Público
Público

Eleccions municipals El CIS pronostica un frec a frec ajustadíssim en la batalla per Barcelona entre Bcomú i ERC

L'enquesta dona la victòria a Barcelona en Comú, però tot just amb una dècima de suport més que la candidatura d'Ernest Maragall. La llista d'Ada Colau es mouria entre els 10 i 11 regidors (ara en té 11), mentre que ERC doblaria els cinc actuals. El PSOE s'imposaria a les europees, mentre que ERC -en coalició amb Bildu i BNG- passaria d'un a tres eurodiputats. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ernest Maragall amb altres candidats d'ERC per a les municipals o les europees. EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Si les enquestes l'encerten, pocs vots decidiran qui és la formació més votada a Barcelona i, per tant, qui té més opcions de tenir l'alcaldia de la capital catalana. L'última a aparèixer, el baròmetre del CIS, situa els dos grans favorits, Barcelona en Comú i ERC, en situació d'empat, mentre que PSC, Ciutadans i Junts per Catalunya es disputarien la tercera plaça, si bé a una gran distància. En concret, el CIS situa la candidatura de l'alcaldessa, Ada Colau, lleugerament per davant, amb el 23% dels vots i 10 o 11 regidors, gairebé els mateixos que té ara (11), mentre que la llista encapçalada per Ernest Maragall es mouria en una forquilla entre els 9 i els 11 regidors i el 22,9% dels vots. En intenció directa de vot, però, els republicans se situen dues dècimes per davant dels Comuns.

L'enquesta, que va fer-se abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril, situen en tercer lloc el PSC, amb el 12,9% dels suports i 6-7 regidors, quan ara en té quatre. No hi hauria efecte Valls, ja que la candidatura l'exprimer ministre francès pràcticament clavaria els resultats que el 2015 va aconseguir Carina Mejías amb Cs, amb l'11,9% dels vots i 5-6 regidors. La pugna pel podi la tancaria JxCat, amb entre 5 i 7 regidors i l'11,2% dels sufragis, aproximadament la meitat dels que va obtenir CiU el 2015, quan va ser segona força amb 10 representants. El CIS també pronostica que PP i la CUP mantindran la representació al consistori, amb 2-3 i 2 regidors, respectivament, si bé la formació de l'esquerra independentista tot just superaria pels pèls el llindar mínim del 5% dels vots. En canvi, no entrarien ni la ultradreta de Vox ni la dreta independentista de Barcelona és Capital.

Aquests resultats situarien la suma entre Bcomú i ERC com l'únic possible per assolir una majoria al ple, ja que els republicans no podrien construir una majoria alternativa amb JxCat i, òbviament, tampoc hi hauria opcions d'articular una aliança entre l'antic bloc del 155.

Sempre segons el CIS, l'escenari està bastant més clar a la ciutat de València, on la majoria d'esquerres es reforçaria. Compromís, que ha tingut l'alcaldia en l'actual mandat amb Joan Ribó, creixeria uns tres punts i podria passar de 9 a 11 regidors, mentre que el PSPV-PSOE passaria dels 5 al 6-8. Unides Podem també podria superar els resultats de València en Comú i sumar un quart regidor. Ciutadans es mouria entre els 6 i 7 regidors, quan ara en té sis, mentre que el PP cauria dels 10 al 6-7 i Vox entraria amb 1 o 2. Dit amb altres paraules, si en l'actual mandat les forces progressistes arribaven als 17 regidors -límit de la majoria absolut-, després del 26-M podrien superar els 20.

Victòria del PSOE i pas endavant d'ERC a les europees

Pel que fa a les europees, el PSOE s'imposaria amb al voltant del 30% dels vots i sumaria entre 17 i 18 eurodiputats, clarament per davant del PP (11-12), Ciutadans (8-9) i Unides Podem (8). Vox en sumaria dos i ERC, que es presenta en coalició amb Bildu i BNG sota la marca Ara Repúbliques, n'obtindria tres. JxCat en sumaria un, que seria per a l'expresident Carles Puigdemont, i la Coalició per una Europa Solidària, formada pel PNB i Coalició Canària, entre d'altres, també n'aconseguiria un.

Pel que fa a les autonòmiques, a les Illes Balears el PSIB seria l'opció més votada amb entre 17 i 19 escons, per davant de PP (14-16) i Cs (9-10).