Público
Público
ENTREVISTA AL CONSELLER D'INTERIOR, JOAN IGNASI ELENA

"Impulsarem una nova Llei de la Policia per adaptar-la als Mossos del segle XXI que volem consolidar"

El conseller d'Interior Joan Ignasi Elena analitza en aquesta entrevista el model policial que vol aplicar als Mossos d'Esquadra, els importants  canvis realitzats a l'estructura del cos i la modificació legislativa que pretén implementar. Elena també critica la posició "molt conservadora" del PSC en materia de seguretat que situa com la dreta del PSOE, i també apunta al Govern espanyol: "Em sorprèn que el PSOE i Unides Podem han dit reiteradament que la Llei Mordassa és un atemptat a les llibertats propi d’un país totalitari i de moment, la llei segueix vigent"

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, al seu despatx.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, al seu despatx. Montse Giralt

Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) es pot considerar un dels consellers clau del Govern de la Generalitat que presideix el republicà Pere Aragonès. Com a conseller d’Interior es va fer càrrec a proposta d’ERC d’un departament sempre difícil i complex però que a més Esquerra no havia dirigit des de la República. Elena és advocat de professió i va forjar la seva trajectòria política com a dirigent del PSC, partit pel qual va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú. Va abandonar la militància socialista per les discrepàncies respecte al Procés, i tot i la seva aproximació a Esquerra s’ha mantingut, fins arribar a la conselleria d’Interior, en un discret pla polític amb tasques com portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum o fent de portaveu de les defenses dels dirigents d’ERC jutjats al Suprem per l’1-O.

Elena és una persona de la màxima confiança del president d'ERC, Oriol Junqueras, i també un puntal del Govern d’Aragonès. El seu pas per Interior no deixarà a ningú indiferent, amb una veritable allau de canvis que ha comportat fins i tot el relleu de tota la cúpula dels Mossos, començant per l’icònic major Josep Lluís Trapero. Repassem amb Elena tota aquesta transformació del cos de Mossos d’Esquadra i la redacció d’una nova llei per a la policia catalana.

L’actualitat està marcada per la guerra d’Ucraïna amb la invasió de l’exèrcit rus, com ho està vivint i quines tasques ha desenvolupat el departament d’Interior al respecte?

Amb molta tristesa i preocupació pel que fa al drama humà que està patint la gent d’Ucraïna. És un conflicte que està provocant i provocarà canvis molt profunds en l’ordre mundial i les relacions internacionals. Vaig estar uns dies a Ucraïna i impacta veure llocs que reconeixes devastats. Des del punt de vista del departament d'Interior hem fet un seguiment immediat de totes les necessitats que plantegin les comunitats d’ucraïnesos a Catalunya i hem assegurat la protecció dels consolats, a més de vetllar per la seguretat de les mobilitzacions que es puguin convocar. Fem una anàlisi diària de situació del que pot generar el conflicte.

El conseller Elena al balcó de la seu del departament d'Interior a Barcelona.
El conseller Elena al balcó de la seu del departament d'Interior a Barcelona. Montse Giralt

Tenen intenció de tramitar una nova Llei de la Policia de la Generalitat que substitueixi la del 1994. Quin és l’objectiu?

"La pràctica diària del cos dels Mossos d’Esquadra, de les policies locals o dels Agents Rurals supera la llei en la realitat. Cal actualitzar-la"

Volem actualitzar una llei que és molt antiga. Gairebé no existien ni els mòbils. La pràctica diària del cos dels Mossos d’Esquadra, de les policies locals o dels Agents Rurals supera la llei en la realitat. La policia de proximitat, la mediació, la intervenció prèvia, protocols de transparència, etc, són conceptes que la llei no contempla. Hi ha una disfunció entre la realitat, o les necessitats actuals, amb la llei actual. I per tant cal actualitzar-la.

Calia reformar una llei del segle XX que no estava adequada a una policia moderna?

Naturalment. És que estem al segle XXI i tenim uns Mossos del segle XXI. Per això volem impulsar una nova Llei de la Policia [de la Generalitat], per adaptar-la als Mossos del segle XXI que volem consolidar.

Una llei del 1994 tampoc incorporarà aspectes contemplats a l’Estatut actual. Era un problema això? Quins àmbits no es contemplaven?

