Un cúmul de buits i contradiccions legals han impedit a Kendall Martin, una jugadora de bàsquet del CEEB Tordera Uni Girona, disputar juntament amb les seves companyes la fase d'ascens a Lliga Femenina 2 després de guanyar la Copa Catalunya. Va ser una decisió de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB), que no va validar la inscripció de Martin per ser transgènere. Una condició que no li ha impossibilitat, en canvi, jugar els partits de la competició autonòmica, regida per la Federació Catalana. 

"Kendall va arribar al club l'estiu passat. Encara no havia començat la temporada. Uns companys d'un altre club em van parlar d'ella i vaig veure que tenia nivell per jugar amb nosaltres", explica Marc Delemus, entrenador del CEEB Tordera Uni Girona, en una conversa telefònica amb Públic.

"Feia anys que no jugava a bàsquet, precisament perquè estava en el procés de trànsit, que va començar amb 15 anys. Tenia tota la documentació en regla. Tot i això, ens vam posar en contacte amb serveis socials per veure si efectivament tot era correcte, va ser aleshores quan vam iniciar tots els tràmits perquè s'integrés a l'equip", detalla. "Vaig començar la temporada amb molta il·lusió, fins aleshores encara no havia pogut jugar cap partit. Quan em van dir que podia competir, no m'ho podia creure", explica Kendall en declaracions a Públic.

Kendall va jugar els dos primers partits de la competició autonòmica amb normalitat, fins que algú va veure que a l'apartat de sexe del seu DNI posava M (masculí) i no F (femení). La normativa catalana, que es basa en la Llei catalana de l'Esport, diu que en el DNI ha de constar que és una noia. 

"En el moment de fer la inscripció ningú es va adonar d'aquest error. Automàticament, la Federació Catalana va suspendre la seva llicència de manera unilateral a l'espera que pogués acreditar el seu gènere al DNI", comenta Delemus. "La decisió de la federació va ser un cop molt dolorós. Em van posar el caramel a la boca i després me'l van treure", lamenta la jugadora.

Aquest tràmit -que la nova llei trans ha agilitzat- no va ser immediat, i va deixar la Kendall a la banqueta durant la primera ronda. Quan va regularitzar la seva documentació, la Federació Catalana va tornar a aprovar la seva llicència, el que li va permetre jugar la segona volta.

Aquest primer entrebanc ja va ser un daltabaix per a Kendall. Quan la Federació Catalana la va deixar jugar després de suspendre-li un cop la inscripció, ja desconfiava de tot i tenia por que la tornessin a deixar fora de la competició. "Cada vegada que hi havia una reunió amb la junta o que venia l'entrenador a parlar amb mi, em posava tensa perquè em pensava que en qualsevol moment em dirien que no podia jugar", lamenta. I el cert és que el calvari no va acabar aquí. Després de proclamar-se campiones de la Copa Catalunya, havien de jugar la fase d'ascens.

La sorpresa va arribar quan la Federació Espanyola (FEB) no va validar la inscripció de Kendall per recomanació de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA). Delemus insisteix en la paraula "recomanació", la clau de tot plegat. "La FEB no es regeix per cap norma quan pren aquesta decisió, sinó per una recomanació. La FIBA recomana, que no obliga, a les federacions que s'abstinguin de fer participar a persones d'aquest col·lectiu", detalla. 

Un buit legal que s'allarga en el temps 

La federació espanyola encara no té una normativa ni específica ni clara per a casos com el de Kendall, per això aplica la de la FIBA, que no prohibeix inscriure una persona trans a una competició, simplement recomana no federar. "Vull recordar que una resolució del Comitè Olímpic Internacional (COI) deixa a dictamen de cada federació el fet que puguin tramitar una inscripció en aquests casos. Per tant, la FEB pres aquesta decisió podent-ne prendre una altra", assrgura Delemus.

Hi ha un buit legal. Per això des del club han parlat amb un gabinet d'advocats perquè pensen que la situació no s'ajusta a llei. "La federació espanyola està retallant els drets i les llibertats de les persones d'aquest col·lectiu", sentència l'entrenador, que creu que és molt injust. "Penso arribar fins al final, i no només per mi, sinó per totes les persones trans que es troben en la mateixa situació que jo", apunta Kendall. "M'agrada el bàsquet i no vull renunciar-hi", acaba. 

Kendall té 18 anys i juga al bàsquet des que en té sis. "És una noia amb una sensibilitat molt especial que ho ha passat molt malament. També ha estat un any duríssim per l'equip, que li ha fet costat en tot moment i que ha empatitzat amb la seva situació. En algun partit s'han sentit crits de l'estil 'Hem de guanyar per ella', i això no té preu", explica l'entrenador. 

No poder jugar els partits significa no poder participar en les reunions prèvies a sortir a la pista, no poder estar a la banqueta amb les seves companyes, no poder vestir l'equipament del club... "Quan jugàvem a casa, ella venia a veure els partits, però des de la grada. Això no és just. Ella s'ha guanyat el mateix dret que les seves companyes a jugar. Ho ha demostrat als entrenaments. També és campiona de Catalunya", lamenta Delemus. 

Tot i les dificultats, Kendall creu que ha valgut la pena no deixar de lluitar. "Sabia que no seria fàcil, que sortirien contratemps. Vivim en una societat que no és tan oberta com sembla. I això que m'ha passat n'és una mostra més", proclama. 

El club s'està movent a contracorrent perquè Kendall pugui competir amb les seves companyes, però no té gaires esperances. "Les últimes noticies que tinc és que la Federació Catalana posarà en els seus estatuts que en les competicions que tenen accés a FEB, com la nova Super Copa de Catalunya, no puguin participar persones transgèneres. I això s'aprovarà a la pròxima assamblea. Haurem d'anar per la via ordinària, no podrem avançar gaire més per l'esportiva", ha apuntat. 

"Kendall serà una bona jugadora, però encara està aprenent", explica Delemus, que al mateix temps entèn que es vulgui regular perquè hi pot haver algun cas extraordinari que pugui adulterar la competició, "però la Kendall no altera absolutament res". "Ella només vol jugar a bàsquet, amb nois no pot i amb noies no li permeten. Què ha de fer? No té dret a accedir a un esport, sigui col·lectiu o individual? Tan important és guanyar? No és l'esport una eina de reinserció social? Aleshores, per què no es permet a persones trans formar part d'un equip i competir?", es pregunta amb indignació.