"Tranquil Jaume, organitzarem els Jocs Olímpics d'Hivern". Amb aquestes paraules intentava tranquil·litzar el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, fa poc més d'un mes, al cap de files del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. Era el 5 de maig durant unes jornades del totpoderós Cercle d’Economia. Blanco no només es dirigia al dirigent socialista sinó també als molts empresaris que es mostraven inquiets pel bloqueig del projecte a causa del boicot a què l'ha sotmès el Govern d'Aragó.

L'imminent retorn de Blanco a Barcelona, la setmana que ve, no sembla tan tranquil·litzadora per als socialistes catalans respecte a la cita olímpica del 2030. Sobretot si es confirma que el mandatari olímpic espanyol ve amb un ajornament de quatre anys a la carpeta per a la candidatura dels Pirineus, que se n'aniria com a mínim al 2034.

Una decisió que tot apunta que prendrà el COE i que certifica la incapacitat del Govern espanyol del PSOE i UP de fer front al desafiament plantejat pel president de l'Aragó, el també socialista Javier Lambán. I que en canvi suposaria tancar la porta a la candidatura per al 2030 que planteja Catalunya encara que sigui en solitari.

El PSC ha fet de la candidatura per als Jocs d'Hivern del 2030 una aposta estratègica. S'han mostrat com a abanderats del projecte, fins i tot pressionant en algun moment al Govern de la Generalitat quan al principi ERC i Junts semblaven una mica dubitatius respecte al tema. Tot plegat, si la candidatura queda congelada -amb el pretext d'un ajornament de quatre anys- comportarà una decepció per als favorables als Jocs que suposarà un torpede a la línia de flotació de l'estratègia del PSC. Així ho reconeixen alguns dirigents socialistes en privat que consideren la posició del president de l'Aragó d'"incomprensible", "deslleial" i "contraproduent". Encara que la versió oficial de la direcció és continuar intentant l'acord in extremis.

Infructuosa visita d'Illa a Lambán

Els socialistes admeten que en aquesta ocasió no es pot atribuir al Govern la responsabilitat del probable fiasco de la candidatura, després que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, arribés a un acord amb el COE i el Consell Superior d'Esports (depenent del Govern espanyol). Acord que Lambán va decidir no signar malgrat l'acord tècnic que ja havien establert els comissionats del mateix Govern d'Aragó. Fonts del PSC es mostren molestos "pel grau de politització que ha introduït –Lambán- a la discussió sobre un esdeveniment purament esportiu".

La preocupació dels socialistes catalans també queda de manifest amb la visita que fa uns dies va fer el primer secretari, Salvador Illa, a Saragossa. Illa es va entrevistar amb Lambán i encara que la versió oficial indica que es van tractar temes diversos a ningú se li escapa que el principal objectiu del dirigent socialista català era el de convèncer el seu company de files que s'avingui a aixecar el rebuig a la candidatura tal i com està formalitzada en aquests moments.

Un esforç infructuós vista la reacció del Govern aragonès tot i que la versió oficial del PSC assegura que després de la reunió encara hi ha "bona sintonia i cordialitat" per fer una candidatura conjunta als Jocs Olímpics d'hivern” i demanin als governs català i aragonès que facin "tots els esforços". El PSC situa la reunió de dimarts passat entre Illa i Lambán, "en la línia de poder treballar per una candidatura conjunta". "Unir esforços és el més intel·ligent per part de tots", asseguren. Lambán s'ha limitat a dir que va transmetre la seva posició, que considera justa, a Salvador Illa.

El PSC al centre de la diana i Iceta ministre d'Esports

Els socialistes catalans són conscients que el més que probable fiasco de la candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern els pot situar al centre de la diana de les crítiques i provocar "desgast" a un any de les eleccions municipals. Tot apunta cap a ells: el responsable del bloqueig és un president autonòmic socialista, Javier Lambán. La decisió de posposar el 2034 la candidatura es prendrà sota la presidència del Govern espanyol de Pedro Sánchez. I per a més inri el ministre d'Esports responsable de la qüestió és un destacat socialista català com Miquel Iceta.

