La feina que no es veu: així és restaura la comparseria de La Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa excepcional, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l'any 2005. Ho és per molts motius, també gràcies a la seva comparseria, peces amb centenars anys d'historia que any rere any s'exposen a la plaça de Sant Pere i als carrers de la ciutat. Peces totalment originals i no còpies o rèpliques, com passa en la majoria de les poblacions.

L'afectació i els danys són evidents Patum rere Patum, per la qual cosa des de l'any 2004 se'n fa una restauració professional. Es tracta d'una feina de manteniment i no exhaustiva. Els treballs tracten les 29 figures i desenes de peces que conformen la comparseria com si fossin autèntiques obres d'art. Totes estan a punt per La Patum 2023, que se celebrarà del dimecres 7 al diumenge 11 de juny.

Com és habitual, la restauradora Gemma Rodríguez ha enllestit setmanes abans la feina, per bé que durant la festa sempre està "de guàrdia". Habitualment s'hi dediquen prop de quatre mesos, i mai menys de tres.

L'especialista considera que caldria una restauració que durés tot l'any, per fer un estudi exhaustiu, mirant figura per figura i fent una intervenció en funció dels resultats. Els Gegants, l'Àliga o les Guites serien peces que especialment "convindria estudiar en profunditat", adverteix. "Tenim comparseria amb prou valor i historia perquè es pogués fer", clama.

Rodríguez és restauradora única, però lidera un equip interdisciplinari. I és que també experts que cuiden i restauren els metalls, les espumes de protecció, la modista i les perruqueres.

Explica que sempre hi ha coses a arreglar, per bé que dos anys de pandèmia i una Patum de l'any passat "bastant tranquil·la" han ajudat al fet que les figures no estiguessin més malmeses de l'habitual. I cada Patum hi ha desperfectes més enllà dels que són més vistosos, com podrien ser en la mà d'un Gegant o a la cara d'una Guita.

Com a una de les grans novetats, els Nans Vells lluiran perruques noves. Ho havien de fer l'any passat, però les que van arribar no estaven en condicions. Ara tenen prou llargada i densitat per ser dignes de sortir a la plaça cremada.

Una restauració d'obres d'art

Any rere any se segueixen els mateixos criteris de restauració, els mateixos que es poden fer servir per a qualsevol obra d'art. S'utilitzen materials estables, que perduren, i també reversibles, que es poden treure sense malmetre els materials originals. I el més important: s'intervé el mínim possible, puntualment allà on calgui. "No s'intervé de manera gratuïta a tota l'obra", insisteix l'experta.

Rodríguez destaca el fet que són "figures úniques", autèntiques obres d'art que, en comptes d'anar en vitrines o museus, tenen ús com a imatgeria festiva. I amb la particularitat que a La Patum s'exposen durant molts dies i moltes hores, en "condicions extremes" de meteorologia, així com de massificació. "Hi ha un desgast molt important", insisteix, especialment en comparació amb altres festivitats que utilitzen imatgeria festiva.

A més, és rellevant insistir en que s'usen les peces originals, que ens ha arribat fins als nostres dies i ha actuat sempre. Per això cal revisar-les sempre molt, "amb materials artesans i històrics", per veure com han quedat després de cada festa i evitar mals majors.

Es retoca, no es repinta

La restauradora no busca la primera capa original, no es refan les obres de nou, sinó que es busquen les últimes capes que ens han arribat avui dia. "A diferència de l'arranjament previ a la professionalització, ara no es repinta, sinó que es retoca només el lloc on hi ha hagut alguna pèrdua de pintura", defensa.

Rodríguez destaca que cal anar "molt alerta" amb aquestes peces centenàries. "Repintar queda molt bé, però es malmetrien les capes que hi ha a sota", sosté. "Per aixo hi ha un restaurador i no un pintor", afegeix.

L'experta demana que la ciutat sigui capdavantera amb aquesta aposta de restauració, ja que Berga té "una comparseria que és molt rica i representativa", a més del títol de Patrimoni. 

Repliques que convisquin amb les originals

Amb tot, Rodríguez creu que cal repensar els protocols sobre com actuar davant diverses casuístiques, climatològiques, per exemple. Proposa que les figures no surtin "en totes les condicions" a la plaça o els carrers i que se'n tinguin còpies.

Suggereix parlar amb els màxims responsables i obrir un debat amb altres sectors per posar fil a l'agulla per fer aquestes rèpliques o còpies de la comparseria. Ja hi ha comparses que en tenen, com el mateix Tabal, que té una còpia per si, com acostuma a passar, es peta la pell. "Sense Tabal no hi ha patum", remarca.

Les rèpliques podrien "substituir les originals si es preveu pluja", com va passar l'any 2014. I és que els impermeables "no són suficients" per protegir unes figures que "no deixen de ser de cartó pedra". 

La Patum s'exposa i es cuida en un espai provisional

La Gemma Rodríguez treballa restaurant les figures de La Patum al Convent de Sant Francesc, una ubicació provisional on ara també s'exposen les peces, a l'espera de l'anhelat museu de la festa. Abans les figures es guardaven, exposaven i es restauraven a l'anomenat Hospital vell, un edifici "molt antic i en molt males condicions", amb uns "símptomes de malestar" que "repercutia en les figures".

Això s'ha millorat i s'ha "dignificat la visió i exposició de les figures", considera. Però creu que encara "no és suficient", perquè només s'exposa la "comparseria activa" i les condicions podrien ser millors. "Fa falta un lloc que hi hagi un discurs que ho expliqui tot, i que les condicions de conservació siguin ideals", reivindica. Creu que cal un museu de La Patum "en condicions", per exposar el ric material relacionat amb la festa i divulgar-la encara més de forma unitària.