Público
Público

El consens antirepressiu del 3 d'octubre reviu al CAP Guinardó

Quim Torra, Pere Aragonès, Roger Torrent, Ada Colau i els secretaris generals d'UGT i CCOO, entre moltes altres, coincideixen en un acte de record de l'1-O en un dels punts de votació de la capital catalana on més va acarnissar-se la policia espanyola.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Pancarta de l'acte en commemoració de l'1-O aquest diluns al CAP Guinardó de Barcelona. EFE / Marta Pérez.

L'esperit del 3 d'octubre s'ha tornat a materialitzar per uns minuts aquest dilluns, 1 d'octubre, al CAP Guinardó de Barcelona. Un acte organitzat per Lafede.cat sota el títol "Per la convivència, la democràcia i la llibertat: No a la repressió" ha reunit el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre moltes altres persones representants de diversos espais polítics i entitats. Ras i curt, l'amplíssima aliança que la societat catalana va traçar durant la llarga jornada del referèndum de l'1 d'octubre d'ara fa un any per rebutjar la repressió de l'Estat espanyol i que va fer-se encara més visible dos dies més tard, en la massiva vaga general que va paralitzar gairebé del tot el país. Una aliança contra la repressió que agrupava els partits i entitats independentistes amb l'espai dels Comuns, els principals sindicats i moltes altres organitzacions. No s'hi van sumar ni el PSC ni, lògicament, PP i Cs, les tres formacions que setmanes més tard avalarien la intervenció de les institucions catalanes a través de l'article 155 de la Constitució.

L'escenari escollit no era casual, ja que el CAP Guinardó va ser un dels punts de votació de l'1 d'octubre on van carregar amb molta duresa els agents de la Policia Nacional. Un any després, a l'exterior del recinte s'hi podien veure diverses fotografies d'aquella jornada i una de les parets estava plena de missatges que s'han escrit els darrers dies i que convidaven a no oblidar el que va succeir l'1-O i a avançar cap a la república catalana, entre d'altres qüestions. Torra, que ha arribat al centre sanitari provinent de Sant Julià de Ramis (Gironès) on, excepcionalment, avui s'hi ha celebrat el Consell Executiu, no ha fet declaracions, però sí que ha atès nombrosos ciutadans que s'hi han adreçat per fer-s'hi fotografies i comminar-lo a no fer "ni un pas enrere".

Sí que han fet declaracions el vicepresident del govern i home fort d'ERC a l'executiu, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Per a Aragonès, "avui celebrem que fa un any es va produir a Catalunya un referèndum que va ser un gest de dignitat, d'autodeterminació i d'intel·ligència col·lectiva. Ens vam mobilitzar a molts llocs del país per construir i avançar cap a la República catalana". El vicepresident, i responsable d'Economia de la Generalitat, ha afegit que l'escenari de l'acte, un CAP, "exemplifica la república que volem construir, que és una república per a tots, de l'estat del benestar".

Dia de "grans consensos"

Colau, de la seva banda, ha subratllat que més enllà de les diferents emocions i experiències viscudes, d'aquell dia també hi ha "grans consensos", com ara que "la repressió que es va viure és inexcusable, inadmissible i no pot quedar impune". En aquest sentit, la també lider de Catalunya en Comú ha recordat que l'Ajuntament s'ha personat com a administració en totes les causes vinculades a les carregues policials de l'1-O a la ciutat, per tal "d'acompanyar l'acusació de les quasi 300 persones" de la capital "que van ser agredides injustificablement". "Hi ha d'haver un compromís de l'administració de l'estat perquè fets així no es tornin a repetir mai més. La repressió no es pot justificar sota cap concepte", ha afegit Colau, que un cop més ha reclamat "la llibertat dels presos" sobiranistes, entre d'altres qüestions perquè la seva situació no contribueix a encarar una solució al conflicte polític.

El vicepresident de l'ANC, Josep Cruanyes, ha assegurat que l'1-O va demostrar la "impotència de l'Estat" i ha avisat que "seguirem defensant el resultat del referèndum". El portaveu i vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha denunciat la "resposta violenta" de l’Estat enfront de la gent que "defensava el dret a decidir", per afegir que "és inadmissible que avui encara el govern espanyol dubti sobre la violència que va exercir l’Estat".

A l'acte hi havia diversos representants polítics de JxCat, com el vicepresident del Parlament Josep Costa; del PDECat, com l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; ERC, com la portaveu del partit, Marta Vilalta, el diputat Gerard Gómez del Moral o el conseller d'Exteriors i probable alcaldable a Barcelona, Ernest Maragall; la CUP, com l'exdiputat i periodista David Fernàndez; o els Comuns, com els regidors a l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, Eloi Badia i Gala Pin, la diputada al Parlament Jéssica Albiach o el diputat al Congrés Joan Mena, entre d'altres. Pel que fa a les entitats, entre d'altres hi havia els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, a més de Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos. També hi havia familiars dels presos, com Txell Bonet, companya del president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Celebrat a l'aire lliure, desenes de persones han acudit a un acte en què s'han escoltat crits de record a l'1 d'octubre, consignes favorables a la independència i proclames per reclamar l'alliberament dels presos polítics. I en un nou exemple d'apropiació ciutadana de l'espai públic -aquest tipus d'accions que tant molesten Albert Rivera i Inés Arrimadas- només calia fer unes passes per la plaça que hi ha al davant del CAP Guinardó per adonar-se que també hi havia espai per a les crítiques a l'actual govern autonòmic, ja que s'hi podia llegir "Buch dimissió", en referència a l'actual conseller d'Interior.