Público
Público
migració

Els moviments migrants, ignorats tot i dècades de mobilització

Després de 20 anys de la tancada a l’Església del Pi i quatre de la manifestació de Volem Acollir, les últimes iniciatives per a regularitzar les persones migrades s'han tombat i les seves demandes segueixen sense ser escoltades.

Una protesta per reclamar la regularització de persones migrades el juny de 2020
Una protesta per reclamar la regularització de persones migrades el juny de 2020. ACN

La pandèmia ha empitjorat la situació de les persones migrades a Catalunya i l'Estat, sotmeses a una precarietat i racisme estructurals que dificulten tirar endavant el seu projecte vital. Enguany s'han complert 20 anys d'una victòria històrica per al moviment. El 2001, després de 47 dies de tancada -15 en vaga de fam- a l'Església del Pi, a Barcelona, es va aconseguir la regularització de mig milió de persones en l'Estat. Dues dècades més tard, aquell continua sent el major èxit del moviment. El 2017, la campanya Volem Acollir va treure al carrer a mig milió de persones a favor de l'acollida de refugiats, però més enllà de crear consciència ciutadana, no va aconseguir canvis reals. Tot i que hi ha molta autoorganització, les últimes iniciatives no han tirat endavant i els col·lectius migrants veuen com les seves demandes segueixen sense ser escoltades mentre el racisme augmenta.

La tancada del Pi va durar 47 dies, 15 en vaga de fam, i va reunir 1.500 persones en 10 esglésies

La tancada a l'Església del Pi va començar amb una modificació del govern de José María Aznar de la Llei d'Estrangeria, que establia l'expulsió de totes les persones en situació administrativa irregular quan entrés en vigor, el 23 de gener de 2001. "Vam decidir que faríem una tancada simbòlica", explica Norma Falconi, portaveu de Papers per a Tots i Totes i signant dels acords que es van derivar d'aquella tancada. "Hi vam entrar 350 persones, i a la tarda ja hi havia una fila de persones que volien entrar", explica l'activista. Al final va haver-hi al voltant d'una desena d'esglésies ocupades a Barcelona i Cornellà de Llobregat, entre les quals una de dones, i més de 1.500 persones dins. També va haver-hi tancades a la resta de l'Estat.

"Vam decidir que no sortiríem fins que ens donessin els papers", explica l'activista, una de les cares visibles de la protesta. I així va ser. Després d'una llarga mediació amb el llavors president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, com a "garantia", el 7 de març de 2001 els migrants van decidir sortir, "amb el resguard [del permís de residència] a la mà". L'endemà, Falconi va signar l'acord pel qual es regularitzava al voltant de mig milió de persones a tot l'Estat. "Li vam marcar un golàs al govern del PP".

"Va ser una primera victòria molt important, va significar papers per a molts i un exemple que els migrants poden aconseguir coses", assenyala Enrique Mosquera, membre de Papers per a Tots i també present a la tancada. Tots dos apunten a la "solidaritat" rebuda, tant de part de veïns com col·lectius i persones rellevants, com Oliveres. Abans no hi havia hagut cap mobilització tan gran, però la duresa de la reforma va impulsar una reacció "que no s'esperaven".

Van aconseguir la regularització de 500.000 persones sense papers a tota Espanya

El 2005 es va aconseguir una altra vegada una regularització massiva, que va beneficiar al voltant de 600.000 persones. "Però es va quedar aquí", lamenta Falconi. No n'hi ha hagut una altra d'igual, ni tampoc millores substancials de la Llei d'Estrangeria. "Sempre que s'ha reformat ha estat a pitjor", critica Mosquera. Només s'han aconseguit "mínimes flexibilitzacions", afegeix Falconi.

Crisi de refugiats

Anys després i arran de la crisi de refugiats a Europa, el 2017 va haver-hi una gran mobilització amb la campanya Volem Acollir. El col·lectiu Casa Nostra Casa Vostra va organitzar un concert al Palau Sant Jordi i va treure a més de mig milió de persones al carrer en una marxa pels drets dels refugiats que va recórrer el centre de Barcelona. "Amb unes 200 entitats vam aconseguir organitzar la manifestació a favor de l'acollida més gran del món", assenyala Xavi Rossinyol, un dels fundadors. Malgrat la mobilització, "és evident que això no es va traduir en un canvi de polítiques i que hi ha molta feina per fer", afegeix. Tots els activistes entrevistats coincideixen: "Va ser un esforç enorme que no va arribar a res".

