L'Estat espanyol avança en la desescalada, però no en la informació sobre les dades de la pandèmia. La setmana prèvia al pas a la fase 1 de tota la Comunitat de Madrid, Catalunya i Castella i Lleó, es van registrar diversos errors en les notificacions de casos i morts. Aquest mateix dilluns el Ministeri de Sanitat ha hagut de corregir la xifra històrica de víctimes mortals: han desaparegut gairebé dos mil morts de la sèrie. Unes dades que continuen verificant-se després de canviar el mètode de recollida i que pot ser que tornin a modificar-se en les pròximes jornades.

Però els problemes no vénen només amb les notificacions dels casos, encara hi ha moltes dades que no es coneixen públicament: els morts de les residències, els casos sospitosos, el percentatge de casos al qual se'ls ha fet PCR o els detalls sobre els equips de rastreig de contactes.

Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertas i Emergències Sanitàries, ha explicat aquest dilluns que el descens de morts (de 28.752 aquest diumenge a 26.834 aquest dilluns) es deu al fet que el ministeri està corregint les sèries i validant les dades. Entre altres motius, ha assenyalat que hi ha comunitats que han confirmat com morts amb coronavirus persones que només tenien simptomatologia però no tenien la malaltia confirmada. És a dir, casos sospitosos, pels quals no han d'estar en aquesta sèrie que només registra les víctimes mortals que han donat positiu de coronavirus. L'epidemiòleg va dir que la modificació de xifres és una cosa comuna en totes les pandèmies".

Aquesta correcció es produeix alhora que es canvia tota la comunicació de dades. El Boletín Oficial del Estado (BOE) va establir el dimarts 12 de maig que les comunitats autònomes havien d'informar el Ministeri de Sanitat de més dades dels que havien donat fins a aquell moment, com els casos sospitosos, i que haurien de donar de forma individualitzada la informació de cada persona. Una forma que ofereix, per a Simón, una "fotografia més real".

Aquesta nova manera d'informar s'ha fet efectiva a les taules del ministeri aquest dilluns, però s'ha perdut la sèrie històrica de la pandèmia dels nous casos. Malgrat això, a partir d'ara hi haurà més informació: es coneixeran els casos confirmats totals, diagnosticats el dia previ, diagnosticats en els últims 14 i 7 dies (número i incidència acumulada) i els casos amb data d'inici de símptomes en els últims 14 i 7 dies (número i incidència acumulada).

No obstant això, el problema de que la sèrie es trenqui es manifesta també en el mateix panell de la pàgina web del Ministeri de Sanitat. La gràfica d'evolució diària dels casos porta sense actualitzar-se des del 20 de maig.

D'aquest canvi d'enviar la informació vénen els problemes registrats en aquests últims dies amb Catalunya. Segons ha explicat Simón, aquesta comunitat ha estat l'última a enviar informació individualitzada amb cada cas pel que, com abans van fer amb altres regions, han de verificar la informació que manen. El 59% dels morts que 'desapareixen' són d'aquesta comunitat (1.126 menys respecte a aquest dilluns).

Sobre Catalunya, la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha defensat les dades facilitades pel seu departament, assenyalant que la discrepància ve perquè es recullen les xifres de les funeràries. Segons la conselleria, la dada pel qual va saltar l'alarma (632 nous morts) ja es registrava en el seu balanç autonòmic perquè la Generalitat comptabilitza als casos confirmats i als possibles pel seu quadre clínic.

El problema és molt diferent del que hi ha a la Comunitat de Madrid. El govern autonòmic comunica amb retard gran part dels casos. Un problema que roman amb el pas de les setmanes i que es deu al fet que es notifica el nou positiu en la data en què rep el diagnòstic però no compta com a nou de les últimes 24 hores, sinó que s'atribueix al dia en què es va prendre la mostra. Modificacions que podrien solucionar-se amb el nou sistema d'informació.

Encara que amb Madrid tampoc coincideixen les dades de morts. Les xifres de morts de la Comunitat en total ascendeix a 14.581. D'ells, 8.988 van morir en hospitals, però aquesta xifra tampoc és la que ofereix Sanitat sobre la regió que, segons les dades d'aquest dilluns, és 8.686.

Les dades que desconeixem

Hem entrat en la desescalada sense conèixer encara moltes dades. La major incògnita és el nombre de morts en residències d'avis estatal, ja que el Govern de la Generalitat sí que la facilita. El Govern estatal va donar de termini a les comunitats autònomes fins al 8 d'abril per començar a enviar dades de residències, però des de llavors Sanitat no ha publicat cap informació. Hi ha xifres que han donat els governs autonòmics, però no n'hi ha cap a nivell nacional. Un recompte del 6 de maig realitzat per Europa Press xifra els morts en aquests centres fins a 16.486 persones majors.

Tampoc hi ha explicacions clares sobre per què no s'ha donat aquesta informació. Diferents portaveus han estat preguntant per això durant aquest temps. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha limitat en diverses ocasions a contestar que estan actualitzant la informació i que es donarà a conèixer quan tinguin les dades revisades. Més d'un mes amb la mateixa resposta.

D'altra banda, gràcies a les noves dades que havien d'aportar les comunitats autònomes a partir del 12 de maig, podríem conèixer més informació com la que es dóna cada dia amb les sèries del ministeri. Totes les dades que aporten els serveis de salut regionals a Sanitat des de fa dies i que desconeixem a nivell nacional: no sabem els casos sospitosos que es detecten, el percentatge de proves PCR que es fa a aquests casos ni els equips de rastreig, és a dir, el personal contractat per a la vigilància epidemiològica.

Aquesta part correspon a la informació agregada que les comunitats estan obligades a comunicar. Dades que són claus per a la desescalada i es van demanar en previsió a l'avanç del país.

De fet, gràcies a això tota la població podria conèixer com funcionen els sistemes de detecció precoç i de rastreig de contactes de cada comunitat perquè els serveis de salut han d'informar de tots els casos sospitosos (diferenciant si es detecten en atenció primària o per altres vies) i, de manera setmanal, el nombre de professionals dels serveis de vigilància epidemiològica (tècnics de salut pública, epidemiòlegs, infermeria de salut pública, un altre personal tècnic) dedicats a la resposta de la Covid-19 amb relació al nombre de casos diaris detectats i a la població de referència, el percentatge de casos sospitosos en els quals s'ha realitzat una PCR o proves de diagnòstic molecular o el percentatge de contactes estrets que desenvolupen símptomes durant el seguiment de contactes.