Público
Público

ENTREVISTA AMB RAFA GARCIA, CANDIDAT A DIRIGIR EL PSPV "S'ha d'acabar amb el concepte dels barons, un partit no el poden dirigir quatre persones"

El rival de Ximo Puig en la batalla per la secretaria general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) defensa la seva candidatura en nom d'una "onada d'l·lusió" que s'ha generat, segons ell, com a conseqüència del Congrés Federal. Insisteix en què l'organització del socialistes valencians estava "absolutament endormiscada"

Rafa Garcia, candidat a la secretari general del PSPV-PSOE

Rafa García (Burjassot 1971), casat, pare de dos fills, llicenciat en Geografia i Història, especialitat d'Història de l'Art, es va afiliar al PSOE eL 1993. Va ocupar llocs de responsabilitat orgànica durant vuit anys com a secretari d'organització de la comarca de L'Horta Nord. Des del 2014 és alcalde de Burjassot amb el suport de Compromís. Als seus 46 anys ha decidit presentar-se a les primàries després de consultar-ho amb els amics, però sobretot amb la família. S'enfronta a Ximo Puig, actual secretari general del PSPV i president de la Generalitat Valenciana per la seva forma de dirigir un partit "adormit". Per a García, Ximo Puig va cometre un error l'1 d'octubre (quan la dimissió de diversos membres de l'executiva federal del PSOE, entre ells Puig, van forçar la dimissió de Pedro Sánchez) i no va donar explicacions a la militància. Creu que el partit està abandonat i la militància silenciada. El seu llibre de capçalera és El Príncep de Maquiavel, escolta clàssics com Aute, Sabina o Ismael Serrano i si té temps aquest estiu per perdre´s ho farà en el seu propi poble, Burjassot o en algun racó de les terres valencianes. S'ha pujat al que ell anomena "l'onada d'il·lusió que ve de Madrid" per transformar un partit que tot i que va saber adaptar-se als temps en el passat, a hores d´ara creu que no ho està fent. L'esperen unes setmanes intenses fins a les primàries de juliol.

Si accedeix a la secretària general del PSPV es planteja revisar el pacte de govern valencià  (Pacte del Botànic)?

El pacte està funcionant adequadament de manera que el que cal fer és reforçar aquest treball que s'està fent i que ha suposat un esforç important. estem ja a dos anys de les eleccions i d'ací no res, en un any tots els partits es posaran en clau electoral i el que caldria fer després, finalitzat aquest procés orgànic, és recolzar aquest pacte.

Com ha de ser la relació del PSPV amb el que anomeneu 'forces del canvi'?

Cal fer esforços... l'època de les majories absolutes, excepte honroses excepcions, ha finalitzat i per tant és necessari aprofundir en alguna cosa que és tan democràtica com entrar en negociacions amb altres formacions per llançar projectes des de l'esquerra i per tant projectes de transformació social a través d'acords per arribar a governs sòlids, d'esquerres i de progrés.

Les sigles del PSPV recullen la denominació País Valencià ..., com s'ha d'abordar el debat sobre la sobirania i la plurinacionalitat?

Sens dubte és un debat que ha introduït a l'escenari el PP sobretot ..., es tradueix en el fet que no s'ha donat la participació que correspon a la idea de nació a Catalunya o el País Basc i no s'ha sabut respondre a això.

És cert que l'Estat de les autonomies ha donat un servei molt útil, però és veritat que cal continuar aprofundint en això, la plurinacionalitat és una base sobre la qual cal continuar treballant, però ens ha de donar l'element d'identificació que tots pertanyem a una única sobirania, però sí que hi ha diferències entre les diferents comunitats i això cal reconèixer-ho i eliminar aquesta tensió que ara mateix es troba a Catalunya, però també al País Basc o altres territoris que poden reclamar també i hem de saber conviure amb aquestes diferències .

Rafa Garcia, candidat a la secretaria general del PSPV-PSOE

El PSOE es proclama defensor dels valors republicans i hi ha sectors que demanen actuar en conseqüència

És cert que el PSOE, en el seu ideari, té el republicanisme com a base, i també és cert que a hores d'ara ha de formar part d'un debat intern del partit, respectant les regles del joc.

"El PSOE té el republicanisme com a base del seu ideari" "Estem en una monarquia parlamentària i cal respectar les regles"

Estem en una monarquia parlamentària i cal respectar les regles. És cert que el PSOE ha d'aprofundir en un debat per arribar a un camí ..., dins de l'organització. En aquest congrés es va plantejar alguna alternativa i es va traduir en ... estudiarem aquestes situacions..., però ens sentim còmodes en aquesta situació i continuarem treballant així.

Un debat que va unit a l'alternativa entre monarquia o república ...

