Público
Público

CONSULTA DEL 9N L'Audiència Nacional condemna Òmnium Cultural a pagar una multa de 200.000 euros  

L'alt tribunal confirma la sanció imposada per l'Agència de Protecció de Dades a l'entitat cultural catalana per l'enquesta que va realitzar a la tardor de l'any 2014 quan impulsava la campanya en favor de la participació a la consulta del 9-N. 

Muriel Casals i Carme Forcadell en la presentació de la campanya "Ara és l'hora", per impulsar la participació en la consulta del 9N  EP

PÚBLIC

Òmnium Cultural es considera víctima d'un "nou atac de l'Estat espanyol". L'entitat cultural catalana interpreta la confirmació per part de l'Audiència Nacional de la multa de 200.000 euros que els va imposar l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) com una manifestació més de la voluntat de silenciar el sobiranisme a les portes del judici contra el seu president, Jordi Cuixart, i altres dirigents independentistes. La sentència arriba en el moment en què Òmnium prepara actes de tota mena, a Catalunya i arreu d'Europa, per denunciar vulneracions de drets elementals dels ciutadans per part de l'Estat espanyol.  

La multa els va ser imposada per la promoció que l'entitat va fer del que es va conèixer com a "gigaenquesta", realitzada per milers de voluntaris, en el context de la campanya "Ara és l'hora", abans del procés participatiu del 9 de novembre del 2014, la consulta del 9-N sobre el futur polític de Catalunya, en la qual van participar 2.344.000 persones.

"Presentarem recursos fins on faci falta", afirmen des d'Òmnum Cultural, davant la decisió de l'Audiència, que considera provat que amb les respostes derivades d'aquesta enquesta l'entitat cultural va obtenir dades personals d'ideologia que exigeixen, segons l'AEPD un reforçament de la prestació del consentiment dels enquestats.

Per aquests mateixos fets, l'AEPD també va sancionar amb una multa milionària a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que també va recórrer davant l'Audiència Nacional, però aquest tribunal encara no s'ha pronunciat sobre el recurs.

Per a l'enquesta, Òmnium va fer preguntes per correu postal i a través de 30.000 voluntaris amb visites "casa per casa" per a arribar a 3 milions de domicilis. ES tractava de fomentar la participació, amb un "porta a porta", amb preguntes sobre el dret a decidir, la renovació de la democràcia i la intenció d'anar a votar el 9 de novembre.

Òmnium va crear un fitxer en el qual recollia les respostes i procedia després a la seva mecanització a través d'una aplicació facilitada per l'ANC.

L'AEPD va obrir una inspecció i va accedir a aquesta aplicació, en la qual figuraven 82.814 enquestes.

Si els enquestats no obrien o no volien o no podien respondre, però s'apreciava "receptivitat", es preveia la possibilitat de lliurar el fullet o dipositar-lo en el marc de la porta perquè els enquestats el remetessin per correu".

L'AEPD va concloure que amb el mètode aplicat s'havia produït una vulneració de l'article 7.2 de la LOPD, tipificada com molt greu en l'article 44.4b) de la citada Llei.

Això és així perquè es va fer un tractament de les dades que permetia associar una enquesta a un domicili, per la qual cosa, assenyala la sentència, "es pot dur a terme la identificació sense grans esforços i no és possible apreciar la dissociació en els termes previstos".

L'entitat va argumentar que no es va crear cap fitxer, però el tribunal considera que sí, que es va realitzar amb criteris d'arxiu, que possibilitaven la localització de  dades personals, "informació que a més va ser obtinguda amb la finalitat de ser conservada per a permetre la seva utilització posterior", informa l'agència EFE. 

Òmnium també va al·legar una absència de dades d'ideologia, argument que tampoc comparteix la Sala, en considerar acreditat que per a emplenar el qüestionari calia partir prèviament i acceptar implícitament "el posicionament ideològic que deriva de tal formulari, que no és un altre que el favorable a la independència de Catalunya respecte de l'Estat espanyol".