L'habitatge és un dret fonamental consagrat en la Constitució espanyola de 1978. Sota aquesta premissa, els veïns de Poble-sec i Sant Antoni, davant l'assetjament immobiliari que ha expulsat milers de persones d'aquests barris, han decidit fer justícia pel seu compte. El Sindicat de Barri de Poble Sec i Fem Sant Antoni, dues plataformes socials, han ocupat quatre pisos d'una finca propietat del fons d'inversió Elix en ple carrer Parlament, focus de gentrificació al barri. En ells s'hi ha reallotjat quatre famílies, algunes amb menors, que fa mesos que esperen una solució de lloguer social que mai arriba.

Pau va entrar a viure en un pis de Parlament 1-3 el 1989. "A la Barcelona preolímpica i no en aquesta smart city capital dels creuers", clama en una roda de premsa a la que va ser casa seva. Entre aquell dia i el d'avui, la finca on residia va anar canviant de mans fins a expulsar gairebé tots els veïns. Quan va arribar a Parlament pagava un lloguer assequible que s'anava renovant amb els anys i en el qual l'única condició era tenir cura de tres veïnes, tres senyores grans de 90 anys. El bloc no tenia ascensor i el Pau i altres veïns les ajudaven amb la compra o els pujaven la bombona de butà.

Fins que un dia, Levante Capital, dirigida per l'inversor Antonio Renom, va dir que volia dignificar el barri, segons Pau, "i va considerar que els veïns érem bitxos". El fons va comprar la finca el 2012 i va començar a acabar amb els contractes dels veïns que portaven entre 10 i 15 anys convivint. Els primers desnonaments per no renovació de contracte de lloguer es van produir a mitjans de 2016. Fa un any, el Pau també va ser expulsat i avui dia queda una sola veïna, una de les senyores grans, que encara gaudeix d'un contracte indefinit.

A més de les no renovacions, Elix, un altre fons d'inversió que va acabar comprant la finca, va iniciar obres integrals que va comunicar a l'Ajuntament "en diferit", denuncia Xavius, de Fem Sant Antoni. És a dir, que va començar a fer-les sense esperar que el consistori aprovés la seva sol·licitud de llicència que, a més, li va acabar denegant. No va importar. Les reformes van continuar i el fons té ara un expedient obert pels serveis jurídics de l'Ajuntament. Set pisos que han estat buits entre un i tres anys, motiu per a ser sancionat segons la Llei d'Habitatge catalana de 2007. El govern d'Ada Colau ja va multar dos fons amb gairebé 3 milions d'euros per tenir 24 habitatges buits durant més de dos anys, el màxim que fixa la llei.

Demanen un lloguer social

El Sindicat de Barri de Poble Sec va decidir fa un mes ocupar aquests habitatges i reallotjar-hi a famílies com la de Maribel, que necessita un lloguer social, amb una menor de 15 anys al seu càrrec. Va arribar a Barcelona fa gairebé dues dècades i el 2018 es va posar en contacte amb el sindicat perquè ja no sabia què fer per tenir un sostre. "Ara són la meva família i tinc clar que lluitarem: d'aquí no ens treu ningú", explica emocionada en la mateixa conferència davant els mitjans. Maribel assegura que no pot permetre's un lloguer ni de 600 euros perquè treballa a mitja jornada però que tampoc vol viure gratis. "Només volem un lloguer social", suplica.

El cas de Maribel és paradigmàtic. Els desnonaments tenen rostre de dona, monoparental i racialitzada, explica Júlia, membre del Sindicat de Barri de Poble Sec. "Ja no són només famílies expulsades per no poder pagar un lloguer, és que tampoc aconsegueixen un contracte nou" i li dona la volta a la truita: "però la lluita per l'habitatge també té ara el rostre d'una dona, monoparental i racialitzada".

Les veïnes del sindicat estan "fartes" que els fons d'inversió especulin amb les seves llars i que amb la seva arribada els pisos estiguin només a l'abast de qui gaudeixi d'un poder adquisitiu que elles ni s'imaginen. Entre les propietats d'Elix, la més barata és un pis de 55 metres quadrats per 440.000 euros a la Sagrada Família. "Els fons voltors no haurien de ser legals", es queixa Júlia, que tampoc es deixa acovardir i anuncia: "no tindrem pietat amb ells". Exigeixen que Elix, que ni tan sols té anunciats els pisos a la seva web tot i estar "per entrar a viure", els doni un lloguer social a les quatre famílies que han ocupat els habitatges.

El fons d'inversió té almenys dos blocs més al barri de Sant Antoni, encara que Fem Sant Antoni desconeix si els habitatges tenen inquilins. En plena emergència d'habitatge, són gairebé 10.000 els pisos buits a Barcelona, ​​segons l'Ajuntament. Els moviments socials d'aquests dos barris han proposat diferents projectes d'habitatge públic amb equipaments comunitaris en els seus baixos, com les Tres Xemeneies al Poble-sec o el Gimnàs Sant Pau al Raval, que el nou consistori haurà de valorar. Mentrestant, ells segueixen lluitant.