Els capítols pendents de la llarga batalla judicial a Europa del Procés

L'independentisme ha viscut aquest dijous un nou revés en la seva batalla judicial a Europa contra la repressió del Procés. Ara bé, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, encara ha de pronunciar-se sobre diverses causes, la més important de les quals és la condemna per sedició i malversació del Tribunal Suprem a diversos dirigents sobiranistes per l'organització de l'1-O. El que dictamini el TEDH en aquesta causa acabarà decantant una balança que fins ara no ha beneficiat precisament l'independentisme.  

En concret, el Tribunal d'Estrasburg ha avalat aquest dijous la presó preventiva a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez, en entendre que no va vulnerar els seus drets i el Tribunal Suprem va actuar dins dels marges de la Convenció Europea dels Drets Humans. El TEDH considera que l'objectiu de la presó provisional era "preservar l'ordre constitucional" i que les limitacions imposades als tres dirigents "no van ser arbitràries".

D'aquesta manera, la instància europea tanca la porta a un dels arguments més recurrents de la defensa independentista: que la presó provisional vulnerava els drets polítics dels diputats i dels ciutadans que els havien escollit. Els tres dirigents, que van estar en presó preventiva fins a la sentència ferma del Suprem de l'octubre del 2019, havien denunciat l'Estat en considerar vulnerats els seus drets per les restriccions de participació en les eleccions catalanes del 2017, la constitució posterior del Parlament i els intents d'investidura. 

El tribunal conclou que els partits independentistes van poder concórrer als comicis i proposar candidats, i recorda que el relleu a la presidència de la Generalitat es va acabar produint amb la investidura de Quim Torra, de Junts, el 2018.

La causa de l'1-O  

Segons la informació recopilada a partir del registre públic del TEDH, encara resten una desena llarga de processos judicials en marxa vinculats al Procés independentista. Algunes es troben ja en fase d'anàlisi, altres simplement admeses a tràmit, i unes quantes més podrien caure per inadmissibilitat, com ja ha passat amb part dels recursos anteriors.

El cas de les condemnes del judici de l'1-O és el paquet més ampli en curs. En aquest conjunt hi figuren Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tots ells denuncien vulneracions del dret a un judici just, de la imparcialitat judicial i de la llibertat d'expressió. El TEDH va comunicar aquest bloc al Govern espanyol el setembre del 2023, i des de llavors el cas està en fase d'escrits i respostes esperant resolució, que algunes fonts apunten que s'hauria de donar en no més d'un any.

A banda d'aquest paquet col·lectiu, hi ha altres procediments individuals. El president d'ERC, Oriol Junqueras, té oberta una aplicació pròpia per la seva exclusió de la sessió constitutiva del Parlament escollit a les eleccions del Parlament del 2017 i per no haver pogut exercir com a diputat europeu malgrat haver estat elegit el 2019. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va presentar una primera aplicació el 2017, declarada inadmissible dos anys després, tot i que ara figura com a codemandant dins del paquet general de 2021. Joaquim Forn i Josep Rull també mantenen causes pròpies centrades en la proporcionalitat de les penes i la denegació de recursos dins del Suprem.

La inhabilitació de Quim Torra  

Un altre cas rellevant és el de l'expresident del Govern Quim Torra, que s'ha mantingut al marge del procés judicial dels expresos però que també ha arribat fins a Estrasburg. El TEDH ha demanat explicacions a Espanya per la seva inhabilitació el 2020, arran de la seva negativa a retirar una pancarta amb el missatge "Llibertat presos polítics i exiliats" del balcó del Palau de la Generalitat durant un període electoral.

Torra va ser condemnat per desobediència i privat del seu càrrec de president, una decisió que ara el TEDH examina sota el prisma dels drets fonamentals. El fet que Estrasburg hagi demanat al Govern espanyol que respongui a les seves al·legacions indica que el cas ha estat admès i, per tant, encara és obert. Si el TEDH li donés la raó, podria qüestionar els límits de la llibertat d'expressió institucional i els criteris d'imparcialitat electoral a l'Estat.

Relacionado con este tema

"La repressió de l'Estat va trencar ERC, però la incapacitat interna va fer impossible recosir l'esquerda"

Ona Falcó

En canvi, ja no hi ha recursos per la condemna d'inhabilitació a l'expresident Artur Mas per la consulta del 9 de novembre del 2014. La raó és que la seva defensa no va enviar les observacions a temps i la causa va quedar arxivada. 

Una de les primeres resolucions sobre el cas català va ser la d'inadmissió de la demanda de Carme Forcadell, el maig del 2019. Els jutges van considerar que la seva condemna per desobediència com a presidenta del Parlament no vulnerava la Convenció Europea de Drets Humans, ja que les decisions del Tribunal Constitucional "eren previsibles i proporcionalment aplicades". Aquella decisió va marcar el to d'una línia jurisprudencial prudent que s'ha mantingut fins avui i que, bàsicament, ha tombat el gruix dels recursos dels independentistes.

Calendari incert  

En paral·lel, Carles Puigdemont i els exconsellers a l'exili de Bèlgica mantenen obertes diverses vies judicials europees, però no directament al TEDH. Les seves causes s'articulen sobretot davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, i estan relacionades amb les euroordres, la immunitat parlamentària i la persecució judicial. En cas que aquestes vies esgotin el recorregut, els afectats podrien acabar acudint també a Estrasburg, però de moment no hi ha cap aplicació registrada amb el seu nom.

El calendari del TEDH és incert i pot allargar-se anys. Les comunicacions de 2023 sobre el paquet general de les condemnes de l'1-O indica que el tribunal veu prou fonament jurídic per estudiar el fons de la qüestió, però això no garanteix cap victòria per als independentistes. El tribunal analitza si l'Estat espanyol va vulnerar la Convenció Europea de Drets Humans, no si el judici va ser "just" en termes polítics o morals. L'experiència d'altres casos similars, com els dels dirigents kurds a Turquia o els de manifestants a Polònia, mostra que el tribunal tendeix a reconèixer vulneracions concretes de drets, però rarament qüestiona processos penals sencers.

Amb la decisió d'aquest dijous sobre la presó preventiva, l'Estat suma un nou aval internacional a la seva gestió judicial del Procés, però encara no ha arribat la sentència final sobre la condemna del Suprem, que és la peça clau. Si Estrasburg apreciés algun indici de manca d'imparcialitat o de proporcionalitat en les penes, podria dictar una resolució de gran impacte polític i simbòlic, encara que el context actual sigui molt diferent del de 2017.

Relacionado con este tema

Un any després de la seva fugaç reaparició, Puigdemont segueix sense data pel retorn definitiu

Albert Aragonès

Fonts jurídiques consultades per Públic indiquen que veuen complicat que el TEDH apreciï una "persecució general per idees polítiques", però veuen factible que el tribunal es pronunciï de manera favorable en la vulneració de determinats drets, com el de protesta, especialment en el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, respectivament, en el moment dels fets.  

El paper de l'amnistia  

Mentre aquestes causes segueixen el seu curs, l'amnistia aprovada el juny de 2024 ha començat a reconfigurar el panorama judicial del Procés. La llei, validada pel Tribunal Constitucional el juny de 2025, s'ha aplicat ja a desenes de persones —entre elles exalts càrrecs i funcionaris encausats per l'1-O—, i ha permès tancar procediments que feia anys que s'allargaven.

Tot i això, la seva aplicació continua sent parcial i desigual. El Tribunal Suprem, per exemple, ha refusat aplicar-la a Carles Puigdemont pel delicte de malversació, de manera que segueix sense retornar a l'Estat, on es manté l'ordre de detenció contra ell. Això explica que, de moment, Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig -també establerts a Bèlgica- no hagin portat l'amnistia directament al TEDH: el seu focus principal continua dins la jurisdicció espanyola, on encara s'han de concretar els efectes plens de la norma.