El Homrani: "Nissan és viable a Catalunya, cal un compromís de l'empresa amb els territoris que treballen amb ella"

El conseller d'Afers Socials, Treball i Famílies, Chakir el Homrani, ha insistit que la decisió sobre el tancament de l'empresa Nissan encara no està presa i que la marca la comunicarà demà. En una entrevista a Catalunya Ràdio, El Homrani ha afirmat que la multinacional japonesa és viable a Catalunya i que no dóna res per perdut: "No podem baixar els braços. Són molts anys i molt suport local, de la Generalitat, a l'empresa. Hi ha d'haver un compromís de l'empresa amb els territoris que treballen amb ella", ha explicat.

El Homrani ha recordat que de la multinacional en depenen 3.000 treballadors directes i fins a 20.000 d'indirectes: "Amb un valor afegit industrial i bones condicions de treball". Tot i això, el conseller no ha volgut avançar si la Generalitat té un pla per aquests treballadors en cas que l'empresa acabi tancant: "Ara mateix, en el moment que els treballadors estan en vaga, no podem donar per suposada una decisió i plantejar cap pla". La plantilla fa 23 dies que està en vaga indefinida per protestar per les amenaces de tancament que planen sobre la planta de la Zona Franca.

Aquest mateix dimecres, un centenar de treballadors de Nissan s'han concentrat aquest dimecres davant el consolat del Japó i la seu de la Comissió Europea a Barcelona per pressionar perquè la multinacional japonesa es quedi a Catalunya. El comitè d'empresa ha organitzat una acció reivindicativa amb cartells i proclames com 'Volem futur' o 'Nissan no es tanca'. La concentració ha finalitzat amb una traca de petards.

200.00 treballadors en ERTO tindran dificultats per treballar

El conseller també ha puntualitzat sobre els ERTOs que cal evitar que es converteixin en EROs, és a dir, que siguin definitius. Per aquest motiu, creu necessari ampliar el termini per aplicar-los "per causa major", sobretot en aquells sectors més afectats pel confinament com són el turisme: "O fem un acompanyament al retorn de l'activitat i ens assegurem aquest retorn econòmicament viable, o per voler-nos estalviar dos mesos estarem en una realitat molt més complexa el 2021". El Homrani ha assegurat que 200.000 llocs de treball vinculats als ERTO podrien tenir dificultats per continuar.

El conseller també s'ha referit al model de residències de gent gran, que ha afirmat que ha de canviar cap a un sistema més públic: "Ningú nega que altres àmbits com són Salut i Educació tinguin pilars molt potents en l'àmbit públic. Doncs també és el que necessitem en l'àmbit dels Afers Socials". El Homrani ha assegurat que existeix una urgència per apujar els sous dels treballadors a les residències, auxiliars d'infermeria i infermers per apropar-los als del sector sanitari: "Hi ha tal diferència amb el sistema de salut que fins i tot es genera un sistema de competència deslleial". També ha assegurat que la intenció del Departament és potenciar "l'autonomia personal" per tal "d'evitar la institucionalització" amb servei domiciliari i activitats descentralitzades comunitàries:

Flexibilització dels processos d'arrelament

Sobre les demandes de regularitzacions per a persones sense papers, El Homrani ha assegurat que hi ha converses amb el Govern espanyol però que, de moment, no els estan fent cas. El Departament demana una regularització "valenta" de les 150.000 persones residents a Catalunya en situació irregular, o bé, flexibilitzar els processos d'arrelament: "Actualment demanen tres anys de permanència i una oferta laboral d'un any de durada. Nosaltres proposem, en comptes de tres anys, sis mesos, i un contracte de tres mesos".

El Homrani també s'ha mantingut molt crític amb el repartiment del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials i lamenta que Catalunya no creixi en el repartiment d'aquest impost: "Catalunya és gairebé el 25% d'aquests recursos, i arriben el 14%. Portem anys congelats. I ho he vist amb ministeris del PP, del PSOE i ara d'Unidas Podemos". Per altra banda, ha celebrat la bona comunicació amb l'Executiu estatal per fer possible la compatibilitat entre la renda garantida i l'ingrés mínim vital proposat per Madrid: "Ens ha de permetre ampilar l'univers de cobertura. Quanta més gent, millor".