Pedro Sánchez ja té la confiança del Congrés per a ser nomenat president del Govern estatal, però els obstacles del nou Executiu només acaben de començar. El debat d'investidura ha estat el primer capítol d'una legislatura que s'antulla plagada d'obstacles i que constituirà un autèntic desafiament per a la coalició PSOE-Unides Podemos.

Que el camí cap a la investidura del líder socialista hagi durat gairebé nou mesos és una primera prova que el cicle polític que s'ha iniciat a partir d'aquest dimarts no serà fàcil. Un dels principals objectius de la coalició serà demostrar que es pot aconseguir una certa estabilitat a l'hora de legislar i d'aplicar mesures.

La XIV legislatura es caracteritzarà, entre altres qüestions, per disposar d'un dels parlaments més hiperfragmentados de la història recent i per tenir una de les oposicions més dures dels últims anys. Aquests són els principals desafiaments del Govern estatal de coalició progressista.

Catalunya i el dilema territorial

Un dels principals reptes del Govern de Sánchez és la resolució del conflicte polític a Catalunya. El líder socialista ha gestionat els suports de la seva investidura sobre la base d'una negociació que resolgui, mitjançant el diàleg, aquest problema territorial.

Amb part de l'anterior Govern de la Generalitat a la presó, els partits independentistes han centrat les seves estratègies en la petició d'una amnistia sobre la qual, almenys de moment, Sánchez no s'ha posicionat. El líder socialista ha avançat que aquesta serà una legislatura de diàleg i, de fet, el principal compromís que va permetre l'abstenció d'ERC és la creació d'una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern socialista.

La formació catalana va demanar que la primera reunió d'aquest fòrum tingués lloc quinze dies després de la formació de l'Executiu, és a dir, la setmana del 27 de gener. En aquesta negociació no hi haurà vetos, i Sánchez trobarà una de les seves primeres proves de la legislatura.

No obstant això, el dilema territorial no acaba a Catalunya. Durant les negociacions d'investidura altres formacions han constatat els principals problemes d'altres territoris. Mentre comunitats com Euskadi o Galícia també mostren tensions culturals i la voluntat nacional d'alguns partits, unes altres han posat sobre la taula problemes com el de la denominada Espanya buidada.

El recentment investit president va anunciar la seva intenció de recuperar la convocatòria d'una conferència de presidents autonòmics anual que se celebrarà al Senat. En aquest fòrum es tractaran els problemes territorials i les relacions de les comunitats amb el Govern estatal en totes les matèries (política, financera, de gestió de competències...).

El primer Govern espanyol de coalició de la història recent

Les reticències del mateix Sánchez a conformar un Govern de coalició han resultat un dels grans obstacles per a tirar endavant la investidura. El líder socialista va apostar en primera instància per un Executiu espanyol en solitari del PSOE, però el rebuig d'Unidas Podemos a aquesta opció i la insistència dels socialistes van conduir a una repetició electoral.

Ara, tant Iglesias com Sánchez hauran de validar una dinàmica de treball que demostri la utilitat del Govern espanyol de coalició, una fórmula interioritzada en altres països d'Europa però que a Espanya és inèdita en la història recent.

El secretari general del PSOE va manifestar en la passada legislatura que no volia conformar un govern de coalició pel "temor" que es constituïssin, de facto, "dos governs en un". Amb aquestes cauteles, Sánchez va tractar d'evitar una sort de "bicefàlia" a l'Executiu, per la qual cosa la coalició haurà de gestionar el repartiment de poder i representació durant la nova legislatura.

Pressupostos i política econòmica

Si la investidura construeix, el Pressupost apuntala. Els comptes del nou Govern estatal constituiran de facto la primera prova de foc del cicle polític que s'ha inaugurat aquest dimarts. El PSOE i Unidas Podemos han subscrit un acord que recull importants reformes fiscals i econòmiques, però totes dues formacions necessiten el suport d'altres grups parlamentaris al Congrés.

Entre les principals qüestions del Pressupost estan les pensions (limitades per llei a una actualització anual del 0,25% per part del PP), la pujada salarial a 1.000 euros per a 2020 (1.200 en 2024) o l'aprovació d'un ingrés mínim vital. Sánchez i Iglesias hauran de convèncer a algunes de les formacions que han donat el seu suport en la investidura, però que es mostren més reticents en qüestions econòmiques, com el PNB.

El Grup Basc ja ha advertit que la seva pretensió no és la de derogar la reforma laboral, una mesura que apareix reflectida en l'acord entre el PSOE i Unidas Podemos. Abans del projecte pressupostari, el Parlament haurà d'aprovar un sostre de despesa, que marcarà els límits de les polítiques econòmiques, una xifra que ha de ser validada al Senat.

Després de les eleccions del 10 de novembre, el PSOE no compta amb majoria absoluta en la Cambra Alta, que està tan fragmentada com el Congrés, per la qual cosa haurà d'aconseguir un pacte múltiple amb diversos grups al Senat.

Una oposició radicalitzada

El debat d'investidura ha constatat que l'oposició al Govern espanyol de coalició no pensa concedir ni els tradicionals '100 dies de rigor' al nou executiu. El PP, Vox i Ciutadans han carregat durament contra Sánchez i Iglesias, arribant a titllar al líder de l'Executiu de "traïdor" o, fins i tot, manifestant que la seva majoria "es recolza en ETA".

Pablo Iglesias li va demanar al líder socialista "fermesa democràtica" i "bon to" davant d'aquests atacs, que, almenys de moment, no tenen pinta de cedir després de la investidura. Encara que fa uns mesos el líder socialista va donar la mà a Pablo Casado per aconseguir grans pactes d'Estat, el debat ha constatat que el líder del PP està lluny de qualsevol posicionament del PSOE.

Sostenir la majoria parlamentària de la investidura

La majoria parlamentària de la investidura no és, almenys de moment, una majoria per a legislatura. Són diverses les formacions que han votat a favor de Sánchez o que s'han abstingut les que ja han avisat d'aquesta situació.

Un dels principals reptes del nou Executiu és tirar endavant les seves mesures, de manera que puguin aconseguir una estabilitat parlamentària que garanteixi l'aprovació de les principals mesures del seu programa. En la XII Legislatura, Sánchez va aglutinar al voltant del PSOE una majoria al Congrés arran de la moció de censura que va treure del Govern estatal Mariano Rajoy, però la majoria no es va sostenir i va culminar amb el fracàs del seu projecte pressupostari, la qual cosa va conduir a les eleccions del 28 d'abril.

Està per veure si el Govern estatal de coalició podrà reunir els suficients suports per impulsar les mesures de gran importància recollides en el seu programa.