El 2017, la manifestació de Volem Acollir va treure al carrer a mig milió de persones

També el 2017, la Tancada Migrant a l'antiga escola Massana va recollir el testimoni de tancades prèvies. Encara que la van secundar desenes d'organitzacions, va anar perdent força i la majoria es van retirar. Avui dia, algunes desenes de persones continuen vivint a l'edifici ocupat, però desenvolupen activitat política de manera puntual. "La gent no té lloc on viure, és preferible viure aquí que al carrer", apunta Esteban Yanischevsky, un dels activistes que hi segueix implicat.

Amb la pandèmia, la regularització massiva va tornar a l'agenda amb la campanya Regularización Ya, impulsada per més de cent organitzacions. Va arribar al Congrés, però va ser tombada. Falconi assenyala que va ser "un cop" perquè després de l'esforç de sortir al carrer en pandèmia per a "lluitar", "el govern es va atrevir a dir que no". "Com que el PSOE no volia regularitzar, no ha regularitzat", afegeix Mosquera.

Amb la pandèmia, "els immigrants no només han quedat enrere, sinó fora del circuit"

"La sensació és desoladora", assenyala Mohamed, membre del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona. La Llei d'Estrangeria preveu la regularització en situacions excepcionals, com una pandèmia: "No es demanava un favor, era complir la llei". El manter apunta que el lema de "No deixar ningú enrere" ha quedat en paper mullat: "Els immigrants i refugiats no només han quedat enrere, sinó fora del circuit".

Més autoorganització

En els 20 anys des de la tancada a l'Església del Pi, els activistes assenyalen que l'autoorganització de les persones migrades ha augmentat. "És molt important per a lluitar contra la invisibilitat i la falta de drets", afirma Falconi. S'han creat sindicats com Sindihogar/Sindillar, de treballadores de la llar, i el Sindicat Popular De Venedors Ambulants de Barcelona, entre d'altres. Els manters van fer aquest pas el 2015 després de la mort del manter Mor Sylla a Salou, malgrat que ja estaven organitzats abans. "Es va autoproclamar un sindicat per a defensar-nos i defensar la vida", afirma Mohamed. Malgrat això, els entrevistats lamenten també un augment del racisme, amb una forta campanya de "criminalització" dels migrants per part de partits i governs.

"Els que governen aquest país no volen drets per a tots"

Norma Falconi és activista pels drets migrants, sindicalista i feminista. Va arribar a finals dels anys 90 a Barcelona des de l'Equador, on ja estava implicada en el teixit social. Va liderar la tancada del 2001 a l'Església del Pi per ser una de les poques persones que parlava castellà, explica. És portaveu de Papers per a Tots i Totes i del sindicat de treballadores de la llar Sindillar/Sindihogar.

Per què una tancada a l'Església del Pi?

Vam pensar quina seria la forma perquè ens fessin cas. Els mitjans no ens treien encara que hi havia moltes mobilitzacions, i vam decidir en assemblea que faríem una tancada simbòlica a la catedral. El rector ens va donar permís, però ens la vam trobar tancada. No ens podíem quedar sense fer res, així que vam anar al Pi i mossèn Vidal, que ens havia vist a la tele, ens va dir que sí.

Com va reaccionar la ciutadania?

Va donar suport a la lluita de les persones tancades. Això va ser un canvi. Va ser un suport increïble. Estudiants i sindicalistes van fer manifestacions, els veïns van donar coses… Aquesta unitat ens va permetre guanyar.

Després de 20 anys, com és la situació?

Hem vist com el que et donen amb la mà dreta t'ho treuen amb l'esquerra. No s'ha millorat les condicions de vida dels migrants. Els que governen aquest país no volen drets per a tots, volen mà d'obra barata. Fa 15 anys de l'última regularització massiva, i segons Càritas hi ha 650.000 persones sense papers a Espanya, però creiem que són moltes més.

Ha augmentat el racisme?

Els successius governs des de 2001 han fomentat l'odi al migrant, la desconfiança i la criminalització. Hi ha un acovardament per a no perdre el vot. I aquesta criminalització la veiem en el discurs de Xavier García Albiol a Badalona i en Vox. Han anat pujant el to.

Quina és l'herència de la tancada de 2001?

La gent sap que es pot mobilitzar. La por que hi havia abans en els migrants existeix encara, però la gent surt a visibilitzar que li falten drets.

Quins són els passos a seguir?

La lluita pels drets ha de continuar amb més força que mai. No tenim res a perdre. Estem en peu de lluita, volem respecte, igualtat i una vida digna, per això hem fet aquests processos migratoris.