Creixement econòmic i reducció de l’atur són els elements del còctel que ha esgrimit aquest divendres el president de la Generalitat, Quim Torra, per definir el moment actual que viu Catalunya. En aquest sentit, ha fet seves les dades del darrer informe del BBVA, i ha pronosticat que s’aconseguirà baixar l’atur de “la xifra mítica del 10%, d'acord amb indicadors positius com el de la producció industrial o les exportacions. En la inauguració de la XXX edició de la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Torra ha reivindicat la feina feta pel Govern que presideix des de fa poc més d’un any.

En el seu balanç de l’acció de govern, ha insistit en les dades econòmiques i ha destacat que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) se situarà per sobre del 2% enguany i l’any vinent. Torra ha elogiat la capacitat dels empresaris, més de 600 presents a la Trobada, de tirar endavant en un “context polític complicadíssim”. Així, ha recordat que l’aplicació de l’article 155 ha suposat “la paràlisi de l’Administració”, pèrdues de més de 1.800 milions d’euros i l’eliminació de subvencions, especialment a entitats del tercer sector.

Barcelona serà la seu del ‘Marenostrum 5’

Amb el lema Un país en marxa, un país a punt, Torra ha reivindicat la capacitat de Catalunya d’afrontar “els reptes globals i de futur amb un anhel de llibertat”. Com a mostra del bon moment econòmic, el president de la Generalitat ha anunciat davant els empresaris que Barcelona serà la seu del ‘Marenostrum 5’, un dels tres supercomputadors més potents d’Europa. El president català ho ha explicat després que la Comissió Europea hagi confirmat aquest mateix divendres que la candidatura del Barcelona Supercomputing Center ha guanyat la convocatòria oberta pel projecte.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra , a la XXX Trobada Empresarial al Pirineu. /  David Rodríguez

Torra, que per fer l’anunci ha interromput una taula rodona sobre internacionalització i competitivitat en el marc de la Trobada al Pirineu, ha mostrat “una satisfacció immensa” per un projecte que suposarà una inversió de 250 milions d’euros, cofinançats per la Comissió Europea, el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La iniciativa, que complementa el ‘Marenostrum 4’, ubicat al Barcelona Supercomputing Center, entrarà en funcionament a finals de l’any 2020. Està previst que els acords per posar-lo en marxa se signin el mes de juliol.

El president ha destacat que la iniciativa suposarà la inversió més alta en recerca finançada per la Comissió Europea a l’Estat i posiciona Catalunya "com a líder de la revolució digital i tecnològica, especialment en l’àmbit de la supercomputació”.

Sense resposta de Sánchez

Tot i que Torra ha centrat el contingut de la seva conferència en els objectius econòmics, les referències a la situació política han fet que reiteri la seva voluntat de reprendre el diàleg amb la resta de partits polítics per aprovar els Pressupostos, després que es van veure "obligats a aturar-lo pel cicle electoral”.

Una vegada definit el dret a l’autodeterminació com “el nostre elefant blau”, Torra ha recriminat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que no s’hagi dignat encara respondre a la carta en la qual li demanava una reunió per afrontar el tema dels polítics independentistes que estan a la presó. Tot i que la vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, ha assegurat que Sánchez no dialogarà amb Torra sobre aquest àmbit, el president de la Generalitat ha acusat al seu homòleg a l’Estat de dinamitar les vies d’acostament i ignorar les demandes dels ciutadans catalans. “Li estan exigint un pacte polític per un problema polític, no un nou model de finançament”, ha precisat Torra davant dels empresaris. “Quan parlin amb representants del Govern espanyol, pregunti’ls quin projecte tenen per Catalunya”, ha suggerit.

En aquest context, Torra ha tornat a demanar la unitat dels partits independentistes i dels que creuen “en la radicalitat democràtica” per lluitar plegats contra una hipotètica sentència condemnatòria del Tribunal Suprem en el judici al Procés.

Inversió en equilibri territorial

El president, que ha parlat de Catalunya com una zona que “pot liderar la revolució digital, com ho va fer amb la industrial”, ha admès que el risc de despoblament i les males connexions a internet poden obrir una esquerda social a determinats territoris, com és el cas de les comarques de l’Alt Urgell, on se celebra la Trobada, Pallars Sobirà i Terra Alta. Per aquest motiu, la Generalitat posarà en marxa el projecte ‘País Viu’, amb el qual vol crear una nova estratègia de dinamització territorial basada en el diàleg directe amb els consells comarcals.

En l’àmbit local, Torra ha reafirmat el compromís del Govern a instal·lar a la Seu d’Urgell el tercer centre a Catalunya de l’Institut Nacional d’Educació Física de (Inef). Amb una inversió prevista de 10 milions d’euros, l’equipament acollirà 400 universitaris. En aquesta línia, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, que s’acomiada del càrrec amb la Trobada, ha avançat que el centre estarà operatiu pel curs escolar 2020-2021.

“Hem de portar la universitat a aquestes comarques”, ha explicat Torra. En el seu discurs, el president català ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i optimisme als empresaris, que li han interrogat sobre el període d’incertesa que viu Catalunya sense pressupostos i amb una situació política extraordinària. “Als catalans ens falta un punt d’autoestima per creure’ns la bona feina que estem fent i que ens estem sortint”.

Insistint en el moment polític excepcional que viu Catalunya i les conseqüències de l’article 155, Torra ha destacat el procés d’internacionalització emprés per les empreses catalanes, que s’han bolcat a les exportacions.

Per la seva banda, el president de la Trobada al Pirineu, Vicenç Voltes, ha reclamat als polítics que “cooperin més enllà de les ideologies”. Per aquest motiu, ha remarcat la necessitat que les administracions col·laborin perquè les empreses puguin retenir el talent i fomentar el lideratge de la quarta revolució industrial. Més enllà d’aquests desitjos, Voltes ha reclamat estabilitat pel món econòmic i ha posat deures als representants públics amb l’afirmació de què “l’acció política també genera confiança per fer avançar el món”.