Público
Público

HABITATGE Erradicar el sensellarisme en cinc anys: l’ambiciós objectiu d’una llei "pionera" amb el suport de tots els partits

Vox és l'únic grup que no ha recolzat l'entrada al registre del Parlament d'aquesta nova proposta legislativa, elaborada pel món acadèmic i el tercer sector i que tindria 18.000 destinataris en cinc anys. Introdueix el concepte d'"espai residencial digne", que permetria la transició des de recursos vigents, com pensions i hotels, cap a habitatges d'inserció que permetessin acabar amb aquesta xacra

Els impulsors de la proposta de llei per fer front al sensellarisme amb els grups parlamentaris que li donen suport.
Els impulsors de la proposta de llei per fer front al sensellarisme amb els grups parlamentaris que li donen suport. Rafa Garrido / ACN

Erradicar el sensellarisme en cinc anys és l'ambiciós objectiu d'una proposta de llei "pionera" elaborada pel món acadèmic i el tercer sector que s'ha presentat aquest dimarts al Parlament. Compta amb el suport de tots els grups parlamentaris -menys Vox- i s'ha entrat al registre de la Cambra per iniciar-ne la tramitació. Es calcula que en cinc anys tindria 18.000 destinataris a Catalunya, entre les persones que viuen al ras i les que s'allotgen en recursos temporals, com albergs.

Entitats socials i acadèmia han treballat durant tres anys en la proposta i confien que es pugui aplicar a finals d'any

"Es tracta d'una llei pionera en el context legislatiu europeu que pot construir un nou fonament de l'estat del benestar", ha afirmat Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant'egidio a Catalunya. És una de les entitats que ha participat en l'elaboració de la proposta, juntament amb la Fundació Arrels, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Càritas i la Fundació Assís. La seva redacció s'ha allargat durant tres anys i confien que pugui estar en vigor a finals de 2022.

Per la part acadèmica, hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coordinats pel catedràtic de Dret Administratiu d'aquesta última, Antoni Milián.

Espai residencial digne: accés 24 hores i vida privada autònoma

En una roda de premsa al Parlament, les entitats i l'acadèmia han explicat la proposta, que utilitza l'instrument anomenat "espai residencial digne" per avançar cap a la mitigació i posterior eradicació de la situació de sensellarisme a Catalunya. Es tracta d'un "mínim comú denominador" que vol "assegurar un sostre i una vida digna i sostenible" a les persones sense llar. "L'incorporem com a prestació dins la cartera de serveis socials. És una via que permetria extingir la situació de persones que es veuen obligades a dormir al carrer", ha explicat Milián.

En un termini de cinc anys tothom que estigui en les situacions 1, 2 i 3 de la classificació ETHOS sobre el sensellarisme (viure a l'espai públic, en albergs o en recursos específics) hauria de tenir accés a aquest tipus d'espai. Concretament, un "espai residencial digne" és un recurs on s'hi pot accedir les 24 hores del dia i desenvolupar-hi una vida privada autònoma. Actualment, això no està garantit en recursos per persones sense llar com albergs, per exemple, on moltes vegades no s'hi pot estar durant el dia.

En els primers dos anys s'hi inclourien albergs, pensions i hotels

En una primera etapa de dos anys, es consideraria "espai residencial digne" cinc modalitats de recursos, incloent albergs, pensions i hotels. Més endavant, però, aquests quedarien com a recursos únicament d'emergència i l'objectiu seria l'accés a pisos d'inserció. "Només això garanteix el dret a l'habitatge", ha apuntat Milián.

Els requisits per accedir a aquest tipus d'espais serien, segons la proposta, viure al carrer i estar empadronat al municipi. Qui no ho estigués, podria accedir a "centres de baixa exigència", recursos temporals i amb serveis limitats a peu de carrer.

El catedràtic ha assenyalat que aquesta llei crearia nous drets, com tenir accés a serveis de bugaderia, consigna i dutxa, disposar de títol de transport i també l'accés a serveis funeraris. També aborda l'aporofòbia, és a dir, la por o el temor a la pobresa. "Farem front finalment a una realitat que mirem de reüll perquè ens fa mal mirar-la, i sovint l'esquivem", ha reblat Milián.

Les mancances legislatives actuals

Actualment ja hi ha legislació destinada a la situació de sensellarisme, però aquesta proposta vol anar més enllà de les lleis sectorials, "insuficients" per abastar totes les qüestions que planteja el text. Així ho ha dit Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, que ha explicat que es tracta d'una proposta "complementària" amb l'estratègia de sensellarisme aprovada per la Generalitat el desembre passat.

"Es reforcen perquè tenen la mateixa finalitat: en el llarg termini, eradicar la situació, i en el curt, millorar les condicions de vida", ha afirmat. La proposta de llei, que ha comptat durant l'elaboració amb el suport de col·legis professionals, entitats municipalistes, partits i també reunions amb conselleries i direccions generals, tindria un cost "barat" i un "retorn social i públic molt alt", ha afegit.

A més, no parteix de zero, ja que els municipis, sobretot els grans, fa temps que dediquen part de la despesa al sensellarisme. Això sí, la llei aposta per l'"equitat territorial" en l'accés als recursos, una situació que ara mateix no es compleix, ha dit Maneu.