Les diferències entre els partits independentistes sobre el futur del Procés han tornat a evidenciar-se en el debat de política general, que s'ha culminat aquest dijous al Parlament. Per on ha de passar? Per un referèndum acordat amb l'Estat, per difícil que pugui semblar aconseguir-lo? Per impulsar-ne un altre d'unilateral, com va ser-ho l'1-O? O simplement per reivindicar la votació de l'1 d'octubre com a vàlida? A grans trets així es poden resumir els diferents horitzons estratègics de l'independentisme institucional, que s'han posat de manifest a través de les propostes de resolucions que s'han votat a la cambra. El debat, però, també ha servit per constatar divisions entre ERC i JxCat, els dos socis de Govern, en qüestions com la taula de diàleg o l'ampliació de l'aeroport del Prat, que han tirat endavant amb aliances diverses.

Com ja havia anunciat dimarts, la CUP ha presentat una proposta de resolució que insta a fer un nou referèndum d'autodeterminació abans que acabi la legislatura, és a dir, del 2025, que no s'ha aprovat, després que ERC s'hagi abstingut i els diputats de JxCat, directament, hi hagin votat en contra. En canvi, sí que ha tirat endavant una proposta conjunta d'ERC i JxCat que insta el Parlament a aprovar una llei d'amnistia per portar-la al Congrés. El text també diu que el Parlament "comparteix que el dret a l'autodeterminació és la via democràtica per la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol" i insta el Govern de la Generalitat a "explorar complicitats i la possible intervenció d'organismes europeus i internacionals per assolir un referèndum acordat". Tot i considerar-la "coixa" per insistir en una via -la votació acordada- que no veu possible, la CUP ha optat per votar-hi a favor.

La proposta cupaire, però, ha estat la que més interès ha despertat durant el debat, després de comprovar la divisió que provocava en l'independentisme i que la reunió celebrada aquest dijous  al matí entre els tres partits no ha servit per arribar a una entesa. Ara mateix, la via del referèndum unilateral només compta amb el suport cupaire, a banda que ERC i JxCat no contemplen posar data a un hipotètic nou referèndum.

ERC defensa fonamentalment la via del referèndum acordat, mentre que JxCat no veu possible ni un acord amb l'Estat ni un nou 1-O, si bé segons ha destacat la seva portaveu parlamentària, Mònica Sales, considera que l'1-O "només es pot substituir per un referèndum acordat". De fet, una proposta amb aquesta idea ha estat validada, tot i que únicament amb els vots dels dos socis de Govern i l'abstenció de la CUP.

La presidenta del grup parlamentari cupaire, Dolors Sabater, ha lamentat la manca de suport dels dos grups a fixar data a un referèndum unilateral, preguntant-se si "algú creu que pactar el referèndum amb l'Estat serà possible?". Per a la formació anticapitalista la seva és la via per aconseguir una "negociació real" i veu impossible que el Govern espanyol n'accepti un d'acordat.

Més lluny dels pressupostos?

La via de la votació acordada només és defensada amb fermesa per ERC, el partit que presideix la Generalitat i que fa bandera de la taula de diàleg. En aquest sentit, en l'obertura del debat de política general el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tornar a reivindicar el referèndum acordat com l'única solució al conflicte. Tot i que no amaga que serà un camí difícil, l'estratègia dels republicans passa per intentar aconseguir-lo a través de la taula de diàleg entre governs, que tot just fa dues setmanes va reprendre's després de més d'un any i mig de pausa.

Encara que comparteix l'escepticisme de la CUP envers la taula de diàleg, Junts no s'ha mostrat partidària de fixar la data per a un nou referèndum i, de fet, directament no veu "factible" celebrar un nou 1-O. Així s'ha expressat aquesta setmana la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que alhora veu "impossible" un referèndum acordat amb l'Estat i, en canvi, reivindica "l'1 d'octubre, la seva vigència i la voluntat de complir el seu mandat".

En qualsevol cas, la negativa dels dos socis de Govern a votar a favor de la proposta cupaire pot reduir les opcions que la formació anticapitalista s'avingui a avalar els futurs pressupostos de la Generalitat, que tant ERC com Junts han verbalitzat que volen tirar endavant bàsicament amb el suport de la CUP.

El partit de l'Esquerra Independentista, però, ha aprofitat el debat de política general per elevar el to contra el Govern en considerar que no s'estan produint avenços en matèria nacional i li ha reclamat un gir en qüestions econòmiques, que passarien per no reclamar l'ampliació de l'aeroport del Prat -Junts ha fet justament el contrari en aquest debat de política general- i per abandonar el projecte de la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Amb tot, tant JxCat com ERC han votat a favor d'una proposta del PSC per impulsar la candidatura per als Jocs.

Discrepàncies entre socis

La taula de diàleg és segurament un dels principals elements de discrepància entre ERC i JxCat com a via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat i això també s'ha comprovat novament al debat del Parlament. Mentre que ERC ha votat a favor de dues resolucions de suport a la taula de diàleg -una impulsada per En Comú Podem, l'altre pel mateix partit republicà-, JxCat no ho ha fet. En la dels comuns, de fet, s'especifica que es tracta d'un espai de negociació "entre governs", un dels punts que més polèmica va aixecar en la represa de la taula fa dues setmanes i que, finalment, va suposar l'absència de membres de Junts, que pretenia acudir-hi amb representants de fora del Govern. Les propostes han tirat endavant amb els vots favorables també del PSC.

En canvi, Junts s'ha aliat amb els socialistes per pactar una resolució que reclama a l'Estat que es repensi la retirada de la inversió de 1.700 milions per a l'ampliació de l'aeroport del Prat. La proposta s'ha aprovat i ha molestat ERC, a banda de ser un dels projectes que més rebuig genera la CUP, en principi el grup amb el qual el Govern vol aprovar els pressupostos per a l'any vinent.