Un frenètic ball de noms i el dubte sobre el rol de Puigdemont marquen la segona volta de les primàries de JxCat

Junts per Catalunya va dissipant incògnites amb la vista posada en la cita electoral prevista pel 14 de febrer. El passat diumenge, la portaveu de la formació al Congrés, Laura Borràs, es proclamava guanyadora de les primàries per escollir el candidat efectiu a presidir la Generalitat. Amb la retirada del tercer candidat, un desconegut Jordi Ferrés, el procés es va convertir en un duel entre ella i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Ara, amb la presidenciable ja escollida, la formació encara en les properes setmanes un nou procés per confeccionar les llistes. Queden per resoldre, però, altres incògnites, com el rol que tindrà en la candidatura l'expresident Carles Puigdemont, com es posicionaran el derrotat Calvet i els seus partidaris i quines noves incorporacions hi haurà més enllà de les cares habituals. Per ara, sona el nom del president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, tot i que encara no ha confirmat el pas a la política.

A mitjans de desembre conclourà el procés per escollir les primeres posicions de les llistes a les quatre circumscripcions

La victòria de Borràs, que va obtenir més del 75% dels vots, va deixar clara la preferència de les bases de JxCat entre les dues famílies representades pels candidats. Calvet, que representa un perfil més orientat a la gestió, comptava amb el suport dels exconsellers presos Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn, així com el conseller Jordi Puigneró.

Segona etapa de les primàries

Amb la segona urna s'escolliran vuit posicions de la llista per Barcelona, quatre per Girona i tres per Lleida i Tarragona

Ara comença la segona etapa de les primàries: el procés per escollir les primeres posicions de les llistes per les quatre circumscripcions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). S'hi pot presentar qualsevol afiliat o simpatitzant -això sí, els últims hauran de comptar amb l'autorització prèvia de l'Executiva. A diferència del procés per escollir el presidenciable, els candidats no necessitaran avals. 

Primeres candidatures

Diverses figures del món postconvergent ja han anunciat la seva participació a les primàries. A les llistes per Barcelona, de moment s'hi presenten els consellers Damià Calvet, Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Ramon Tremosa; la vicepresidenta del partit Elsa Artadi; el també vicepresident Josep Rius, que fa el salt a primera línia política després d'anys dedicat a la gestió; i el diputat al Congrés Jaume Alonso-Cuevillas. Queda per confirmar si el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, finalment decideix fer el salt a la política i sumar-se a la cursa electoral. De moment, ha expressat que s'ho planteja però no ho ha confirmat. També caldrà veure si la ja flamant presidenciable, Laura Borràs, opta per impulsar alguns d'aquests noms o es mantindrà neutral.

Calvet, Budó, Puigneró, Tremosa, Artadi o Alonso-Cuevillas, entre les candidatures per Barcelona

L'alcaldessa de Vic i diputada al Parlament, Anna Erra, també es presentarà per Barcelona, igual que la secretària general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Judith Toronjo. Parlamentaris actuals com Aurora Madaula, Pep Riera o Francesc de Dalmases també ho faran, així com el regidor a Badalona David Torrents. 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s'hi presentarà per encapçalar la llista a la demarcació. Competirà així amb Gemma Geis, que va anar de número u per les comarques gironines en les passades eleccions al Parlament, mentre que Madrenas anava de número tres.

Puigdemont, encara incògnita

La gran incògnita, que podria no resoldre's, tampoc, amb aquest segon procés de primàries, és quin rol prendrà l'expresident Carles Puigdemont a la llista. Quan va anunciar que no es presentaria com a presidenciable no va renunciar a "liderar" la candidatura, d'una forma que no va precisar. Ara per ara, les possibilitats sembla que passen per presentar-se a les segones primàries per ser el número dos de Barcelona o el cap de llista de Girona. En cas que no fos així, però, també hi ha la possibilitat que l'executiva el proposi, un cop acabat el procés, com a número u per Barcelona, amb Laura Borràs de número dos però mantenint la condició de presidenciable efectiva. Aquest moviment hauria de ser validat per les bases, però de moment la mateixa Borràs ja ha afirmat que Puigdemont tindrà el rol que ell mateix vulgui tenir a la candidatura i, a més, els estatuts de la formació no impedeixen una operació com aquesta.