Público
Público

DEBAT 28A Boda laica a Barcelona entre PP i Ciutadans per arribar a La Moncloa

Quan falten 9 dies perquè arrenqui oficialment la campanya electoral, els candidats catalans al Congrés espanyol participen en el primer debat. Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas protagonitzen el debat amb una andanada de cops mutus per veure qui és més dura amb els independentistes, però finalment asseguren que pactaran l’assalt a La Moncloa “si els números els hi surten”.

Imatge del debat sobre les eleccions generals amb candidats de totes les formacions per circumscripcions catalanes: Meritxell Batet (PSC), Gabriel Rufián (ERC), Jaume Asens (comuns), Laura Borràs (JxCat), Cayetana Álvarez de Toledo (PP) i Inés Arrimadas (C's).

El Procés català tornarà a ser el tema estrella de les eleccions generals previstes pel 28 d’abril. Aquesta sembla ser la gens dissimulada estratègia del PP i Ciutadans, escenificada aquesta tarda a Barcelona per les candidates Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas. Les dues constitucionalistes han protagonitzat el debat organitzat pel diari La Vanguardia, amb un estira i arronsa constant en el que totes dues han intentat deixar en K.O la candidata socialista i ministra en funcions Meritxell Batet.

Álvarez de Toledo i Arrimadas han obert el foc des de la seva primera intervenció, però en comptes de combatre directament amb els partits independentistes, han arrencat amb una competició mútua per veure qui feia desqualificacions més grosses de l’independentisme. Tot i això, ja en el tram final del debat, totes dues han reconegut voluntat de pactar per arribar a La Moncloa. La líder de Ciutadans ha insistit en el fet que no pactaran amb el PSOE i ha posat com a exemple el cas andalús: “Vam dir que no pactaríem amb Susana Díaz, encara que suméssim en vots. I ara mateix estem governant a la Junta amb el PP”. Cayetana Álvarez Toledo ha recollit el guant i, d'aquesta manera, s'ha formalitzat el compromís de boda (laica). Des de Barcelona per a tot l’Estat.

Arrimadas no ha volgut signar en directe un paper ambla promesa de no pactar amb els socialistes, però ha assegurat que la decisió ja estava presa per Ciutadans internament. El candidat d’ERC Gabriel Rufián ha fet befa d'aquest compromís i ha vaticinat que acabarà havent-hi pacte entre Ciutadans i PSOE. “I que, a més a més, aplicaran el 155”, ha afegit.

El PP suggereix que la meitat dels catalans són “xenòfobs”

Però abans de la mostra d’amor mutu, PP i Ciutadans s’han endinsat en una competència aferrissada per marcar perfil més dur. Es necessiten, però es combaten per mossegar-se el mateix electoratEn mig d'aquesta lluita, la candidata del PP ha arribat suggerit que la meitat dels catalans són xenòfobs: “El principal problema en Catalunya és la xenofòbia. Què ha passat perquè centenars de milers de catalans no vulguin conviure amb l’altra meitat de la societat?”. Arrimadas, per contra, ha apostat per la via supremacista. “Quim Torra va escriure que els espanyols són uns animals i Laura Borràs que els immigrants que hem vingut a viure a Catalunya som uns colons, perquè es pensa que els no nacionalistes som tontets”. Borràs, candidata de Junts per Catalunya i present a la sala, ha estat acusada directament tant de “xenòfoba” (PP) com de “supremacista” (Ciutadans).

Tanmateix, la candidata del PP ha recriminat a Ciutadans falta de valentia a Catalunya, per no haver-se presentat a la investidura del Parlament català, mentre que Ciutadans ha replicat que l’ascens del nacionalisme a Catalunya és en part “culpa del PP”. De fet, l’aterratge d’Álvarez de Toledo a la política catalana (almenys durant els mesos d’abril i maig, temps que durarà la campanya electoral) ha estat una maniobra de Génova per disputar l’electorat de Ciutadans. I reflotar els seus magres resultats a Catalunya, que el 21-D van tocar fons i es van escombrar el lideratge de Xavier García Albiol. Els populars han cercat entre els seus quadres un perfil similar al d’Inés Arrimadas: Dones joves, que sempre surten a l’atac, que oloren la sang, que se senten còmodes en la discussió, que ni callen ni tenen cap problema en interrompre l’adversari...

