Público
Público

La Fiscalia contradiu Llarena i vol que es processi Puigdemont, Comín i Ponsatí també per desordres públics agreujats

Segons la recent reforma del Codi Penal, en el cas de les autoritats un delicte d'aquest tipus pot arribar a comportar una condemna de fins a vuit anys de presó. Arran de la desaparició de la sedició, Llarena ha processat l'expresident i l'exconseller de Salut per malversació i desobediència i només per desobediència l'antiga titular d'Ensenyament

El expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont (c) ofrece una rueda de prensa junto a los exconsellers Antoni Comín (i) y Clara Ponsatí (d) en Bruselas (Bélgica) en una imagen de archivo del 3 de junio de 2021.
Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí en una roda de premsa al Parlament Europeu en una imatge d'arxiu.  Jan Van De Vel / EUROPA PRESS

Els fiscals del Tribunal Suprem que van acusar en el judici de l'1-O han recorregut la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena i han demanat que les ordres de detenció i ingrés a presó contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí incloguin el delicte de desordres públics agreujats.

Llarena va actualitzar la setmana passada el processament dels tres polítics després de la desaparició de la sedició, i els atribuïa els delictes de desobediència i malversació en el cas de Puigdemont, Comín i Lluís Puig i només de desobediència en el cas de Ponsatí. El ministeri públic, que no inclou l'extitular de Cultura en la petició de processament per desordres públics, demana que no es restringeixi el possible futur judici contra ells tres segons els fets recollits en la interlocutòria de processament, i per això demana afegir aquest delicte, amb pena més greu que la desobediència.

En el seu escrit de deu pàgines, els quatre fiscals de sala, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, consideren que els fets descrits en la interlocutòria de processament i en la sentència del Suprem contra els altres encausats ja jutjats no només es poden qualificar com de desobediència i malversació, sinó també de desordres públics agreujats, delicte que es va incorporar en l'última modificació del Codi Penal per substituir el de sedició.

En concret, recorden que el relat de fets provats de la sentència de l'octubre del 2019 recull "fets tumultuaris amb resultat d'alteracions greus de l'ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d'instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l'administració de justícia i dels serveis essencials de tals centres, actes d'intimidació i violència sobre persones i coses, danys que es van produir en molts moments i escenaris, i sobretot greus i, en ocasions, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats a tals efectes amb les forces de seguretat els dies 20 de setembre i 1 d'octubre".

Segons el fiscal, si membres del Govern de Puigdemont com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els aleshores activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats per sedició pels "comportaments tumultuaris" al carrer el 20-S i l'1-O, el president d'aquell Govern i els altres dos consellers a l'exili, a banda de Lluís Puig, també han de ser corresponsables d'aquells fets.

Crítica a l'eliminació de la sedició

Els fiscals critiquen que s'hagi eliminat la sedició del Codi Penal, cosa que suposa "eliminar un dels instruments penals de resposta davant d'agressions a l'ordre constitucional, debilitant la seva adequada protecció". "Tot i això, la desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització de tots els fets abans subsumibles en ells, ni, en concret, comporta la despenalització dels fets que van motivar la condemna per aquest delicte", afegeixen tot seguit.

Els fiscals volen examinar si els fets jutjats poden encaixar al nou delicte de desordres públics agreujats, encara que no sigui completament. L'eliminació de la sedició comporta, segons els fiscals, tornar a analitzar els fets per ubicar-los en algun dels delictes ara vigents, sempre que les seves penes siguin més favorables als processats. Com que la rebel·lió ja va ser descartada pel Suprem, ara la Fiscalia gira la vista cap als desordres públics, en concret els agreujats, que s'han incorporat recentment al Codi Penal.

Els desordres públics agreujats, tipificats als articles 557.1 i 557.2 castiguen amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui "actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses, o obstaculitzin les vies públiques ocasionant un perill per la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament efectiu de serveis essencials".

Quan els mateixos fets siguin comesos per "una multitud, el número, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", la pena pot arribar als cinc anys. Si els autors són autoritat, se'ls pot inhabilitar durant vuit anys.

Pel que fa als altres dos processats a l'exili, l'exconseller de Cultura Lluís Puig i la secretària general d'ERC Marta Rovira, els fiscals diuen que a Puig només se l'ha de processar per desobediència i malversació i a Rovira per desobediència.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?