Público
Público

Economia Els cotxes ja no són per a l’estiu

Les matriculacions de vehicles baixen a Catalunya un 7% durant el primer semestre del 2019, acumulant una caiguda del 13% al juny, un mes tradicionalment de bon comportament de les vendes a particulars. La patronal dels concessionaris adverteix que ja s’estan reduint plantilles en algunes fàbriques, on perilla l’activitat pel canvi de model al sector.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un concessionari de cotxes de Mataró. JOSEP RAMON TORNÉ.

Abans, a les portes de les vacances d’estiu, que sempre eren durant el mes d’agost, es produïa un repunt en les vendes de cotxes, especialment en el canal de particulars. Juny i juliol eren èpoques bones per a les matriculacions, que en molts casos servien per eixugar els números de tot l’any. Ara, les dades indiquen la tendència contrària. Durant el primer semestre de l’any, les matriculacions de vehicles a Catalunya han caigut un 7%, quedant-se la xifra total en 91.775 turismes. Aquesta dada és la pitjor des de l’any 2016 i va acompanyada d’un descens del 13% al juny, segons les estadístiques extretes de Faconauto, la patronal dels concessionaris.

Aquesta situació ha posat en posició d’alerta el sector. Parlen d’una tendència general de l’economia, agreujada en aquest cas per la incertesa que envolta el món de l’automòbil pel futur de les emissions o de la implantació del cotxe elèctric. L’obsessió de fàbriques i venedors és mantenir la competitivitat per no quedar-se enrere. “Per primera vegada, la baixada de les vendes de cotxes no coincideix amb un període de crisi”, explica Raúl Morales, portaveu de Faconauto. Les vendes encadenen 10 mesos a la baixa, el que fa que Morales parli obertament de “dades simptomàtiques i preocupants que anticipen una crisi”, especialment si el fenomen es produeix al juny, un mes on s’acostumen a avançar les compres d’estiu.

Un exemple paradigmàtic del mal moment que viu el sector és que la caiguda de les matriculacions es concentra en el canal dels particulars. “El consumidor està retardant la seva decisió de compra”, afegeix Morales. En aquest sentit, recorda que les vendes s’han aplegat en els darrers dies del mes a causa de les automatriculacions. “No pot ser que els concessionaris hagin de matricular-se els cotxes per assolir els objectius que els hi estableixen les marques, ja que va en contra de la seva rendibilitat”.

Demonització del dièsel

A més dels problemes estructurals que arrossega el sector, Morales adverteix del “clima de demonització dels vehicles dièsel”. Així, creu que fins que no s’aclareixi la seva fiscalitat, les operacions de venda s’han alentit per la incertesa i han contaminat a la resta de cotxes que utilitzen uns altres tipus de motor. Per superar aquesta fase, el portaveu de Faconauto demana “una descarbonització real de la mobilitat”.

La patronal dels concessionaris exigeix mesures de suport per fomentar el vehicle elèctric. Abans d’afrontar aquest repte, “cal renovar el parc automobilístic, que té una edat mitjana de 13 anys. Per això, és necessari enviar a la ferralla els cotxes que comptin amb més de 10 anys, però cal fer-ho amb ajuts”, indica Morales. Aquest replantejament de la fiscalitat de l’automòbil ha d’anar acompanyat d’una vinculació dels impostos als vehicles que generin més emissions o els que siguin més antics.

Faconauto parteix del Pla d’Estratègic plantejat pel Ministeri d’Indústria, que advoca per potenciar el vehicle elèctric. Perquè sigui possible, matisen la necessitat d’incrementar els punts de recàrrega i atorgar subvencions per finançar la compra. A més, també proposa una reorientació de l’activitat dels fabricants de cotxes tradicionals. “Les plantes, ben guiades, s’haurien de centrar en la producció de vehicles elèctrics i en les bateries per fer-los anar”.

El futur de les fàbriques

Des del punt de vista de l’ocupació, els grans fabricants encara no s’han vist obligats a reduir les seves plantilles. Però algunes plantes i concessionaris ja han aplicat les primeres mesures de reestructuració. Més enllà d’acomiadaments o d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), Morales explica que les fabriques s’estan jugant el futur de la seva activitat si no s’adapten al nou entorn productiu.

L’excepció a aquest escenari la representa Seat. L’automobilística, amb una planta de producció a Martorell (Baix Llobregat), va vendre fins al maig més de 54.000 cotxes, el que suposa un 10% més que un any abans. El gruix de les operacions de la companyia es dirigeix a l’exterior, especialment a Alemanya, França i Itàlia.

Sense un procés de reinvenció, d’aquí a una dècada desapareixeran el 75% de les empreses d’automoció catalanes. Aquest és el diagnòstic de Josep Maria Vall, president del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC). Per a Valls, “el canvi l’han d’efectuar les fàbriques de components enguany i l’any pròxim”. Alhora, demana a l’Administració un pla estratègic per un sector que aporta el 10% del PIB de Catalunya. L’any passat, el sector de l’automoció va facturar 23.800 milions d’euros, produint més de 500.000 cotxes.

L’àmbit de l’automòbil està immers en un canvi de model. En una dècada, la xifra de conductors nous s’ha reduït un 50%. Aquest fet constata una nova cultura de la mobilitat, en la que el ciutadà ha experimentat amb una altra mentalitat, en la qual interpreta la conducció o el mateix vehicle més com un servei, que no pas com una possessió. Els consumidors reclamen cada vegada més cotxes connectats i sostenibles mediambientalment. En aquest context, el rol de les administracions per donar una empenta i col·laborar amb els fabricants acabarà beneficiant tota la cadena, especialment els concessionaris.