La compareixença de l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, davant la comissió d'investigació parlamentària sobre les actuacions presumptament il·legals de l'ex ministre de l'Interior Fernández Díaz contra el procés sobiranista de Catalunya i els seus impulsors no va deixar satisfet a ningú; però tampoc va passar desapercebuda. En absolut.

De Alfonso, enmig d'una gran expectació política i mediàtica, es va presentar davant dels 11 comissionats de tots els grups parlamentaris manifestant d'entrada una actitud desafiant per assegurar que havia anat a la seu parlamentària de forma voluntària. I perquè li havia demanat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) donada la seva condició de magistrat en exercici que a priori li exculpava d'anar a la compareixença.

Aquest fet va fer que el president de la comissió, el diputat Mikel Legarda, del PNB, després de finalitzar la seva intervenció inicial, que es va allargar bastant més del previst, li recordés que la seva presència estava sota mandat constitucional, segons queda establert a l'article 76.2 de la Carta Magna. Aquest detall, més enllà del debat legalista, va posar de manifest una actitud arrogant del compareixent que, en certa mesura, va marcar el desenvolupament de la sessió.

De Alfonso, el primer compareixent davant aquesta comissió d'investigació, va negar d'entrada validesa a les gravacions que reprodueixen les dues trobades que va mantenir, els dies 2 i 16 d'octubre de 2014, setmanes abans de la consulta sobiranista del 9-N, amb l'ex ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, al seu despatx oficial del departament. I va negar haver-les escoltat en la seva integritat "per higiene mental" per entendre, entre altres consideracions, que són "si més no il·legals".

En conseqüència, l'ex director de l'OAC, que apareix en aquestes converses revelades per Público en exclusiva el 20 de juliol de l'any passat originant un considerable escàndol polític, va anunciar als comissionats que no contestaria "a cap pregunta relacionada amb aquestes gravacions ", al mateix temps que considerava que si ho feia contribuïa a donar carta de legitimitat a una actuació il·legal.

Daniel de Alfonso, a la comissió d'investigació

No obstant això, en alguns passatges de la seva comparecenca i en respostes a les preguntes de diversos comissionats, De Alfonso sí es va referir a alguns passatges de les converses, tot i que per passiva, per assegurar que no ho recordava. Així va passar quan, en contestació a una pregunta del portaveu socialista, José Luis Campo, que es va interessar per un passatge concret, aquell en el qual l'ex-ministre li assegurava, en relació a certs informes sobre els sobiranistes, que "esto el fiscal te lo afina". "Jo de detallets d'aquests no me'n recordo".

No obstant això, si va donar detalls concrets d'aquelles trobades com la seva primera entrada al ministeri, acompanyat de l'inspector de policia José Ángel Fuentes Gago, el seu pas per la cabina de control on li van inspeccionar el seu maletí i el got que aigua que va sol·licitar mentre esperava el ministre "acompanyat d'algú de protocol". Però va assegurar ignorar si la seva entrada va quedar reflectida en el llibre de visites.

Aquesta va ser alguna de les llacunes de memòria que va deixar patents segons les gravacions completes que, com li van recordar alguns dels comissionats que el van interrogar, posen de manifest des de la complicitat i connivència del tracte amb l'ex-ministre fins el contingut de presumptes activitats irregulars contra el procés sobiranista.

Tot això ho va negar. També haver tingut relacions amb comissaris com José Manuel Villarejo o Marcelino Martin-Blas, dels que ha dit, en canvi, que "estan permanentment en el meu cap". En qualsevol cas, no es va abstenir d'explicar, sense més arguments, que la seva trobada amb el ministre va ser a instàncies del policia Fuentes Gago "a qui coneixia per la meva feina com a magistrat i del qual no tinc raons per desconfiar d'ell, fins ara".

