Ensenyament Les professionals de les escoles bressol alcen la veu per reclamar més recursos i menors ràtios

L'anunci de l'avançament del calendari escolar a inicis de febrer va ser la gota que va fer vessar el got i un dels motius pels quals la comunitat educativa catalana està sortint als carrers aquest març, en cinc jornades de vaga convocades pels sindicats. Mestres i professorat d'infantil, primària i secundària ja van fer-se escoltar la setmana passada en la primera tongada de vagues: van buidar les aules i van plantar-se a les vies i places principals de grans ciutats catalanes per reclamar la dimissió del conseller d'Educació, Josep González-Cambray, així com per exposar les seves demandes en el terreny educatiu. La protesta culminarà la setmana vinent amb dues jornades més d'aturada.

"No se'ns veu part del sistema educatiu, sinó com a espais on famílies deixen els seus fills per a la seva conciliació"

Eva Jansà, educadora en aquest sector i una de les propulsores de la plataforma, assenyala que falta "crear consciència" de la importància d'aquest primer cicle. "No se'ns veu part del sistema educatiu, sinó com a espais on famílies deixen els seus fills per a la seva conciliació", afirma. L'educació en aquesta etapa va més enllà de l'acompanyament. Jansà explica que és en aquesta fase quan s'estableixen "les bases de la persona" i que "calen molts més recursos, tant a escala econòmica com humana".

Educadores, "desbordades"

Des de la plataforma demanen, per una banda, la derogació del Decret 282/2006 de la Generalitat de Catalunya que estipula el nombre màxim d'infants per grup i el mínim de professionals per grup d'alumnes. Les ràtios són d'un professional per cada vuit infants menors d'un any, d'un educador per a cada 13 nens entre un i dos anys, i d’un per cada 20 d'entre dos i tres anys.

Les ràtios són d'un professional per cada vuit infants menors d'un any, d'un educador per a cada 13 nens entre un i dos anys, i d’un per cada 20 d'entre dos i tres anys

Maria Truñó, la comissionada d'Educació a l'Ajuntament de Barcelona, manifesta que no poden abaixar les ràtios, ja que "només cobreixen un 65% de la demanda, malgrat els esforços". Puntualitza que, enguany, 2.000 famílies s'han quedat sense plaça a les escoles bressol públiques. "Estem buscant l'equilibri entre quantitat i qualitat", indica, i afegeix: "No podem deixar més menors fora, és per això que intentem reforçar la part de professionals". Fins ara l'actual govern municipal ha recuperat les 2 hores de suport educatiu retallades pel govern de Xavier Trias, i s'han ampliat en mitja hora més, i recentment s'ha pogut incrementar també les hores de suport educatiu per a l'atenció de necessitats especials.

Les educadores, però, assenyalen que estan "desbordades" d'ençà de la pandèmia i fan palès de la necessitat de l'augment de personal. En aquesta línia, Eva Jansà lamenta que no poden "fer correctament la tasca de prevenció ni d'acompanyament" en infants amb necessitats educatives especials. Dignitat pel 0-3 també exigeix que les baixes siguin cobertes des del primer dia, ja que en aquests moments "la substitució arriba a partir del tercer dia". Aquest fet significa que el personal de suport ha de deixar el seu grup per atendre'n un de nou i, per tant, que dues classes no poden comptar amb un cop de mà extra.

A més de les ràtios i la manca de recursos humans, adverteixen que és necessària la modificació del calendari escolar, ja que no permet una correcta planificació del curs, la preparació de l'acollida i l'acompanyament de cada infant i de cada família. "En quatre dies no es pot posar en marxa un projecte pedagògic d'una escola", defensa Dignitat pel 0-3.

La resposta institucional

Des de l'IMEB assenyalen que no tenen les competències per posar solució a totes les demandes i que resten pendents del Departament d'Educació de la Generalitat i de les resolucions en ferm. De fet, en relació amb la gratuïtat de p-2 a partir d'aquest setembre, una mesura anunciada pel mateix Pere Aragonès, Truñó afirma que s'està negociant i treballant amb la comissió mixta de la Generalitat i el món local, ja que "molts municipis estan preocupats per l'anunci enganyós que no reconeix el cost real de les escoles bressol".

En el que sí que treballa l'IMEB és en el desplegament de noves escoles bressol a Barcelona, sobretot enfocat en el curs 2023-2024 i en l'eliminació de barreres per facilitar-ne l'accés a tothom. Per aconseguir-ho, la institució es reuneix des de fa unes setmanes amb les Associacions de Famílies (AFA) de les escoles bressol públiques de Barcelona, les quals havien enviat una carta denunciant la falta de recursos als centres, amb l'objectiu de crear espais d'escolta i comunicació també amb les famílies. El seu propòsit és millorar la qualitat del servei, oferint una xarxa més potent que aglutini els majors infants possibles amb la qualitat millor possible. Truñó detalla que és un procés “de cocció lenta” que es té la intenció d'acomplir de mica en mica.

En aquest context, les educadores de la petita infància busquen solucions a les seves demandes i peticions, davant de la falta de respostes de les institucions. "De fet, en el fons reivindiquem polítiques de conciliació perquè l'infant estigui amb la família en el seu primer any de vida, però entenem que la realitat social i laboral empeny a moltes famílies a haver d'utilitzar les escoles bressol, per això demanem unes millors condicions", detalla Jansà.