Público
Público

Habitatge ERC, Junts, els Comuns i la CUP presenten una llei de l’habitatge per recuperar els decrets antidesnonaments tombats pel TC

Els grups donaran suport a una iniciativa treballada per la PAH per recuperar el decret 17/2019, anul·lat pel Constitucional el gener passat. Si s'aprova, els grans tenidors es veuran obligats de nou a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables per extinció de contracte i en alguns casos d'ocupació

Els representants de la PAH al Parlament conjuntament amb els diputats Pau Morales (ERC), Glòria Freixa (JxCat), Montserrat Vinyets (CUP) i Susanna Segovia (En Comú Podem), els grups parlamentaris que donaran suport a la nova llei d'habitatge.
Els representants de la PAH al Parlament conjuntament amb els diputats Pau Morales (ERC), Glòria Freixa (JxCat), Montserrat Vinyets (CUP) i Susanna Segovia (En Comú Podem), els grups parlamentaris que donaran suport a la nova llei d'habitatge:. Maria Rubio

El Parlament de Catalunya votarà una nova llei per evitar els desnonaments de les famílies vulnerables i recuperarà els preceptes tombats pel Tribunal Constitucional (TC). Així ho han anunciat la PAH des del Parlament, conjuntament amb els grups parlamentaris que donaran suport a la iniciativa parlamentària: ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem. La nova llei d'ampliació de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional recuperarà el decret 17/2019, anul·lat el passat gener per una qüestió de forma pel TC. Es tracta de la primera llei social que es podria aprovar en aquesta legislatura, que de moment compta amb la majoria parlamentària necessària per tirar endavant.

Segons ha anunciat la portaveu de la PAH, Lucia Delgado, la proposició de llei recuperarà l'obligació dels grans tenidors d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables per expiració de contractes de lloguers i per alguns casos d'ocupació, unes demandes que incloïa el decret 17/2019. El TC va resoldre favorablement el recurs interposat pel PP contra la llei d'habitatge per una qüestió de forma, en considerar que el Govern no podia legislar sobre aquesta matèria amb un decret sense passar la proposta pel Parlament. 

"Per a nosaltres aquesta proposta de llei és plenament constitucional i batallarem perquè es compleixi des del minut u", ha argumentat Delgado, qui ha defensat que blindant la llei al Parlament el TC no tindria marge per tombar-la, ja que el tribunal no va entrar en el contingut del text. La iniciativa legislativa es tramitarà per la via urgent, que acota el procés en tres mesos, per la qual cosa es preveu que es voti el pròxim octubre, comptant amb el tancament de la Cambra l'agost. Delgado ha alertat que l'aixecament de la moratòria de desnonaments espanyola, prevista pel pròxim 9 d'agost, pot provocar un "tsunami" de llançaments: "Durant la tardor i l'any 2022 ens podem trobar amb més de 25.000 desnonaments".

La nova llei també inclou mecanismes per evitar que els grans tenidors esquivin la llei, tal com van provar de fer durant l'any escàs que el decret 17/2019 va estar actiu. Entre aquests, es fixarà un termini màxim d'un mes perquè el propietari faci l'oferta de lloguer social a la família, un fet que marca de manera nítida quan l'administració podrà començar a interposar les sancions, un dels elements que el moviment pel dret a l'habitatge considera que ha funcionat pitjor: "D'aquesta manera no hi haurà cap impediment per iniciar el tràmit sancionador", ha dit el membre de la Comissió Jurídica de la PAH Josep Babot, qui ha considerat que "canviaran moltes coses" quan arribin les multes: "S'ho pensaran dos cops abans de saltar-se la llei". El text també inclourà un precepte perquè s'interrompi el procés judicial per tal que el gran tenidor pugui fer l'oferta a les famílies en aquest termini.

D'altra banda, la iniciativa manté la definició de grans tenidors per a persones físiques i persones jurídiques, però afegeix una disminució de 15 a 10 habitatges per a les persones jurídiques per ser considerades com a tal que, segons Babot "s'ha fet per evitar que es fessin estratagemes per saltar-se la llei". Pel que fa a la cessió obligatòria de pisos buits, es fixa un termini de dos anys per considerar que un habitatge és buit i "poder engegar mesures".

Per a Delgado, la llei permetrà que tirin endavant una gran quantitat de lloguers socials que estiguin a punt d'expirar, tal com ja va passar entre el desembre de 2019 i gener de 2021: "Estem blindant el que ja sabem que funciona"

Dubtes sobre els recursos econòmics

Durant la compareixença, els grups polítics que hi donaran suport han carregat contra el TC per haver tombat "un consens social" com el de la llei d'habitatge. El diputat republicà Pau Morales ha recalcat que aquesta serà "la primera llei social del nou Govern": "L'Estat espanyol, el PP i el TC han deixat desprotegides moltes famílies adduint una qüestió de forma de la 17/2019". Per la seva banda, Glòria Freixa (JxCat) ha assenyalat la manca pressupostària des de l'Estat: "Demanem a les formacions que avui ens acompanyin que ens ajudin a demanar el Govern espanyol que acabi amb l'infrafinançament endèmic". 

La diputada de la CUP, Montserrat Vinyets, ha destacat que el topall competencial de la Generalitat limita l'acció legislativa i ha apuntat cap a l'aprovació d'una llei d'arrendaments urbans pròpia: "Caldrà acompanyar la llei amb propostes legislatives més al llarg termini". En el mateix sentit s'ha expressat Susanna Segovia, d'En Comú Podem, qui ha marcat distàncies amb la resta de grups i ha demanat pels pactes de Govern d'ERC amb Junts i amb la CUP, entre els quals destacaven importants diferències en matèria d'habitatge: "Amb la CUP es va pactar un pressupost de 1.000 milions anuals, i amb Junts, es volia arribar a 1.000 milions en quatre anys. Volem saber quins seran els recursos".

Un cop finalitzada la compareixença, els grups polítics han registrat la iniciativa legislativa conjuntament amb la PAH, i s'han fet una fotografia de grup a les escales de la Cambra. Aquí podeu consultar el text de la proposta: