Público
Público

Els moviments socials demanen als partits que "posin al centre les polítiques socials" en les negociacions per l'alcaldia Barcelona

Sis entitats de la capital catalana presenten un llistat de demandes sobre polítiques socials. Exigeixen al futur govern municipal que es comprometi a assumir-les i que "se superi la política de blocs".

Roda de premsa de moviments socials de Barcelona per plantejar les seves demandes al pròxim govern municipal. FABV

públic

Barcelona encara no sap de quin o de quins colors es tenyirà el pròxim govern municipal. A l'espera que aquest dissabte es confirmi si Ada Colau rep el suport de PSC i Manuel Valls per revalidar l'alcaldia o, en canvi, no suma la majoria absoluta i, per tant, el càrrec recau en Ernest Maragall (ERC), diverses entitats socials de la capital catalana han comparegut aquest dimarts per traslladar demandes dels moviments socials al futur govern. Es tracta d'un llistat de proclames que busquen un compromís per mantenir i millorar algunes de les línies de treball de l'anterior legislatura impulsades pel teixit veïnal, ja que consideren que les negociacions s'han convertit en una "lluita pel poder" que "obvia quines mesures s'implementaran al llarg del proper mandat".  

"En un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contrària, des dels moviments socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta", exigeixen. En una roda de premsa, les entitats han demanat que "se superi la política de blocs" i un compromís ferm contra les "desigualtats i la justícia social", mantenint un "accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família", amb la lluita contra la pobresa energètica i contra la precarietat laboral i els baixos salaris al centre, a més de la gentrificació i "l'apropiació privada de l'espai públic".

També demanen un compromís contra "l'emergència climàtica", impulsant un canvi de model de la mobilitat amb "una aposta decidida pel transport públic", posant al centre el tramvia o la posada en marxa d'aparcaments dissuasius, entre d'altres. També s'inclou la limitació de vehicles "moguts per energies fòssils", l'arribada de creuers o la remunicipalització de l'aigua de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, una altra de les mesures que més revolt va generar durant l'anterior legislatura i que va quedar frustrada amb la suspensió del multireferèndum.

Com no podia ser d'una altra manera, la qüestió de l'habitatge ocupa una part important de les exigències dels moviments socials. El decreixement turístic, l'augment del parc d'habitatge públic de lloguer o la millora de les condicions d'accés i gestió de la Mesa d'emergències, són les exigències principals de les plataformes, així com un "seguiment individualitzat dels casos dels blocs de l'Ajuntament".

El comunicat està firmat per sis entitats que han tingut un paper rellevant durant l'última legislatura pel que fa a mobilització ciutadana, com són Aigua és Vida, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, el Sindicat de Llogaters i la Xarxa per la Sobirania Energètica.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?