Els tribunals obren una finestra d’oportunitat per a la recuperació de La Punta de València

La sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià anul·lant el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València i reafirmant, que aquests terrenys no han deixat de ser mai zona agrícola d’especial protecció, no és la primera resolució judicial en aquest sentit, però podria ser la definitiva. Encara que, el camí de la reversió, tampoc serà fàcil.

Per ara, els antics habitants de La Punta –els qui van demandar judicialment per l’expulsió de les seues cases a través de l’Associació de Veïns La Unificadora- han demanat "responsabilitats polítiques" i "la reparació dels afectats", després de 28 anys de lluita en què a alguns s’hi han deixat literalment la vida, tal com va recordar Mireia Vidal, membre de La Unificadora en la roda de premsa de valoració de la sentència. De fet, la seua intervenció va començar llegint els noms de tots els veïns desallotjats que ja no han arribat a veure mai aquest moment.

Montiel: "Recorde com van executar els desallotjaments simplement com una prova d’autoritat, ja que llavors ja es veia que aquella ZAL era innecessària i inútil"

Amb aquesta sentència es pot tancar la gran ferida que el llarguíssim mandat de Rita Barberá va deixar oberta a la societat valenciana. La destrucció de l’horta de La Punta –una de les més fèrtils de la ciutat-, l’enderrocament de les cases i l’expulsió dels seus veïns que van resistir fins al darrer alè per construir una ZAL que era "vital" per al desenvolupament i creixement del port però que en realitat va néixer morta. La prova és que 28 anys d’aquelles expropiacions per la via de màxima urgència, encara no s’ha construït ni una sola nau. "Recorde perfectament aquelles reunions amb [Rafael] Aznar [llavors president de l’Autoritat Portuària], [Rita] Barberá [Alcaldessa de València] i [Francisco] Camps [llavors delegat del Govern espanyol] i com van executar els desallotjaments simplement com una prova d’autoritat, ja que llavors ja es veia que aquella ZAL era innecessària i inútil", explica l’advocat Antonio Montiel, que ja llavors representava els afectats.

Precedent de sentències en contra

Aquesta batalla judicial, però, no és la primera que guanyen La Unificadora i Montiel. Ja el 2013, el Tribunal Suprem va anul·lar la requalificació dels terrenys agrícoles en industrials. I el 2015, una nova sentència del TSJCV aprofundeix en aquesta línia. Encara hi ha pendent de resolució una altra demanda de l’associació Per l’Horta i tots els càlculs apunten que serà coherent amb les anteriors. "Després de les anteriors sentències, tant l’autoritat portuària com els governs de torn [el PP el 2013 i el Botànic el 2015] van assumir que eren problemes de forma, i van continuar mantenint el Pla Especial, intentant forçar la situació a través del que s’anomena ‘força normativa d’allò fàctic’, pensant que els jutjats assumirien que com que ja està fet, seria igual que estiga mal fet", continua detallant Montiel.

"Caldrà veure com i qui paga aquesta reversió i moltes altres coses, però també és cert que ara és el moment d’obrir un procés per veure que fem i anar cap a un corredor verd"

Ara, però, podria ser diferent. Fins al moment, els sectors polítics que s’oposaven a l’execució ZAL i defensaven la restitució de La Punta es limitaven a Unides Podem i un sector minoritari de Compromís. Ara, després de la resolució del TSJCV, s’ha vist un gir copernicà en la posició d’aquesta darrera formació. Primeres espases amb responsabilitats de govern, com l’alcalde de València, Joan Ribó, o la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, han apostat públicament i de forma clara, per la paralització de les obres i "repensar" el projecte.

"No serà fàcil"

La portaveu parlamentària valencianista, Papi Robles, ha demanat a la Generalitat que assumisca la sentència i no la recórrega, mentre que Mollà ha proposat destinar fons europeus per a la renaturalització de La Punta, argüint que es justificaria com una obra d’adaptació al canvi climàtic. Fonts de Compromís, amb tot, avisen que transitar el camí obert "no serà fàcil". "Caldrà veure que diu l’Advocacia de la Generalitat de la nova situació jurídica, com i qui paga aquesta reversió i moltes altres coses, però també és cert que ara és el moment d’obrir un procés per veure que fem i anar cap a un corredor verd".

El canvi de posició de Compromís és important però no suficient. Per ara, la posició del PSOE, soci principal del Botànic, davant de la sentència ha estat de perfil molt baix, sense declaracions contundents dels principals dirigents. Per la seua banda el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, ha "lamentat" la sentència i ha defensat un projecte "mediambientalment sostenible i que generarà 1.500 llocs de treball". També ha convocat al Consell d’Administració per la setmana vinent, moment en el qual és probable que prenga una posició més concreta.

Gavaldà: "Ara cal que Ximo Puig seguisca els passos de Compromís i entenga que recuperar La Punta beneficiarà tota la ciutat"

"Ara cal que Ximo Puig seguisca els passos de Compromís i entenga que recuperar La Punta beneficiarà tota la ciutat –explica el membre de Per l’Horta, Josep Gavaldà- i per un cost similar al que suposa seguir endavant amb les obres". Aquest activista, a més, llança un avís a les autoritats portuàries: "l’anul·lació del Pla Especial de la ZAL ha estat per no tenir una Declaració d’Impacte Ambiental com tocava. És profundament imprudent que el Port pretenga començar les obres d’ampliació, quan aquestes estan judicialitzades. En uns anys ens podem trobar amb el mateix problema que ara amb La Punta".