“No hi ha gent jove que vulgui treballar al sector perquè socialment no està reconegut i requereix una forta inversió per obtenir els permisos”. És la descripció que fa de l’àmbit del transport a Catalunya Joaquim Gil, portaveu del Gremi de Transports i Logística. Amb la crisi, agafar el camió i fer hores a la carretera es va convertir en una professió refugi per treballadors procedents de la construcció, el tèxtil i altres sectors. Però ara, la realitat s’imposa: la manca de relleu generacional ha fet que la demanda de transport a Catalunya, València o Madrid hagi disminuït. Els sous baixos, la necessitat d’abonar una mitjana de 3.000 euros per tenir el carnet i la perspectiva de realitzar moltes hores de feina han desmotivat els joves.

Gil admet que per afrontar aquesta situació, les empreses s’han vist obligades a impulsar la contractació en origen. “Hem anat a buscar treballadors a Xile i el Perú perquè són dos països on els convaliden i mantenen l’antiguitat del carnet de conduir en els vehicles de menys de 7.500 quilos”. El portaveu del Gremi recorda que fa una dècada per transportar aquest tipus de vehicle només era necessari disposar d’un curs de formació, mentre que ara es requereix el Certificat d’Aptitud Professional (CAP).

Els requeriments de permisos i formació provoca que les companyies del sector del transport estiguin disposades a finançar i subvencionar els cursos i carnets. És tal el dèficit de demanda de xofers i conductors professionals que “les autoescoles ens avisen quan tenen persones que s’acaben de treure el carnet”.

Un 70% d’autònoms

La tendència a la manca de mà d’obra de conductors professionals està perjudicant l’activitat d’algunes zones, com el cas de la comarca del Vallès Occidental, una de les més industrialitzades de Catalunya. “Tenim oferta de serveis, però no conductors”. Gil afegeix que la crisi econòmica va camuflar les necessitats de xofers, ja que va derivar en què “els aturats es convertissin en autònoms i cobrissin feines demandades”.

A hores d’ara, un 70% dels transportistes són treballadors per compte propi. El seu sou mitjà és de 1.500 euros si el repartiment s’efectua a Catalunya. Si l’enviament es fa a l’Estat espanyol, el salari se situa entre els 1.800 i els 2.000 euros mensuals. En comandes internacionals, pot arribar als 2.300. Joaquim Gil precisa que el conveni del transport de la província de Barcelona és el més alt en l’àmbit estatal.

Paral·lelament, els professionals que surten a la carretera acumulen una mitjana d’edat de 55 anys, el que fa que un 75% es jubilarà en la pròxima dècada. Aquest fet agreuja encara més la salut precària del sector. Un dels empresaris del Gremi comenta que “faríem el que fos ja no per trobar a joves, sinó un perfil de treballadors d’entre 30 i 40 anys”. Els transportistes recorden que representen un sector estratègic, ja que formen part del que es coneix com ‘l’última milla’, és a dir és el darrer agent que entrega la mercaderia al client. Només un 8% dels enviaments es fa per ferrocarril. La resta s’entrega per via terrestre, on els camions són els protagonistes.

Les noves empreses, perjudicades

En una recent reunió amb el director general de Transports i Logística de Catalunya, Pere Padrosa, el Gremi de Transport ha reclamat un període de retard en l’aplicació del nou Reglament d’Ordenació del Transport Terrestre (ROTT). La normativa suprimeix el requisit de sis anys per augmentar la flota de vehicles. Des del Gremi valoren que “el reglament beneficia les empreses que tenen un parc de camions més antic i que poden seguir adquirint vehicles vells, el que pot provocar problemes en temes de seguretat o medi ambient”.

L’aplicació retroactiva de la normativa, segons comenten des del Gremi, provoca una situació d’indefensió jurídica perquè algunes de les empreses que han adquirit vehicles abans de l’entrada en vigor del reglament no han pogut rebre l’autorització per renovar la flota. “S’han vist obligades a assumir els costos d’adquisició sense poder posar els camions a circular per la carretera”.

A tots aquests inconvenients s’hi suma la congelació dels preus del transport. Joaquim Gil assegura que “estem cobrant pels serveis igual que l’any 2005 o 2006, mentre que el gasoil no ha deixat d’encarir-se. Ens trobem sense recursos i el sector s’està empobrint”.

A partir de l’1 de juliol de l’any vinent, un conductor de camions haurà de disposar del títol de Batxillerat o de Formació Professional (FP) per portar un vehicle. Aquest enduriment de les competències encara dificultarà més l’accés a la feina dels treballadors i complicarà el relleu generacional. La barrera perjudicarà sobretot els conductors de vehicles de més de 7.500 quilos.

Davant el representant de la Generalitat de Catalunya, el Gremi ha reivindicat el rol del xofer en la cadena de valor de la logística. L’escassetat de conductors es visualitza en una dada reveladora: Europa no aconsegueix cobrir el 21% de les vacants que necessita en el transport refrigerat, que representa el 75% del total de comandes. A més, el sector es troba en un moment en què els canvis tecnològics estan aconseguint automatitzar processos com el del control dels materials o l’enviament de mercaderies. A més, l’increment dels vehicles de transport autònom està modificant les dinàmiques de treball als magatzems i centres de distribució logístic. El repte és ressituar el paper dels conductors en aquest nou panorama, ja que tothom coincideix que la seva figura ni desapareixerà ni es pot substituir.