Público
Público

País Valencià La Punta de València: la ferida de Rita Barberá que mai cicatritza

Una nova carretera fa esclatar el veïnat reallotjat pels desnonaments d’aquesta zona de l’horta sud de València. Anys d’abandonament i promeses incomplertes marquen la història d’aquesta pedania

Imatge de la concentració de protesta que es va fer aquest dijous davant de l'Ajuntament de Barcelona.
Imatge de la concentració de protesta que es va fer aquest dijous davant de l'Ajuntament de Barcelona. Joan Canela

La xicoteta urbanització de xalets, tots clònics i amb cert aire a suburbi americà, encaixonada entre el Port de València, la V-15, les vies del tren i Natzaret, l’històric barri portuari de la ciutat, podria semblar una més de les aberracions urbanístiques que van fer-se per tot el territori durant els anys de la bombolla immobiliària. Però no, aquestes casetes amaguen una altra història molt més dura.

Llopis: "El balanç de la destrucció de La Punta és la pèrdua d’un patrimoni de valor incalculable"

Coneguda, precisament, com Les Casetes, va ser en aquesta àrea on van reallotjar-se els habitants de La Punta, una pedania de València coneguda per tindre una de les hortes més fèrtils de les que envolten la ciutat i considerada "d’especial protecció". Amb el tombant de segle, però, això canviaria radicalment, quan es decidí que aquella àrea albergaria la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port, una infraestructura que havia de fer-se de manera urgent, perquè d’altra forma comprometia la viabilitat i creixement de l’activitat comercial. El veïnat de La Punta va resistir-se amb totes les seues forces a la destrucció del seu ecosistema i de la seua forma de vida, però la maquinària institucional, llavors dominada per les àmplies majories absolutes del PP els va passar per damunt.

"El balanç de la destrucció de La Punta és la pèrdua d’un patrimoni de valor incalculable. No soles les alqueries i camps destruïts, sinó la pèrdua d’un estil de vida, la gent desarrelada. De fet, n’hi ha que no ho van poder resistir i moriren poc després de la seua expulsió", explica el periodista Enric Llopis, que ho ha documentat amb precisió en el llibre La batalla de l’horta. La imatge final de La Punta, amb la policia desallotjant els veïns violentament de les seues cases mentre les excavadores les demolien davant dels seus ulls es convertiria en un dels capítols més negres del mandat de Rita Barberá i, encara avui, representa un trauma col·lectiu per a bona part de la societat valenciana que es nega a oblidar.

I vint anys després, la urgentíssima ZAL continua sent una promesa ajornada. Una sèrie de solars tancats i devastats, mentre els seus anteriors propietaris denuncien l’abandonament al qual estan condemnats, encara avui. "Tothom s’ha oblidat de nosaltres. Ens manquen tot tipus de serveis, suportem tot el trànsit de l’eixida sud de València, soles ens arriba un autobús de tant en tant, patim inseguretat, robatoris, vandalisme... L’any passat hi va haver cinc incendis en els terrenys abandonats adjacents i enguany en portem un", desgrana Salvador Ramos, president de l’Associació de Veïns Casetes de La Punta.

Una nova carretera

Ramos: "Tothom s’ha oblidat de nosaltres. Ens manquen tot tipus de serveis, suportem tot el trànsit de l’eixida sud de València"

Oblidats, però no del tot, ja que ara hi ha el projecte de construir una carretera que passarà enganxada a les seues cases i que, per més inri, suposa la destrucció del parc infantil i del poc espai verd del que disposen. A més, Ramos es pregunta, si fan la carretera, "on posaran la pantalla que ens ha d’aïllar visualment i acústica de les activitats de la ZAL quan es construïsca?". "Al costat de l’església ni tan sols hi ha una vorera, sols un pas d’un pam al costat del camp, i per allà diuen que passarà una carretera? A qui se li ha acudit?", explica Patricia Moragón, veïna de les Casetes mentre protesta davant de l’Ajuntament per intentar aturar aquesta construcció.

Aquest vial ha de permetre accedir a la nova ciutat esportiva del Levante UD, edificada en uns terrenys que els ha llogat l’Autoritat Portuària i es calcula que l’utilitzaran uns 5.000 vehicles diaris. Els veïns no s’oposen a la ciutat esportiva i reconeixen la comprensió rebuda per l’equip de futbol. En canvi lamenten que des de l’Ajuntament ningú s’haja volgut reunir amb ells.

"El problema inicial és que, quan Levante UD planifica la seua ciutat esportiva, ho fa aprofitant al màxim tot l’espai del qual disposa, sense pensar en com arribarà la gent fins allà, imagine que calculen que ho faran pels carrers de Natzaret, però òbviament, ni els veïns ni l’Ajuntament els deixen passar centenars de vehicles diaris per allí i els exigeixen un pla de mobilitat, com a qualsevol altre pla urbanístic", explica a Públic una persona que coneix bé la zona.

Fonts de la regidoria de Mobilitat reconeixen el problema i la inviabilitat de fer passar tot el trànsit per la trama urbana de Natzaret. Per aquest departament la millor solució seria aprofitar el vial que passa per dins els terrenys del Port. "Al final, es tracta dels seus terrenys i el Port s’hauria d’encarregar de facilitar-ne l’accés. La carretera fins i tot està construïda, només caldria reformar-la i és una via que no molesta a ningú", asseguren des d’aquesta regidoria. L’Autoritat Portuària, però, es nega rotundament a aquesta opció –que l’obligaria a permetre l’accés de centenars de persones dins l’espai del port- i es desentén del problema.

L’única alternativa que, que no molesta ni al Port ni al barri de Natzaret sembla ser l’anomenada "opció cinc", però aquesta tampoc és innòcua. Mentrestant, els habitants de les Casetes es queixen que totes les administracions es passen la pilota i a ells se’ls imposa una via que els passa per sobre.