Efectivament, sempre ha estat present. El PSOE té el seus valors, però hi ha molt debat per fer i hi ha molt per aprofundir i s'ha de fer en el si de les organitzacions.

Quina opinió li mereix l'ús de les institucions per investigar o per perseguir polítics?

Al final es tradueix en un ambient on sembla que tots els polítics són corruptes. Cal tenir un cert tacte en aquesta situació i utilitzar elements molt concrets de judici al respecte. Els mitjans de comunicació, en alguns casos, contribueixen a que hi hagi a l'ambient una sensació, crec que una mica equivocada, o si es destapen alguns casos de corrupció, generalitzada .. que sí que cal aprofundir ... al final tot això de les escoltes .. que si el Ministeri de l'Interior ..., cal donar-li una lògica, a com són les regles del joc.

Com va ser la decisió de presentar-se a les primàries?

Bé, molts m'han preguntat el mateix en aquests darrers temps. Es tracta d'una decisió personal i consensuada amb el meu cercle més proper de la família i amics. Aquí s'obria un procés en el que era necessari un canvi i continuar amb aquesta onada d'il·lusió que havia produït l'arribada al congrés federal i l'expectativa que s'ha generat ... i semblava que no hi hauria alternativa a una cosa que en aquesta comunitat no estava funcionant ... i per tant aquesta decisió personal, consensuada amb família i amics, sobretot la família que és la que em dóna el recolzament final per prendre aquesta decisió.

Què creu que ha fet malament Ximo Puig perquè sigui necessari un canvi?

Cal continuar amb l'onada d'il·lusió que s'ha generat. És que no s'ha fet res en l'organització política, insisteixo, perquè moltes vegades jo dic: jo el que faig és presentar-me pel càrrec de secretari general del PSPV. No em presento ni a candidat a la Presidència de la Generalitat ni a president de la Generalitat. Aquesta diferència és important. El múscul del partit, que s'ha demostrat en aquesta última etapa molt potent, estava endormiscat ..., aquesta organització estava absolutament endormiscada, era necessari un reforç important.

"Aquesta organització estava absolutament endormiscada. Era necessari un reforç important".

Tenim els mecanismes de participació a través de les agrupacions locals, les comarques, la província ... i tot això no ha tingut cap moviment fins el punt que moltes de les comarques porten funcionant amb gestores durant molt de temps.

Els nostres mecanismes de participació i cada vegada més la ciutadania, la militància sobretot, demana que el partit estigui més present en la presa de decisions ..., ha de tenir òrgans concrets de participació d'aquesta militància i en aquest cas, un partit adormit..., en Blanqueries [seu del PSPV] les decisions s'han vingut prenent entre quatre i això no és així.

La societat ha canviat i nosaltres ens hem d'adaptar. Un partit centenari que ha sabut adaptar-se als temps ... i portem una època en la qual no ens hem sabut adaptar i això ha repercutit en els resultats electorals. Només si l'organització política és potent i forta, els resultats són positius. Perquè aquí podem parlar que tenim la Presidència de la Generalitat ,,, però la tenim amb els pitjors resultats de la història de la democràcia ... els pitjors resultats amb diferència ...


El que ha passat és que el Partit Popular va treure uns resultats regulars i, encara quedant en primera posició, s'ha pogut produir un pacte de govern de forces d'esquerres i de progrés que ha permès que estiguem aquí ... però no oblidem mai que estem amb els pitjors resultats de la història.

"Cal reactivar agrupacions, que les comarques tinguin el seu pes específic i que la província també el tingui i no només l'organització del PSPV"

El partit és un element determinant en aquest treball, és fonamental. Cal reactivar agrupacions, que les comarques tinguin el seu pes específic i que la província també el tingui i no només l'organització del PSPV. Jo proposo crear un consell d'alcaldes, però un consell d'alcaldes de veritat, un consell on no hi hagi un secretari de política municipal que dirigeixi tot ... Els que veritablement estan sobre el terreny, els que estan a l'arena, treballant el dia a dia ... són els alcaldes, els portaveus ..., la gent que estem aquí. Per tant un consell d'alcaldes que sigui capaç de fer les propostes que el partit ha de dur endavant.

I després la participació de la militància. La militància ha de decidir sobre alguns aspectes. Això és necessari, els pactes electorals els ha de decidir la militància, no ho han de decidir entre quatre... Els programes de govern els ha de decidir la militància... El partit ha canviat, el partit s'ha de transformar. Aquesta és l'onada de il·lusió de la que jo parlo, que ve des de Madrid. Sense cap dubte hem de transformar el partit, donant suport a la institució sense dubtar, però treballant l'organització política que es troba adormida des de fa molt de temps.

