L'os del finançament torna a entravessar-se-li al Govern valencià. El clima està agitat entre els socis del Botànic a les portes de la celebració del 9 d'Octubre, el dia gran del País Valencià. L'enèsima injecció de liquiditat de l'Estat a la Generalitat via FLA, coneguda en dies recents, així com les declaracions de Pedro Sánchez dilatant el compromís de la reforma del sistema de finançament a algun moment inconcret dels "pròxims quatre anys", ha obert la caixa dels trons en un territori colpejat per un infrafinançament crònic i estructural que no sembla tenir fi.

Els 918 milions entre préstecs i lliuraments a compte arriben després d'un ajust pressupostari del Consell l'afectació del qual encara està per explicar. La delicada situació financera, com ja és costum, s’escolarà sense cap dubte en el discurs institucional del president. Encara que a Ximo Puig aquest FLA li permet respirar per superar l'asfíxia econòmica, les inèrcies dictades per Madrid erosionen, als ulls dels seus socis botànics, la imatge dels socialistes valencians, instal·lats en el seu particular conflicte de lleialtats. I és que aquesta és la cinquena Diada consecutiva que el Botànic afronta sense ni tan sols un calendari sobre la taula per abordar la reforma financera, emblema reivindicatiu del pacte de govern. El mateix president reconeix que és inassumible esperar quatre anys.

Així les coses, els valencians estan cridats a participar en una jornada marcada també pel clima electoral de la precampanya. La cita a les urnes del novembre ha comportat precisament al País Valencià un important moviment de terres amb la decisió de Compromís de concórrer amb Més Madrid. No han faltat les veus dins del valencianisme que denuncien la subordinació que implica aquest matrimoni electoral a unes coordenades incòmodes per a un sector de potencials votants de la coalició, en tant que s'ha difuminat aquella eina d'empoderament del poble valencià amb què es va pensar la creació de Compromís.

Des del punt de vista estratègic, altres analistes polítics veuen una jugada intel·ligent que pot permetre als de Joan Baldoví sumar algun escó més al Congrés, després de la pèrdua de representació que van llançar els anteriors comicis. La vicepresidenta Mónica Oltra rematava l'operació dient en una entrevista que "anar amb Més Madrid dóna cosmopolitisme a Compromís". El resultat de les eleccions, siga com siga, determinarà el futur de la formació valenciana, alhora que posarà a prova l'acostumada resiliència amb la qual la cooperativa política sol liquidar les seues resolucions més arriscades.

Per un major autogovern

El de dimecres serà un dia de celebració i de reivindicació. El lliurament de les distincions de la Generalitat, els actes institucionals i la sempre hostil Processó Cívica protagonitzaran la primera part de la jornada. En els anys més recents, aquest últim acte s'ha convertit en un aparador d'insults, amenaces i assetjament cap a les forces de l'esquerra política per part d'alguns dels sectors més reaccionaris de la societat valenciana. Grups ultres amb simbologia feixista, entitats contràries a la unitat de la llengua i organitzacions d'extrema dreta han increpat els participants de signe progressista amb càntics com "Catalanistes, terroristes", "Traïdors" o "Som valencians, mai catalans" davant la passivitat policial. Està per veure fins on pujarà aquest any el to aspre d'un acte que l'anticatalanisme ha fixat permanentment a la seua agenda.

El punt àlgid de la jornada vespertina tindrà el seu epicentre a la plaça de Sant Agustí de València, on està convocada la tradicional manifestació organitzada per la Comissió 9 d'Octubre. Plataformes cíviques, partits i sindicats (sense el PSPV-PSOE ni UGT) enfoquen en positiu aquesta edició amb el lema "El país que volem", que convida a construir un futur compartit en aquesta terra d'acollida. Les entitats que criden a la marxa celebren els avenços legislatius al País Valencià però també donen una estirada d'orelles al Botànic pels deures sense fer en matèria lingüística i de vertebració territorial.

