Guerra Rússia - UcraïnaEuropa afronta una ofensiva militar sense precedents des de la II Guerra Mundial

A les sis del matí del 24 de febrer, hora de Moscou, començava la guerra. Rússia llançava oficialment un atac contra Ucraïna que se centrava, en un primer moment, en alguns enclavaments militars estratègics. Les primeres bombes es van sentir a Kíev. Després els bombarders van deixar el seu efecte sobre Járkov, a l'est del país ucraïnès, i Dnipró una ciutat d'interior. Putin amb prou feines va donar temps per assimilar l'ofensiva. Només havien passat uns minuts entre les primeres explosions i el discurs a la nació que anunciava l'esclat del que possiblement serà el conflicte bèl·lic més gran a Europa des de la II Guerra Mundial.

"Rússia no pot viure tranquil·la i segura amb la constant amenaça que emana de l'actual Ucraïna. [...] He ordenat una operació que té com a objectiu la desmilitarització i la desnazificació d'Ucraïna. Qualsevol interferència de tercers països tindrà conseqüències com mai no s'han vist", anunciava Putin en un discurs emès a la televisió. Després, les bombes i les morts.

El que Rússia va anomenar en un primer moment "operació militar especial", aviat es va convertir en la guerra que tota la comunitat internacional temia que esclatés. Valodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, declarava la Llei Marcial a tot el país i trencava totes les relacions diplomàtiques amb Rússia. Les ordres per a les forces ucraïneses eren clares: causar "el nombre més gran possible de baixes" a l'invasor. "Ucraïna ha entrat en mode de defensa total. Qualsevol que estigui llest i sigui capaç de sostenir una arma es pot unir a les Unitats de Defensa Territorial a la seva regió".

Durant tot el dia, Kíev i les grans ciutats d'Ucraïna van viure un èxode. Milers i milers de ciutadans van prendre les carreteres les primeres hores del dia per tornar als seus pobles i reunir-se amb les seves famílies o per intentar traspassar la frontera. Almenys 2.000 refugiats ucraïnesos han creuat fins a Moldàvia, segons les autoritats del país.

Aquest replegament ha deixat a la capital una estampa atípica de comerços tancats i silenci. Les compres ja són part del passat a Kíev, ja que fins i tot les botigues d'alimentació han abaixat la persianes en una ciutat dessalmada. Els que no han trobat una sortida ràpida, s'aixopluguen sota terra als túnels del metro, que s'han convertit en un refugi antiaeri al qual centenars de persones acudeixen mentre sonen les sirenes antiaèries.

Putin opta per agafar el país sencer

El que durant setmanes s'especulava que seria una batussa molt focalitzada a l'est d'Ucraïna –els territoris fronterers amb Rússia– s'ha convertit ràpidament en una guerra total d'invasió. Les forces militars de Putin s'han llançat en menys de 24 hores pràcticament sobre tot el país. De fet, les tropes han aprofitat l'aliança amb Bielorússia per emprendre una operació des d'aquesta frontera per conquerir la zona d'exclusió de Txernòbil, ubicada a un centenar de quilòmetres de Kíev. Una altra avançada que partia des de la península de Crimea ha pres part de la regió de Jersón i el Servei Guardafrontera d'Ucraïna ha informat que unes tropes russes han creuat el punt fronterer de Vilcha, ja a la regió de Kíev.

A més, els atacs aeris s'han desplegat pràcticament per tot el mapa ucraïnès. S'ha bombardejat l'aeroport d'Ivano-Frankivsk, ciutat ubicada a menys de 200 quilòmetres de distància de Romania. La prestesa dels militars russos en el seu atac i l'asimetria d'aquesta guerra, amb unes forces ucraïneses sobrepassades, fa preveure que el país pugui caure a les mans de Putin.

Putin s'ha decidit a prendre Ucraïna al complet. Almenys així ho entén el president Zelenski, que ha reclamat ajuda a la Unió Europea i a la resta de la comunitat internacional. "Si vostès, estimats líders europeus, líders mundials, líders del món lliure, no ens ajuden bé, demà la guerra tocarà a les seves portes", alerta el polític en un missatge que ha estat emès a través de les xarxes socials.

Ucraïna comparteix frontera amb Bielorússia, aliada de Putin, però també amb quatre països de la UE –Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania– i amb Moldàvia, un país aliat d'Europa i amb pretensions de passar a formar part de la Unió. Els líders del vell continent, de moment, mantenen una política basada en sancions cap a Rússia i, de moment, només els Estats Units han mostrat la seva intenció de respondre per la via militar. Biden ja disposa de 8.000 soldats en estat d'alerta a Europa, encara que encara no hi ha cap ordre d'actuació bilateral sobre el territori ucraïnès. A més, hi ha 40.000 militars nord-americans més en diferents països de l'entorn que podrien intervenir en cas que l'escalada bèl·lica continuï.

En aquest context, Putin s'aferra a una guerra que, sota la seva òptica, és una defensa dels interessos russos i no pas un atac militar. "Ha de quedar clar: les coses que estan passant són una mesura forçada", ha dit el president rus dijous a la nit. "Ells simplement no ens van deixar una altra opció [...]. Els riscos a l'esfera de la seguretat són tals que era impossible respondre amb altres mitjans", va sostenir.

Després d'una primera jornada en què els morts ja són incomptables, l'escalada militar acosta Europa a un abisme que recorda el pitjor dels passats recents. La guerra ha esclatat.