Este artículo se publicó hace 4 años.
Fira de Barcelona utilitza el seu superàvit per a frenar la caiguda del negoci
L'entitat, que genera un impacte econòmic de 4.600 milions, un 9,3% del PIB de Catalunya, s'ha acollit a un ERTO i preveu la recuperació a partir de la primavera de 2021 amb la fira SeaFood.
Barcelona-
El crit de socors va començar amb la suspensió del Mobile World Congress a finals de febrer. Set mesos després, el Saló de l’Ocupació i el BIZ Barcelona, que es van celebrar entre el 21 i el 23 de setembre, van servir per a reprendre l'activitat a la Fira de Barcelona, que des de divendres passat torna a estar paralitzada almenys durant 15 dies per les restriccions aprovades per la Generalitat. El buit ha deixat ferides profundes en l'entitat, que espera curar a partir d'abril de 2021, quan es desenvolupi la primera edició de Sea Food, la fira de productes del mar. La recuperació total està prevista amb el MWC, anunciat per a finals de juny, sempre que les mesures sanitàries de contenció derivades de la pandèmia de la covid-19 ho permetin.
Després de la recuperació de l'activitat, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, es va mostrar satisfet amb l'esdeveniment, assegurant que "som de nou pioners a explicar i demostrar al món que es poden organitzar fires en temps de pandèmia amb totes les mesures i protocols de seguretat necessaris". De fet, Collboni creu que els dos salons celebrats obren la porta per al ressorgir d'un format de fira híbrid: amb trobades presencials i actes virtuals. En una línia similar, el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, va assegurar que l'entitat s'erigeix en "motor econòmic i en catalitzador de la necessitat de generar activitat per a superar els efectes de la crisi".
La pandèmia donarà pas a un format híbrid de les fires, en les quals es combinin les trobades presencials amb els actes virtuals
Aquest bri d'esperança no ha d'ocultar una realitat més dolorosa: la caiguda de l'activitat firal, que el Departament d’Empresa i Coneixement situa per sobre del 60% en el seu informe Impacte sobre l'economia catalana derivat de la crisi del turisme per la Covid-19, presentat el maig passat.
Del rècord d'ingressos a la crisi
En el cas de Fira de Barcelona, l'entitat va tancar l'any 2019 amb uns ingressos de 215 milions d'euros, una xifra rècord, i uns beneficis que van superar els 25 milions. La previsió era mantenir-se per sobre dels 200 milions en els pròxims anys. Ara, la Fira, davant la cruesa de la crisi, està utilitzant el seu matalàs financer per a combatre l'enfonsament del volum de negoci per la cancel·lació dels salons. Després de presentar un ERTO i acollir-se a un crèdit ICO, lluny queden els projectes de remodelació dels pavellons de Montjuïc, previst per a 2029, o l'ampliació del recinte de Gran Via el 2024.
Aquesta situació s'està produint en un sector estratègic per a l'economia catalana, ja que un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) reflecteix que l'impacte de la Fira en el teixit empresarial es fixa en els 4.600 milions d'euros anuals, la qual cosa suposa un 9,3% del PIB de Catalunya, que en el segon trimestre de 2020 va assolir els 49.504 milions.
En 2019 l'entitat va batre el seu rècord d'ingressos, amb 215 milions, que li van permetre obtenir un benefici que va superar els 25 milions
Malgrat l'aparent solidesa financera, fruit de la gestió dels anys anteriors, l'entitat s'ha vist obligada a presentar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). La mesura, pactada a finals d'abril entre els sindicats i la direcció de l'empresa, contempla reduccions de jornada i salaris per a 400 treballadors fins al 31 de desembre. La idea de l'organització és flexibilitzar la retallada de les hores, que es va iniciar amb un 55% de la jornada per a rebaixar-lo de manera progressiva fins al 40%. Després de posar en marxa l'ERTO, la Fira va justificar la decisió per les restriccions a l'activitat firal pel coronavirus, assenyalant que "forma part d'un pla de contingència per a salvar l'ocupació, la solvència i el negoci de la institució".
Paral·lelament, l'entitat va sol·licitar un crèdit ICO de 30 milions d'euros per a utilitzar-ho en cas que sigui necessari. Els responsables de Fira de Barcelona consideren que es tracta d'una eina per a salvar un any caracteritzat per uns ingressos mínims i que suposa un punt d'inflexió cap a un nou model d'esdeveniments firals, en els quals es combinin la presència física i la virtual.
Un nou ús de la Fira
Davant la falta d'activitat habitual a les instal·lacions de Fira de Barcelona, l'ajuntament de la capital catalana va mantenir des de març fins a principis d'octubre dos pavellons del recinte com a alberg de persones sense llar. Ara, després del tancament d'uns d'ells, l'espai disposa de 200 llits. La raó esgrimida pel consistori per a desmantellar-lo és la incapacitat d'assumir el cost econòmic de les instal·lacions, que han arribat a acollir a més de 1.000 persones.
