Els científics catalans lideren investigacions contra el coronavirus

La carrera per trobar una cura al coronavirus va començar el març del 2020. A Catalunya, diversos experts estan coordinant estudis que poden ser el primer pas fins a arribar a la cura definitiva. Malgrat que les farmacèutiques Pfizer i Biontech han assegurat que la seva vacuna contra la Covid-19 té una eficiència de més del 90%, els científics catalans demanen cautela.

Vacunes d'ampli espectre

Diverses recerques en curs a Catalunya se centren a trobar vacunes que puguin protegir al pacient de més d'un virus, ja que si el SARS-CoV-2 muta, una solució específica pot perdre la seva efectivitat. Davant d'això, una de les possibilitats és usar les vacunes BCG i RUTI, que combaten la tuberculosi. La BCG, "la clàssica", té una antiguitat de 100 anys. Tal com especifica la metge especialista en microbiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Cristina Prat Aymerich, s'han administrat més de quatre milions de dosis des de llavors. L'investigador del mateix centre i professor agregat de genètica i microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pere-Joan Cardona Iglesias, explica que la vacuna RUTI la van crear fa 20 anys en el servei de microbiologia de Can Ruti.

Prat: "La vacuna BCG és una acció de prevenció, no de tractament"

I com podrien ajudar aquestes vacunes als malalts de Covid-19? Creant resistència al virus. "És una acció de prevenció, no de tractament", detalla Prat. "Es tracta de preparar a les cèl·lules que arribin primer al focus infecciós perquè generin tota l'activitat contra els patògens -virus- d'entrada", apunta Cardona. Segons l'especialista, això podria evitar la infecció. "La PCR podria ser negativa i evidentment evitar la malaltia i la seva gravetat", augura. Per tant, totes dues vacunes tenen el mateix objectiu: potenciar la immunitat entrenada. Cardona assenyala que aquest mecanisme té una memòria d'un o dos anys, i que es tractaria d'una vacuna de "fons d'armari". "Es podria utilitzar amb la combinació de vacunes específiques, de reserva per a una grip molt forta o per a una altra pandèmia d'un altre coronavirus", detalla. Ara bé, tots dos especialistes són molt cautelosos sobre l'efectivitat definitiva de les vacunes.

Prat participa en l'estudi BRACE, liderat per l'Hospital Universitari d'Utrecht (Holanda) i amb la col·laboració del Murdoch Children's Research Institute de Melbourne (Austràlia). En ell, 10.000 voluntaris del personal sanitari s'administren la BCG per comprovar si reforça les defenses enfront del coronavirus. Encara que normalment els organitzadors no haurien de participar, Prat, que coordina el projecte des de la Universitat d'Utrecth al costat de Marc Bonten, explica que va decidir participar per poder explicar millor què suposava fer-ho. L'estudi s'ha estès al Brasil, Regne Unit, Holanda i Espanya (Hospital Germans Trias, Hospital Virgen Marcarena de Sevilla i Hospital Marqués de Valdecilla).

La RUTI, defensa Cardona, està feta de fragments de bacteris i no de bacteris vius, per la qual cosa es podria aplicar en persones immunodeprimides "sense cap mena de risc". Malgrat que Prat valora molt el treball fet amb la vacuna RUTI, posa en relleu que la BCG ja ha passat per les tres fases d'aprovació, mentre que la RUTI encara està pendent de l'última fase.

Remdesivir

Un altre punt clau de la recerca són els fàrmacs. A Catalunya hi ha diversos projectes en curs. Per exemple, el cap de secció de malalties infeccioses de Can Ruti i investigador de l'IrsiCaixa, Roger Paredes, coordina a Espanya l'Adaptive COVID-19 Treatment Test (ACTT), un estudi internacional per a comprovar l'eficàcia del retroviral Remdesivir enfront del coronavirus. Aquest fàrmac ja s'havia utilitzat anteriorment contra l'Ebola i contra un virus molt semblant al SARS-CoV-2: el MERS.

Paredes: "Amb el Remdesivir la mortalitat disminueix un 70% en les persones que necessiten oxigen en baixes concentracions"

Segons Paredes, el Remdesivir ha estat sotmès a diversos estudis, entre ells el ACTT-1 i el Solidarity (fet per l'OMS). El ACTT-1, impulsat per l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units i coordinat per Paredes, ha provat aquest fàrmac en 1.063 pacients de coronavirus de tot el món. Les dades preliminars constaten que el Remdesivir redueix l'estada hospitalària cinc dies i un 30% de la mortalitat. Ara bé, la mortalitat disminueix un 70% en les persones amb pneumònia i que necessiten oxigen en baixes concentracions, detalla Paredes.

D'altra banda, Solidarity assegura que el Remdesivir no és tan efectiu. Per a Paredes, aquesta recerca no té la mateixa rellevància perquè no s'ha efectuat amb el mètode anomenat "doble cec", el qual han utilitzat els projectes liderats per Paredes, Prat i Cardona. "Ni el metge ni el pacient saben si estan rebent Remdesivir o placebo", explica. D'altra banda, a l'estudi ACTT-2 s'administra només Remdesivir a uns pacients i Remdesivir amb Baricitinib -un fàrmac contra l'artritis reumatoide- a uns altres, estudi que està sent revisat per la New York Journal. Amb les dades extretes es demostra que la combinació de tots dos accelera la curació fins a vuit dies dels malalts que necessiten un alt flux d'oxigen. Pardes també coordina l'ACTIV3/TICO, una plataforma d'assajos impulsada pel NIH on s'avaluarà l'eficàcia de diferents anticossos monoclonals contra SARS-CoV-2 en pacients hospitalitzats. Aquests anticossos s'obtenen de pacients que han superat el virus i són capaços d'unir-se al patogen, eliminar-lo, i es poden produir industrialment. "Hem començat amb una xarxa de centres de tots els continents per a anar fent l'estudi allí on estigui l'epidèmia", conclou.