Público
Público

Els pagesos substitueixen el panís per l'ordi i el blat per garantir-se la collita davant l'emergència hídrica

Davant de la manca d'aigua, sembren cereals d'hivern a la primavera per obtenir uns ingressos mínims. Els regants dels Canals d'Urgell redueixen les dotacions del reg i demanen la declaració de zona catastròfica, mentre que Unió de Pagesos vol ajuts per les pèrdues vinculades a la sequera

Un regador dona l'aigua a un camp d'Arbeca el primer dia de la campanya de reg del Canal d'Urgell.
Un regador dona l'aigua a un camp d'Arbeca el primer dia de la campanya de reg del Canal d'Urgell. Oriol Bosch / ACN

"Una situació dramàtica, excepcional i persistent". Així defineixen els pagesos catalans, els principals afectats, els efectes del dèficit hídric sobre els seus conreus. Davant d'aquesta emergència, que s'està manifestant en forma de les aportacions d'aigua més baixes dels darrers 70 anys, els productors ja han apostat per algunes solucions urgents per assegurar-se uns ingressos mínims i poder rendibilitzar així la collita. Han optat per sembrar cereals d'hivern, com el blat i l'ordi, en comptes del panís (blat de moro), ja que aquests requereixen menys dotacions hídriques.

Un exemple paradigmàtic és la Plana de Lleida, coneguda per ser el graner de Catalunya, que per aquest estiu té previst aquests conreus, evitant les segones collites per la manca d'aigua. Com efectes col·laterals, els episodis de pluges escasses comportaran menys reg per fruites i verdures, el que es traduirà desgraciadament en una nova pujada dels costos de producció i un encariment del preu de venda al consumidor.

Aquest exemple que afecta els regants dels Canals d'Urgell, extrapolable a altres indrets de Catalunya, resulta il·lustratiu de les incerteses que representen la disponibilitat hídrica i denota l'aposta dels pagesos per assegurar-se una collita i uns ingressos mínims en un context d'emergència climàtica.

"Estem comprovant que les decisions de la campanya de reg estan en l'aire"

Aquesta situació de sequera serveix perquè el director general de la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell (Cgrcu), Xavier Díaz, defensi i reivindiqui la necessitat d'avançar en el Pla de Modernització de la infraestructura. "Estem comprovant que les decisions de la campanya de reg estan en l'aire, mentre continuem avançant en el pla d'obres ordinàries, ara es demostra més que mai que és el moment òptim d'abordar la modernització en les operacions de transport i aplicació de l'aigua".

Aquesta mateixa setmana, la Comunitat de Regants va decidir sol·licitar a la Generalitat de Catalunya i al Govern central la Declaració de Zona Catastròfica per la sequera. Així es va acordar durant la reunió de la Comissió de Circulació dels regants. Ara, la proposta s'elevarà al ple de la junta general de regants del pròxim dijous 20 d'abril. Aquesta declaració es justifica per la necessitat que tindran els regants de rebre indemnitzacions per la sequera.

A la mateixa reunió, es va decidir tornar a rebaixar la dotació del reg, reduint-la dels 27 als 23 metres cúbics per segon, per garantir els conreus de blat i ordi, que se segaran durant el mes de juny. De fet, la junta de regants insta a no plantar cereals d'estiu atesa la manca de disponibilitat d'aigua. En aquest escenari, les reserves del sistema Oliana-Rialb, el que els subministra l'aigua, es troben a 42 hectòmetres cúbics. A l'inici de l'actual campanya de reg, que va començar el 27 de març amb una setmana de retard respecte a la data habitual, ja es va aplicar una retallada del 40% de la dotació d'aigua.

Conreus alternatius al blat de moro

Episodis similars estan patint els regants del Baix Ter i la Muga. El col·lectiu ja analitza cultivar sorgo o gira-sol, conreus amb menys necessitats hídriques, en comptes de blat de moro. Això sí, si fan el pas, reclamen ajuts per afrontar la sequera. Respecte a altres conreus com l'arròs, que encara requereix més aigua, des de la Junta Central d'Usuaris del Baix Ter recomanen reduir la superfície per fer viable la collita, però exigeixen un suport econòmic compensatori.

El perill també s'estén a comarques lleidatanes com les Garrigues, el Segrià o la Noguera, on els productors ja donen per perduda la meitat de la producció de cereal per la manca d'aigua. Si no plou aviat, els agricultors miren a l'Administració en la cerca de solucions. Una planificació dels regadius o la implantació de sistemes automatitzats, que evitin el reg a manta, són algunes de les propostes plantejades.

A principis d'abril, el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) va organitzar una mobilització amb 80 tractors i més d'un centenar de pagesos a Cervera (Segarra) per denunciar que el Departament d'Acció Climàtica ignora el clam reiterat del sector d'herbacis davant de les pèrdues d'uns 180 milions d'euros pels danys climàtics patits el 2022 per la sequera, les gelades de l'abril i els cops de calor del maig. El sindicat ha presentat propostes, com la d'una ajuda directa que compensi les pèrdues no cobertes per l'assegurança agrària, mesura que es va concedir l'any passat als sectors de la fruita dolça i l'ametlla.

"La situació posa en perill la viabilitat econòmica dels professionals agraris que s'hi dediquen"

UP recorda que els productors amb pòlissa d'assegurança del cereal d'Agroseguro han cobrat una indemnització d'uns 62 euros per hectàrea de mitjana, mentre que les pèrdues econòmiques de la collita de l'any passat superaven els 700. Segons el sindicat, "la situació posa en perill la viabilitat econòmica dels professionals agraris que s'hi dediquen".

Ús eficient de l'aigua

Un dels reptes pendents de l'agricultura catalana és la millora en l'ús eficient de l'aigua, especialment necessària en un període de sequera perllongada com l'actual. Fa dos anys, la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA) van seleccionar la comarca lleidatana del Pla d'Urgell per dur a terme un estudi mundial sobre la gestió de l'aigua als conreus i els models de previsions meteorològiques. En l'estudi va participar l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L'investigador de l'IRTA, Joaquim Bellvert, afirma que "hem d'estar preparats per una sequera que ha arribat per quedar-se".

De fet, recorda que, paral·lelament, les necessitats hídriques globals van créixer un 14% l'any passat i "hem de ser capaços de desenvolupar eines per mitigar el canvi climàtic i la demanda més gran d'aigua". Bellvert precisa que els regants, ara com ara, planifiquen les seves operacions amb unes recomanacions del Departament d'Acció Climàtica, que només anticipen les necessitats amb una setmana d'antelació. "Hem de ser molt més precisos", afegeix. Des de l'IRTA s'al·ludeix a informes de l'any 2002, fa més de dues dècades, en què s'anticipava un descens d'un 20% dels recursos hídrics de Catalunya per la crisi climàtica.

Per fer front a aquesta realitat, els experts i els pagesos coincideixen en la importància de modernitzar els sistemes de reg, especialment a les zones amb cultius de secà. Creuen que així s'impulsarà una millora de l'autonomia alimentària de Catalunya, que ara importa un 60% dels aliments que consumeix. La mesura implicaria introduir nous cultius i indústries, el que afavoriria la fixació de ciutadans a alguns territoris ara despoblats.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?