"El cinema, com totes les arts, no pot existir, crear i florir si no és en llibertat". El director de cinema Kontantinos Costa-Gavras s'ha expressat en aquests termes en l'acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya amb el que ha estat guardonat.

El seu discurs, que ha estat precedit per una eloqüent selecció de seqüències de les seves pel·lícules, ha estat dedicat en bona mesura a explicar el que significa el cinema per qui ha dirigit pel·licules com 'Z', 'Estat de setge', 'Missing', o 'La Confessió'.

"Les emocions experimentades gràcies a tot el que vaig descobrir a la pantalla van despertar en mi el desig creixent d'aprendre-ho tot sobre aquest art fet de tants elements diferents", ha explicat Costa Gavras. Un desig que "es va convertir ràpidament en una necessitat d'explicar el món, la societat" que descobria. El cinema, per ell, apareixia com "el millor mitjà, i també el més potent, per crear l'univers de la realitat viscuda o imaginada, amb les seves alegries, les seves penes, les batalles guanyades o les perdudes". I al costat d'aquesta experiència, Costa Gavras ha parlat de la seva "còlera contra la injusticia" i la seva "admiració pels homes justos", com a motivacions vitals: "La meva necessitat de cinema va esdevenir imperativa".

Ha parlat de les oportunitats que li ha donat França al llarg de la seva carrera, de la seva relació personal i professional amb Barcelona, i ha fet una defensa dels europeus, lamentant que la Unió o Europea hagi "crescut malament, alletada per un esperit mercantil, de diners, més que no de Cultura, d'Educació, de Creació i de Política". "Els nostres somnis han esdevingut errors", ha manifestat.

Costa Gavras ha parlat de la voluntat de control dels règims dictatorials i dels mecanismes de censura dels règims democràtics com a causa de l'exclusió de "qüestions socials, polítiques, militars, econòmiques, religioses, de violència o de sexe" i com a mecanisme per imposar "propaganda ideològica", però també ha assenyalat la dependència dels diners:

"El cinema és l’art que, més que totes les altres arts, depèn dels diners per existir, per expressar-se. Els homes de negocis convertits en productors cinematogràfics, segurs de conèixer el secret de l'èxit, van decidir que les pel·lícules no podien ser més que un divertiment, res més. Res d’històries socials, res d’històries polítiques o controvertides, 'als espectadors no els agrada, això', van decidir, i van assegurar que garantirien l'èxit de les pel·lícules", ha explicat el veterà cineasta.

Costa-Gavras que considera que l'obra cinematogràfica és, per damunt de tot, "un espectacle que ofereix emocions", "que pot fer nèixer sentiments diversos", com ho fan des de l'antiguitat les obres de teatre , ha dit que "l'única sortida a l'absència de voluntat, a la resignació o la indiferència dels dirigents polítics europeus és la revolta, l'amotinament". Això s'anomena, segons ell, "excepció cultural", que significa "rebuig a tractar la cultura com una mercaderia".

En relació a Barcelona, el director de Missing ha revelat que van voler rodar a la capital catalana aquesta impactant pel·lícula sobre la desaparició de persones a Xile i la complicitat dels Estats Units amb el cop militar que va comandar Augusto Pinochet, però que no va ser possible perquè "en aquell moment va aparèixer el tinent coronel Amtonio Tejero disparant trets de pistola al Parlament espanyol".

Puigdemont contra la "raó d'Estat"

El President de la Generalitat, que li ha lliurat el guardó, atorgat per "la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia, així com la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social”, també ha dedicat les seves paraules a fer una defensa aferrissada de la cultura i les llibertats, entre elles la de moviment de les persones migrants. 

“El nostre present també coneix de prop les conductes pròpies dels règims totalitaris que retrata Costa-Gavras i que han refinat avui la seva perversió per ser més eficaços”. “El totalitarisme o la mal invocada raó d’Estat per justificar assassinats, tortures, farses judicials, regressions de llibertats i cops d’estat reflectides en les seves pel·lícules no és només una cosa del passat ni pròpia de països subdesenvolupats”, ha subratllat el cap de l’Executiu, ha dit Carles Puigdemont.

En aquest sentit, Puigdemont ha remarcat que les “manipulacions i enganys” acompanyen sovint “amb massa indulgència” la manera com “alguns estats, tècnicament democràtics, es burlen de les llibertats”. I com a exemple ha citat els estats que “aconsegueixen, sense immutar-se, tancar les portes al drama humà que viu la Mediterrània” mentre “prediquen el seu compromís per evitar el que de fet, amb la seva actitud, no paren de permetre”.

En l'actualitat, segons Puigdemont, el cinema de Costa-Gavras “ens és molt útil”, perquè “des del nostre propi terreny, el de la llibertat d’expressió, de la cultura i del compromís social i polític, és des d’on podrem desemmascarar les farses que s’amaguen i es justifiquen darrere dels abusos dels estats i dels sistemes que els emparen”.