Condició de víctima

En tot moment va negar haver estat l'autor de les gravacions, d'haver-les custodiat o haver-les distribuït. "En quin cap humà hi pot entrar!", va exclamar en un altre moment. I per justificar aquesta posició va insistir en diversos moments en què ell era l'única "víctima" d'aquesta converses, així com de les conseqüències de la seva difusió -un aspecte que va citar en la seva exposició inicial per desqualificar l'exercici professional de determinada periodista, al·ludint sense citar-la a Patricia López, investigadora d'aquest cas a Público al costat de Carlos Enrique Bayo-. "Qui ha estat perjudicat he estat jo, insultat, escopit, cessat ...", va exclamar en un altre moment.

Aquesta condició de víctima la va fer servir en repetides ocasions per desmarcar-se totalment del contingut dels enregistraments i de ser un actor de qualsevol operació contra el procés sobiranista. "Conec polítics de tots els partits", va assegurar una i una altra vegada, així com que, en la seva condició de director de l'OAC, tenia l'obligació de mantenir contactes i reunions amb tots ells. Va oferir a la comissió un llistat de 66 persones públiques amb les quals s'havia relacionat durant el seu mandat a l'OAC.

La portaveu del grup Podem, Glòria Elizo, que va lloar la feina compromesa "de periodistes amb aquesta informació per difondre el que ha passat", el va pressionar sobre les seves relacions amb funcionaris de policia, des de Fuentes Gago fins altres comissaris que apareixen en nombrosos episodis relacionats amb aquest cas, tal com ha revelat la investigació de Público en els darrers mesos.

L'ex-cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso abans de comparèixer a la comissió d'investigació del Congrés  EFE/Mariscal

Va negar una vegada més tenir contactes amb tots ells, excepte Fuentes Gago, a qui li té "molta estima", segons va dir. També va negar haver contractat una empresa del comissari Villarejo per realitzar l'escombrat de possibles escoltes al seu despatx oficial. "No, no em consta; va ser un contacte amb un policia, sí, presentat per un altre de l'OAC, Antonio crec que es deia ..., no recordo el cognom ....", va dir, tot i que davant la insistència d'Elizo es va comprometre a "recordar el cognom al llarg d'aquesta compareixença". Resulta que el soci de l'empresa de Villarejo té aquest mateix nom. "Al final resulta que no hi havia res al despatx", va dir.

El moment més tens de la seva compareixença es va donar durant l'intens i dur interrogatori a què el va sotmetre el comissionat d'ERC, Gabriel Rufián. "Li fa vergonya ser aquí?", Va ser la primera pregunta, després de recordar la seva obligació de no mentir. "En absolut", li va contestar el compareixent alhora que Rufián li recordava que "ha intentat no venir". "Té valor per dir si s'ha carregat la sanitat pública catalana aquí i davant meu?" -en referència a un dels passatges dels enregistraments-. A partir d'aquest moment hi va haver un tens intercanvi de paraules entre tots dos protagonistes del moment que va anar "in crescendo" per a sorpresa de molts dels presents.

El president de la comissió es va creure en l'obligació d'intervenir davant el caire que prenia el desenvolupament de la sessió, arribant a amenaçar el diputat d'ERC amb expulsar-lo de la comissió després de preguntar a De Alfonso si seguia "conspirant en el seu actual jutjat". És clar que això va ser abans de pronunciar una frase, que sens dubte va ser la més comentada de la tarda: "Fins aviat, gàngster, ens veurem a l'infern", paraules que van originar un gran enrenou a la sala.

La impressió generalitzada entre els comissionats en finalitzar la compareixença de Daniel de Alfonso va ser coincident a l'hora de constatar que no havia explicat tota la veritat a la comissió; i fins i tot va quedar palesa la convicció que havia mentit, especialment en el seu paper d'actor en la persecució del procés sobiranista a Catalunya i en no pocs detalls i episodis plantejats pels comissionats. Alguns grups no descarten en cridar-lo a comparèixer de nou abans d'acabar els treballs de la comissió.