"No heretem la Terra, l'agafem en préstec": perquè és clau blindar el clima a les constitucions
Magistrats dels alts tribunals d'Ucraïna, Itàlia, Espanya, Sud-àfrica i Uganda han debatut sobre les garanties ambientals i han defensat que les generacions futures també són subjectes de dret
Madrid--Actualitzat a
"No heretem la Terra dels nostres avantpassats, sinó que l'agafem en préstec de les generacions futures", han estat les paraules d'Olga Sovgyria, magistrada del Tribunal Constitucional d'Ucraïna. La jurista ha moderat aquest dimecres la taula sobre drets mediambientals de la VI Conferència Mundial de Justícia Constitucional, un esdeveniment que se celebra cada tres anys en un país diferent. Madrid acull aquesta setmana la seva darrera edició, en què s'han reunit els tribunals de garanties d'Espanya, Itàlia i Sud-àfrica —a més d'Ucraïna en qualitat de moderadora i Angola com a relatora— per debatre sobre els drets climàtics i l'estat de la jurisprudència internacional en la lluita contra l'emergència ecològica.
En la seva intervenció inicial, Sovgyria ha destacat tres característiques dels drets ambientals. La primera és que no és "només per a les generacions actuals, sinó també per a les futures". En segon lloc, "el dret a un medi ambient saludable està estretament interrelacionat amb altres drets humans, ja que l'aire, l'aigua i la terra nets són necessaris per a l'existència mateixa d'una persona". I, en tercer lloc, aquest enfocament jurídic exerceix un paper rellevant, ja que "per assolir el desenvolupament sostenible, la protecció ambiental ha de ser una part integral del procés de desenvolupament de l'Estat".
Es tracta de nocions que fonamenten tota la història de la lluita global contra la crisi climàtica, des dels primers dictàmens consultius fins a les actuals obligacions vinculants d'entitats com la Unió Europea, que exigeix als seus Estats membres assolir tota una sèrie d'objectius en matèria de reducció d'emissions, restauració d'ecosistemes degradats o protecció de la biodiversitat i dels hàbitats naturals. Entre les normes hi ha el reglament de restauració de la natura, en vigor des del juny del 2024, segons el qual tots els països hauran de reparar el 20% dels ecosistemes terrestres degradats i un altre 20% del medi marí abans de l'any 2030. A més, des del 2021 la legislació comunitària estableix un marc per assolir la neutralitat climàtica l'any 2050.
Litigis climàtics per defensar drets humans
Precisament aquesta mena de legislacions permeten iniciar procediments judicials que fiscalitzin l'ambició dels Estats en matèria ambiental. César Tolosa, magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya, ha recordat en la seva intervenció que el tribunal va admetre a tràmit un recurs de grups ecologistes contra el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) del Govern espanyol. Les organitzacions ambientalistes van iniciar aquest procediment —encara pendent de resolució— "precisament per intentar assolir un nivell superior en la reducció dels anomenats gasos d'efecte hivernacle en relació amb la regulació normativa del Dret de la Unió Europea", ha explicat el jutge.
Els qui hi ha darrere d'aquest recurs són les organitzacions Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future, Ecologistes en Acció i la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament. Es tracta del primer procediment judicial del moviment climàtic a Espanya que arriba al Tribunal de Garanties. El recurs segueix la petjada de la històrica victòria de les pensionistes suïsses, les Klimaseniorinnen, a les quals Estrasburg va donar la raó per desprotecció climàtica. Aquest precedent va servir d'inspiració als ecologistes espanyols i marca una tendència global en què organitzacions i comunitats locals recorren a la via judicial per protegir el planeta. Tot i això, no va ser el primer cas. En el cas Urgenda, el Tribunal Suprem dels Països Baixos va fallar el 2019 a favor dels activistes que van denunciar l'Estat per exigir una reducció d"emissions. La campanya El cas del segle (L"Affaire du siècle) a França va aconseguir una resolució favorable del tribunal administratiu el 2021. La iniciativa també pretenia exigir a l'Estat francès que reduís les seves emissions.