I han topat amb Cayetana. De base, l’òrbita de la FAES i l'entorn de l’expresident Aznar, Álvarez de Toledo té un carisma innat. I Catalunya pot ser el seu trampolí definitiu per saltar a la política nacional com a veu protagonista. Ja havia estat diputada al Congrés, però amb perfil més baix. Fins i tot va arribar a dimitir com a protesta per la “deriva” del PP de Rajoy. Amb l’adveniment de Pablo Casado, Álvarez de Toledo torna i ho fa amb certes expectatives.

El PSC reivindica que almenys Sánchez ho ha intentat

El triumvirat del 155 es completava amb la candidata del PSC, Meritxell Batet, però a qui PP i Ciutadans han volgut expulsar del seu bàndol, tot acusant-la de ser “nacionalista”. Tot i que Batet ha provat de defensar-se dient que Catalunya és una “terra d’acollida” i que fins i tot va tenir “un president nascut a Còrdova” (en referència a José Montilla), el PP simplement ha etzibat que “Montilla també és nacionalista”. Álvarez de Toledo ha intentat acorralar la ministra en funcions instant-la en públic que revelés què es va pactar a la declaració de Pedralbes (en relació a la minicimera entre els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra el passat desembre). I l’ha acusat de “pactar amb els nacionalistes en taules de partits als marges de les institucions democràtiques”. També ha disparat contra la figura (no nata) del relator: “Fins i tot Felipe González l’ha rebutjat”.

Batet ha intentat replicar, de forma argumentada, l’actuació de l’executiu de Pedro Sánchez en l’afer català: “El Govern d’Espanya ha tornat a Catalunya perquè el PP havia renunciat a ser-hi i va deixar de convocar les comissions oficials”. També ha fet una crida al diàleg amb els independentistes, tot i que amb “el respecte a les lleis” com a línia vermella. A més a més, ha insistit que es tracta d’un “problema polític, que cal resoldre per la via política”.

En aquest debat hi havia dues absències sonades: els presos Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, oficialment candidats d’ERC i Junts per Catalunya, respectivament. Tots dos han estat en el record de convergents, republicans i comuns, els quals han utilitzat les seves primeres paraules per recordar “la injustícia” del seu empresonament i judici. Qui més s’ha endinsat en el debat ha estat la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, encara que li hagi suposat rebre les desqualificacions personals més greus que s’han pogut sentir avui a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per la seva banda, Rufián ha aconseguit alguns enfrontaments dialèctics amb el tàndem Cayetana-Arrimadas. Per contra, qui s'ha mostrat del tot descol·locat i invisibilitzat ha estat Jaume Asens, candidat de Catalunya En Comú.

Els Comuns intenten escapolir-se del sandvitx entre el 155 i els ‘indepes’

Sense dubte, no és el terreny en el que els Comuns s’hi sentin més còmodes, vist l’intent de marcar equidistància entre independentistes i els partidaris del 155. Però ni el perfil marcadament sobiranista d’Asens fa que el procés català sigui vist pels Comuns com una llaminera bossa de vots. En canvi, Asens s’ha sentit molt còmode quan el debat s’ha centrat en la crisi econòmica i les retallades. Seguint el relat tradicional de Podemos, ha començat dient: “No tenim companys que seguin a les poltrones de les empreses de l’Ibex35, ni deutes amb els bancs, com el PSOE”.

A més a més, ha lloat els pressupostos de 2019 (no aprovats i desencadenants de les eleccions anticipades): “Érem més nostres que del PSOE, vam ser nosaltres qui els vam forçar a moure’s”. Finalment ha fet èmfasi en el presumpte cas de guerra bruta (mediàtica) patida per Podemos: “Acabarem amb les clavegueres de l’Estat”. Tanmateix, el debat ha estat marcat per Catalunya. I sembla que serà l’habitual en campanya."

¿Te ha resultado interesante esta noticia?