La factura de l'enfonsament de l'activitat firal no sols l'està pagant Fira de Barcelona. De fet, segons dades aportades per la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, des de la declaració de l'estat d'alarma, les pèrdues de les pimes proveïdores de serveis per a aquests esdeveniments superen els 220 milions a Catalunya i els 400 en tot l'Estat després de la cancel·lació o ajornament de 56 fires.
Després del tancament d'un dels pavellons, ara l'espai disposa de 200 llits per a acollir persones sense llar
El gerent de l'àrea institucional de l'entitat, Ángel Hermosilla, reclama "una presència més gran de les pimes en els òrgans de govern de Fira per a garantir la seva veu en la presa de decisions". De moment, la societat Fira 2000 (formada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el de L'Hospitalet de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona) que gestiona l'entitat s'ha compromès a mantenir el seu ritme inversor. Ara, la incògnita és saber quan es recuperarà una certa normalitat en el calendari firal. Encara que les previsions inicials parlaven de la primavera de 2021, les últimes mesures de contenció del coronavirus de la Generalitat prohibeixen la celebració de fires presencials fins a finals d'octubre. Sea Food, Alimentària o el Mobile World Congress representen l'esperança per a l'any que ve. Mentrestant, l'objectiu de l'any 2020 és salvar els mobles.
Una fira híbrida de la nova economia
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va organitzar entre el 6 i el 9 d'octubre la Barcelona New Economy Week (BNEW). La novetat de l'esdeveniment, que celebrava la seva primera edició i s'autodefinia com un nou format de trobada, descartant l'etiqueta de fira, és que va generar 160 hores de contingut i va alternar els actes presencials per a patrocinadors i convidats amb conferències i taules rodones virtuals, en la qual van participar unes 9.000 persones. Els organitzadors van assegurar que la iniciativa impulsa la recuperació econòmica i posiciona Barcelona com a capital de la nova economia.
Una plataforma demana debatre l'ampliació de Montjuïc
La Fira o la Vida vol replantejar els usos del recinte firal i proposa crear habitatge públic i zones verdes a partir de 2026
Abans que aparegués la pandèmia del coronavirus, el pla estratègic de Fira de Barcelona projectava, amb l'objectiu de guanyar competitivitat i posicionament internacional, la remodelació del recinte de Montjuïc, amb la vista posada en el 2029, i l'ampliació del de Gran Via en més de 60.000 metres quadrats per d'aquí quatre anys. Encara que el projecte compta amb el suport de les institucions, la crisi econòmica derivada de la covid-19 l'ha deixat congelat.
A aquestes intencions s'oposa una nova plataforma veïnal sorgida fa un any, La Fira o la Vida. L'entitat reclama un debat transparent sobre el futur dels terrenys, de propietat municipal, de Montjuïc, una vegada finalitzi el contracte de lloguer de l'Ajuntament a Fira de Barcelona a finals de 2025. La Fira o la Vida planteja la necessitat que l'espai es reorienti per a construir habitatge públic, crear zones verdes i instal·lar comerços de proximitat.
Un dels membres de la plataforma, Toni Piñeiro, exigeix "obrir un procés participatiu per a definir els usos d'aquest espai de 27 hectàrees de sòl públic municipal i que siguem els veïns els que decidim". Els càlculs de la Fira o la Vida preveuen més de 5.000 habitatges socials en els actuals terrenys de la Fira en Montjuïc.
Una ubicació, la de Montjuïc, en la qual la Fira porta des de 1966 i que no vol abandonar. El recinte disposa de 270.000 metres quadrats de sòl municipal, pel qual l'entitat paga un lloguer a l'Ajuntament de Barcelona de 300.000 euros anuals. El metre quadrat li surt a 2,7 euros, set vegades menys que els 15,5 que marca l'índex de referència de preus de l’Àgència de l’Habitatge de Catalunya.
La politòloga, gestora cultural i activista veïnal Marina Marcian descriu la situació en un article publicat el juliol passat a la revista Crítica Urbana. "La Fira construeix la seva operativa i plans d'expansió sobre un fràgil castell de cartes, conformat per pressupostos i inversions públiques, obtenció de crèdits preferents i condicions molt favorables".
Marcian suggereix, prenent com a referència el nom de la plataforma veïnal, prioritzar la vida (a través de la devolució i la gestió d'un espai públic per part de la ciutadania) a la fira, evitant incrementar el deute de Fira 2000, promotora del recinte de Gran Via, i que aquesta l'hagin de refinançar les administracions.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..