Aquest tipus de litigis sovint tenen com a base els drets fonamentals. En aquest sentit, els ambientalistes espanyols acusen el país d'incomplir el dret a la vida i a la integritat física, recollit a l'article 15 de la Constitució. Les Klimaseniorinnen, que en la seva majoria eren dones de més de 75 anys, afirmaven que "hi ha proves substancials que demostren que corren un risc significatiu de mort, així com de mala salut, a causa de les altes temperatures". Per aquest motiu, basaven la seva defensa en el fet que "els danys i riscos causats per la crisi climàtica són suficients per comprometre les obligacions positives de l'Estat de protegir el dret a la vida i al benestar", tots dos recollits al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
Llegar la Terra a les generacions futures
Algunes constitucions busquen garantir "l'accés a un medi ambient saludable", ha assenyalat Olga Sovgyria. La Constitució espanyola recull en el seu article 45 que "tothom té dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo" i que els poders públics hauran de "protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient". No obstant això, i malgrat que apareix al Títol I, "no té la consideració de dret fonamental", ha matisat César Tolosa.
Marco D'Alberti, magistrat de la Cort Constitucional d'Itàlia, ha mirat cap a Llatinoamèrica, on "hi ha hagut una autèntica onada de constitucionalisme mediambiental". En el cas italià, el jutge ha indicat que el tribunal "posa èmfasi des dels anys vuitanta en la importància de protegir el medi ambient per a les generacions presents i futures". Ha subratllat com "les ciències socials han mostrat la necessitat de tenir cura dels béns comuns que pertanyen a la llar de la humanitat i que són indispensables per a la seva supervivència".
Per la seva banda, Madisa Maya, presidenta del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica, ha remarcat que la crisi climàtica suposa "un risc econòmic i social, que inclou la inseguretat alimentària, problemes de salut i conflictes armats". Juntament amb l'onada llatinoamericana que esmentava D'Alberti, la jurista ha afegit que múltiples països africans "contemplen a les seves constitucions el dret a un medi ambient saludable". En el cas concret de la Llei Fonamental sud-africana, "la secció 24 consagra que tota persona té dret a un medi ambient que no sigui nociu per a la seva salut i el seu benestar, i estableix les mesures necessàries perquè l'Estat el garanteixi", ha assegurat.
Tot això sustenta "l'equitat intergeneracional" que regeix la seva constitució, ha insistit Maya. Es tracta d'un element present en la interpretació dels magistrats de la legislació actual. "No és opcional protegir el medi ambient. La Terra no és nostra, ens ha estat llegada i l"hem de transmetre a les generacions futures", ha recalcat la presidenta de la Cort de Garanties sud-africana. En aquest sentit, la magistrada ucraïnesa ha insistit que "cal garantir que les generacions futures siguin escoltades".
Persones que encara no han nascut, són subjectes de dret?
Aquesta qüestió resulta problemàtica per a César Tolosa. Tot i coincidir amb la resta de la taula i considerar que Espanya hauria d'ampliar el subjecte titular d'aquestes garanties, "hem de posar de relleu l'absència de les generacions futures als catàlegs de reconeixement dels drets humans", ha expressat. El magistrat identifica "un problema amb la legitimació de la seva representació". "Qui defensarà aquests drets davant dels tribunals?", ha plantejat. "Es parla que siguin els poders públics, però hem de reconèixer que, en ocasions, aquests són els primers causants dels deterioraments mediambientals".
Malgrat els dilemes que planteja, Tolosa ha reiterat la necessitat de reconèixer les generacions futures. "Cal afirmar rotundament que les generacions futures, tot i no ser entre nosaltres en aquest moment, són titulars de drets", ha defensat. "Es podria dir que ens trobem davant d'una mera ficció jurídica, però també hem de reconèixer que les ficcions jurídiques no són alienes als nostres sistemes". Així, la seva protecció "ha passat de ser un compromís ètic de la societat a convertir-se en una obligació de caràcter jurídic". El magistrat ha conclòs que "les decisions del present determinen els drets de les generacions futures, i això implica també un canvi fonamental en la manera mateixa d'actuar dels tribunals constitucionals".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.