En el seu manifest, la Comissió 9 d'Octubre no s'oblida de denunciar els obstacles interposats pel Govern espanyol, el TSJ i el Tribunal Constitucional a l'hora d'exercir l'autogovern valencià. També responsabilitzen l'executiu de l'Estat dels incompliments a propòsit del nou model de finançament, el deute històric i la infrainversió. I propugnen una via de diàleg amb les institucions catalanes sobre la base del dret a decidir. La repressió, l'amenaça i la judicialització de la política, diuen, no formen part de la solució, i només poden afegir més tensió i més conflicte.

Columnes antifeixistes

Però si hi ha hagut un element clau en les últimes mobilitzacions del 9 d'Octubre, aquest ha estat sens dubte el to marcadament antifeixista. El col·lectiu que uneix els antifeixistes de les diferents comarques valencianes reitera que aquest no és un dia festiu, sinó combatiu. I remeten a la impunitat amb què el feixisme organitzat ha campat històricament en aquesta jornada pels carrers de València.

En la memòria, els greus atacs que es van produir a la Diada de 2017 —dies després del referèndum a Catalunya— quan grups ultradretans van boicotejar amb extrema violència la convocatòria en què participaven centenars de sobiranistes i independentistes. Un episodi que deixa moltes preguntes en l'aire, començant pel dispositiu policial i l'actuació d'aquestes forces coordinades per la Delegació del Govern espanyol. La investigació judicial continua endavant dos anys després amb diversos ultres imputats.

La consciència popular generada després d’aquell atropellament a les llibertats més elementals s'ha traduït en el rearmament d'una iniciativa unitària i ferma contra la intolerància. Organitzacions de l'Esquerra Independentista, col·lectius llibertaris i moviments per la diversitat s'agafen de la mà i criden a unir-se a les columnes que partiran des de diferents punts del territori per tal de promoure la seguretat i la cura dels ciutadans que es desplaçaran a la capital valenciana. El col·lectiu fa una crida per manifestar-se per aquells que ens van precedir en les lluites i pels que vindran.

Alacant en memòria de Miquel Grau

Miquel Grau va ser un d'aquells activistes que van marcar el camí i que, lamentablement, va acabar topant amb la intransigència. Aquest mes es compleixen 42 anys de l'atac mortal que va rebre mentre encartellava a Alacant per a la manifestació del 9 d'Octubre de 1977. El maó va ser llançat per un membre de Fuerza Nueva, Miguel Àngel Díaz-Panadero Sandoval, que va ser condemnat per homicidi a dotze anys i un dia de presó però les institucions no van trigar ni quatre anys a indultar-lo i posar-lo en llibertat. Com cada any, els moviments socials de la ciutat reten homenatge a Grau i clamen per la reparació.

"Miquel representa un dol col·lectiu. I un deure. Ni abans ni ara s'ha fet justícia. Va ser un acte criminal contra tots i és una ferida sense afrontar per les institucions". Són paraules de la periodista Llum Quiñonero, una de les persones que acompanyava aquell fatídic dia al militant del Moviment Comunista del País Valencià. El seu paper de testimoni en l'atemptat i l'experiència directa en els esdeveniments d'aquella època desemboquen ara en la publicació de Miquel Grau 53/1977 (Pruna Llibres, 2019), una obra que transita per la violència política en l'anomenada Transició i la lluita per les llibertats i l'autogovern. "Vivim en una societat que no ha reconegut que venim d'una dictadura i que la democràcia es va construir amb l'herència del franquisme", recorda Quiñonero. I alerta sobre el reviscolament d'una extrema dreta que, tot i que arrelada en el passat, es presenta en col·lectius de present aprofitant la manca de cultura democràtica.

Unides Podem ja ha avançat que portarà al proper ple municipal una declaració institucional per demanar a l'Ajuntament el retorn d'un carrer o plaça per a Miquel Grau. El nom del jove activista va desaparèixer del nomenclàtor alacantí després d'una decisió judicial que obligava a despenjar les noves plaques i a restituir les anteriors referències franquistes. Per la seua banda, el monument dedicat a la seua memòria instal·lat el 2015 al centre de la ciutat ha estat danyat en diverses ocasions a conseqüència d'una desena d'atacs. Una trista realitat per a tot un poble en el seu dia gran, tot just en la mateixa data que els autòctons celebren el seu dia dels enamorats.