Sí, tot i que hi ha tot de coses que les hem anat impulsant igualment. Com per exemple la policia marítima que aquest estiu ja ha noliejat les primeres embarcacions per vigilar el nostre litoral. També la policia aèria, especialment mitjançant els drons que són cada cop més importants perquè ens dona una informació extraordinària per a la bona gestió dels efectius policials en les operacions. I òbviament, el ciberespai. És a dir la ciberseguretat front a la ciberdelinqüència. La nova llei s’adapta a aquestes noves necessitats i realitats. Suposarà posar al dia moltes coses que ja es fan i preparar-nos pel futur. Però també posar la llei al dia en una concepció de la seguretat diferent a la d’aquella època. En el sentit que la policia és una part de les polítiques de seguretat pública però en què també cal tenir molt present les emergències.

Què vol dir amb les emergències?

Pensi en l’exemple de les darreres riuades d’Alcanar al Montsià. Hi van intervenir els Mossos per temes de seguretat pública, la policia local en temes de trànsit, els bombers traient aigua i rescatant persones, protecció civil informant i evacuant gent, agents rurals netejant i obrint camins, a més de centenars de voluntaris. Això també és seguretat que s’ha de contemplar en el nostre model.

Com es tramitarà la nova llei? Quin és el termini?

"L’últim trimestre d’enguany esperem tenir enllestit l’avantprojecte de la nova  llei de la policia"

Ho volem fer amb consens. A partir del mes d’abril posarem sobre la taula les bases de la nova llei en què estem treballant-hi. I l’últim trimestre d’enguany esperem tenir enllestit l’avantprojecte de llei. Tot plegat ha d’anar lligat necessàriament amb el debat que es porta a terme a la Comissió d’Estudi del Model Policial que s’està fent al Parlament i que és una oportunitat per arribar a consensos de cara al dibuix del cos de Mossos d’Esquadra i de les polítiques de seguretat dels propers anys.

Quines són les bases que s’estan discutint a la Comissió d’aquest nou model policial que es culmina adaptant la nova llei?

Parlem de posar l’accent en la proximitat, en la transparència, en l’avaluació permanent, en la rendició de comptes, en la interconnexió amb els altres cossos de seguretat, particularment amb les policies locals, del concepte de mediació, de prevenció, d’ús de la força com a últim recurs. Que és el que estem fent. Estem parlant d’una policia que viu prop de la gent a qui serveix i que s’assembla a ella.

Quan parla de proximitat a què es refereix?

"Volem que els Mossos siguin molt visibles i pròxims per la gent"

Volem que els Mossos siguin molt visibles i pròxims per a la gent. Per això tenim un projecte basat en desenvolupar comissaries de proximitat. Que en determinats barris i municipis del país hi hagi una presència dels Mossos més propera i amb dispositius conjunts amb les policies locals fins i tot amb comissaries conjuntes com la que ja hi ha a la Barceloneta o com la que volem fer a Manresa.

I què vol dir assemblar-se a la gent?

Vol dir feminització i diversitat cultural. L’última promoció ja incorpora un 40% de reserva de places per a les dones i també es preveuen punts per a la incorporació de persones que reflecteixin la diversitat del nostre país. Per exemple pel coneixement d’idiomes que es parlen a Catalunya de forma nombrosa en comunitats de diversos països d’origen. N’hem triat 16 idiomes. Perquè la policia com més s’assembla a la gent que serveix millor la pot servir. Aquests són els principis que guiaran la nova llei que volem consensuar amb els grups polítics i amb el món local, i incorporant les aportacions de la Comissió.

La Comissió sobre el nou Model Policial del Parlament sembla doncs una peça clau. Com van els treballs?

"Hi hagut massa instrumentalització per part dels partits dels Mossos i poca reflexió serena sobre el futur del cos"

La Comissió té la voluntat de posar-nos al dia davant els canvis a la societat després de deu anys que vam fer una primera comissió, que va servir per arribar a molts consensos en diferents àmbits. I intentar arribar a nous consensos sobre el model policial, sobre la llei, l’ordre públic, els mecanismes de transparència, les polítiques d’investigació, etc. Sobre els Mossos d’Esquadra hi ha hagut molt debat des de la picabaralla partidista i poc debat polític. Hi hagut massa instrumentalització per part dels partits dels Mossos i poca reflexió serena sobre el futur del cos. La Comissió és un bon instrument per fer-ho seient a la taula i fent propostes per part de cada partit en cada àmbit, a més d’escoltar als professionals i als experts, per tal d’arribar a consensos, que és com s’han de fer les coses.