Malgrat que la implantació del PSC s'ha reduït als Pirineus, els socialistes encara conserven alguna destacada presència a la Vall d’Aran i alguns municipis. Però sobretot preocupa que la candidatura havia de portar a Barcelona com a associada. I a la capital catalana sí que cada vot és d’una rellevància extraordinària. D'aquí el "tranquil Jaume" de Blanco a Collboni, probable alcaldable socialista.

La mateixa consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va enviar aquest dijous una frase enverinada als socialistes catalans: "Tenim un ministre del PSC, el ministre Iceta, i crec que ell no es deixarà perdre l'oportunitat de tenir opcions olímpiques". Sobre la possibilitat de posposar la candidatura al 2034, Vilagrà, que ja dona per impossible la candidatura conjunta amb l’Aragó, planteja: "Per què hauríem d'esperar fins al 2034?. Pensem que per al 2030 podríem presentar una opció competitiva".

"Ara el que proposem és que es valori l'opció de presentar una candidatura catalana, ja que de moment l'altra opció no ha tingut sortida", afegeix, tot assegurant que tècnicament Catalunya està preparada per poder-ho fer. De fet, Vilagrà ja ha encarregat a la directora de l'Oficina Tècnica de la Generalitat per als Jocs d'hivern 2030, Mònica Bosch, que prepari un projecte de candidatura en solitari.

La reacció del president de l'Aragó no es va fer esperar de la manera més furibunda. Javier Lambán assegura que la candidatura conjunta dels Jocs d'hivern és un projecte d'estat i que "qualsevol cosa que se separi d'aquesta proposta tindrà una resposta absolutament contundent" per part seva i que, si Catalunya articula el projecte, el portarien a tots els àmbits nacionals i internacionals. Així, Lambán assegura que aquests fets comportarien "una crisi territorial i política molt greu". El president d'Aragó veu en el rebuig a la seva proposta de repartiment per lots "un grau absolut d'intolerància" i creu que és un símptoma que -els catalans- volen "organitzar els Jocs sols".

Imminent visita de Blanco a Barcelona

Tot i les amenaces aragoneses, Vilagrà manifestarà la seva posició al COE en la imminent visita que Alejandro Blanco té previst fer a Barcelona la setmana que ve. Fonts del Govern apunten a dilluns encara que asseguren que l’agenda no està concretada. Tot i que Vilagrà diu que el Govern no condicionarà res i que és el COE qui lidera la proposta, la consellera, segons aquestes mateixes fonts, deixarà clar a Blanco que el Govern no entendria que la possibilitat d'una candidatura catalana en solitari -amb algunes proves en altres països- no es posés sobre la taula després del desmarcatge de l'Aragó. Només falta per veure si la Generalitat acceptaria l'ajornament en l’únic cas de poder consolidar la candidatura catalana en solitari. "En cap cas per reobrir les condicions d´una candidatura conjunta amb l’Aragó que ja es van pactar i ells no han volgut complir", asseguren.

Nova topada amb el Govern espanyol

I és que les mateixes fonts de la presidència de la Generalitat recorden que l’Aragó ja ha impulsat de forma infructuosa candidatures en solitari i afegeixen: "No té cap justificació que alguns territoris puguin presentar candidatures i els catalans no, quan a més nosaltres hem actuat correctament i tancat acords". "No pot ser que el Govern espanyol i el COE castiguin els que hem fet bé les coses per no fer front als que han posat tots els pals que han pogut a les rodes de la candidatura", en una advertència del que ja s'entreveu com l'enèsima topada entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa.

I és que tot apunta a que el fiasco de la candidatura olímpica dels Pirineus i el seu probable ajornament afegirà més tensió a les malmeses relacions entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa. Relacions deteriorades per l'immobilisme del Govern espanyol respecte a avançar amb la taula de diàleg, congelades per l'escàndol del Cas Pegasus d'espionatge polític massiu a l'independentisme, i rematades per la polèmica de la reduïda execució pressupostària a Catalunya respecte a allò pactat als pressupostos. I que ara poden quedar definitivament enterrades si el COE i el Govern espanyol decideixen passar olímpicament de la candidatura catalana als Jocs d'hivern per al 2030.