per què no s’han obert investigacions? Carlos Enrique Bayo ho lamenta.

Van passant els diputats, repreguntant sobre el que ja s’ha explicat. La diputada de la Cup, fa una aportació nova. Es pregunta si es tracta d’una brigada de policies que estan prop dels feixistes. Bayo li explica que molts provenen de la brigada político social del franquisme. La diputada de la CUP ho clava: un embolic de gravacions, mentides i cintes de vídeo.

En acabar un dels diputats em demana el contacte de la periodista i li pregunto què li ha semblat. Em diu que pocs compareixents en Comissió aporten tanta informació i de tanta qualitat com ho han fet la Patricia López i el Carlos Enrique Bayo aquest dimarts. Està gratament sorprès.