Creu que quan Ximo Puig va decidir recolzar a Susana Díaz li va donar l'esquena a la militància? Creu que va ser un error?

Crec que el veritable error és el que va succeir l'1 d'octubre, i posteriorment donar pas al Partit Popular, amb l'abstenció del Partit Socialista. Això sí que es va fer, entre d'altres llocs des d'aquí. Això s'hauria d'haver explicat a la militància, el partit ha estat adormit... Ningú ha votat sobre la gestió del partit durant aquest any i no s'han donat explicacions en el màxim òrgan entre congressos, que és el Comitè Nacional, d'aquestes decisions que són absolutament transcendentals. Un no pot prendre una decisió i no donar explicacions a la militància. Aquest és el veritable error. Prendre posició en un procés orgànic, que és el millor que es pot fer, sembla que no interessa ..., que no es presenti ningú ... Les primàries és el més democràtic que té aquest partit. No són bones les primàries? Sí que ho són, i que la gent prengui posició tingui el càrrec que tingui no té major problema. Ara bé, que prengui posició com a militant, i no utilitzant l'aparell del partit al servei d'un candidat.

Li sembla adequat separar la secretaria general del candidat a la Presidència?

Em sembla el més adequat que podem fer en aquests moments. Tenim una situació complicada després dels últims resultats i, com apuntava abans, s'ha demostrat que el PSOE ha centrat els seus esforços en la Generalitat i, per tant, ha abandonat el partit completament. El rerefons és que, des de baix, hi ha agrupacions que han requerit la disposició de la Nacional i no l'han tingut ..., comarques que funcionen des de fa anys amb gestores ..., província amb un paper molt petit ... i sense direcció política. Això no es pot fer de dalt a baix. Aquesta transformació ve des de baix cap amunt.

Quina opinió li mereixen les crítiques davant la possibilitat que la bicefàlia pugui debilitar el partit i el pacte del botànic?

Es tracta de persones que haurien de tenir present la democràcia interna. El nostre partit té als seus estatuts l'existència d'aquestes primàries i això és positiu. Estar al marge de tot això... aquestes posicions que es debilita... no s'estan debilitant. El plantejament nostre és d'enfortiment. El Consell està funcionant però l'organització política no.

"Qui fa que uns resultats electorals siguin bons és l'organització política"

Qui fa que uns resultats electorals siguin bons és l'organització política, si no hi ha una organització política forta on la militància prengui decisions ..., tindrem un Consell amb uns resultats que en les properes eleccions seran menors. Cal veure-ho com una oportunitat, com una cosa positiva, que l'organització política sigui forta i el Consell d'altra banda, estigui treballant.

Tinc entès que no entrarà en la qüestió dels avals ...

No és determinant i s'ha demostrat en les últimes primàries. No tinc obsessió pel resultat de si tindrem més avals ... o els obtindrà el Ximo ... Al final el determinant és el vot. Això sí que és una opció secreta i cada un al llarg de la campanya pren la decisió que creu més adequada.

Es planteja una posterior integració en cas de sortir elegit?

És necessària la participació de tots. El que no pot ser és que un partit el dominin quatre persones. Ha de ser un partit transversal, en el qual hi càpiguen tots. En aquesta organització política té cabuda tothom. Hem d'anar tots junts, només la força de la militància ens farà grans. Això és un procés orgànic i som companys de partit. Podriem fer com altres partits i dir: "vostè serà qui lideri el partit ... però no ho fem així, perquè creiem en la democràcia interna i la participació. Hi ha d'haver això que anomenen 'integració'. Quan acabi el procés, amb alguns amics meus que hagin pres una altra posició seguirem confluint en accions de govern local .. o trobant-nos en altres situacions. En política això passa, de vegades per convicció personal, altres vegades perquè estàs en un projecte o estàs en un altre.


És el final dels barons?

Ha de ser-ho. És absolutament necessari. És el principi de la militància. La militància ha demanat aquest canvi i ha de participar. No és qüestió que uns quants condueixin un partit polític.

I com s'ha de gestionar el malestar, com el de Susana Díaz?

La discrepància a l'esquerra és fonamental. Forma part del seu ADN. Si parlem de barons, s'ha d'acabar amb aquest concepte, allò de les baronies, segons les quals un ocupa un espai i té darrere un exèrcit... , això no és així. L'exèrcit som tots, som tota la militància i ho hem demostrat fa temps i així ha de ser ... ni Andalusia és de no sé qui, ni València és de no sé quants. Aquí el projecte és de la militància. Jo em presento no com a projecte personal sinó com a projecte col·lectiu, del que vol gran part de la militància, perquè aquest partit estigui en disposició de guanyar unes eleccions a la Generalitat.