Doncs a vostè l’acusen de sotmetre els Mossos a direcció política...

"En els Mossos partidisme mai, orientació política sempre. Són una policia democràtica. Fer partidisme dins els Mossos és mafiós, però fer política és la nostra obligació"

En els Mossos partidisme mai, orientació política sempre. És una policia democràtica. Fer partidisme dins els Mossos és mafiós, però fer política és la nostra obligació. Nosaltres dirigim una política pública en aquest cas en matèria policial i de seguretat que ha de tenir una orientació política que emana d’un Govern democràtic escollit per un Parlament sobirà. Els que diuen que un cos policial no ha de tenir orientació política quin model imaginen? Autònom i autoreferenciat que no respongui a ningú més que a ell mateix? Això és absolutament antic i no és la voluntat del cos de Mossos d’Esquadra, que és -i vol ser- una policia que respon davant els ciutadans de Catalunya.

Vostè és el primer conseller d’Interior a proposta d’ERC des de la República. Era un repte? Hi havia qui argumentava que aquesta era una conselleria massa sensible i complexa per un partit sense experiència en aquest àmbit.

Doncs els que pensaven això s’equivocaven perquè crec que hem demostrat que podem fer coses i estem canviant coses. Respecte a la primera part és un honor, un orgull i una responsabilitat.

De canvis és obvi que n’ha fet. Entre altres tota la cúpula de comandament dels Mossos començant per la destitució del major Josep Lluís Trapero. Per què aquests canvis?

"Hem fet el relleu als comandaments dels Mossos perquè en cada moment cal saber què vols fer i has de decidir quines creus que són les millors persones per tirar-ho endavant"

Perquè en cada moment cal saber què vols fer. I nosaltres ho estem explicant arreu i actuem per a què es materialitzi. Però després has de decidir quines creus que són les millors persones per tirar endavant el projecte. De la mateixa manera que crec que en el període anterior les persones que hi havia eren les adequades per aquell moment, ara en aquesta etapa el comissari Estela i el seu equip ho són també.

Perquè ha triat com a comissari en cap a Josep Maria Estela?

Per molts factors, però un de determinant és la seva dimensió de persona i de Mosso de territori. D'algú que coneix molt el país, que ha tingut experiència de comandament en sis de les nou regions policials de Catalunya. Crec que és l’accent que ha de tenir un comissari en cap perquè el fet territorial està en l’ADN dels Mossos d’Esquadra.

Joan Ignasi Elena durant un moment de l'entrevista.
Joan Ignasi Elena durant un moment de l'entrevista. Montse Giralt

La destitució del major Trapero ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre?

"La destitució del major Trapero com que afecta a una persona té una dimensió important però tots sabem que en els càrrecs de responsabilitat hi estem de forma temporal"

És una decisió que com que afecta a una persona li dona una dimensió important però tots sabem que en els càrrecs de responsabilitat hi estem de forma temporal. La meva responsabilitat és triar qui crec que és la persona més adequada en aquest moment per comandar els Mossos i em semblava que aquest canvi era necessari. Jo estic en política per fer que passin coses. Es podran criticar o no, però hem vingut a fer coses, canvis i a complir el nostre projecte polític. No hem vingut a posar-nos de gairell ni a surfejar.

Aquesta destitució i els canvis realitzats ha comportat molt de soroll mediàtic, però molt silenci al cos. Com ha estat rebut tot plegat pels Mossos?

Amb respecte absolut. I amb molta normalitat. Per això dic que es fa partidisme. Es fa partidisme quan es crea un conflicte fictici. Dins del cos no s’ha produït cap qüestionament ni s’ha trobat estrany que es fessin els canvis. Perquè ha passat sempre. El sindicat de comandaments que té el 90% de la representació va fer una nota demolidora en què deien que els que hi havia fins ara al càrrec eren molt bons professionals, i els que hi ha ara també. I que és normal que hi hagi canvis. Ras i curt! Aquest és el sentiment que hi ha al cos de Mossos d’Esquadra. La resta són ganes de voler atacar a una part del Govern com sigui.

Li va sobtar que des de l’oposició un exconseller d’Interior com Ramon Espadaler l’acusi de fer una purga amb els canvis quan ell va fer relleus de la mateixa dimensió o més?

"No entenc la posició política del PSC en temes de seguretat. És molt conservadora. Jo crec que és la dreta del PSOE"

En política passa que quan es fan afirmacions molt contradictòries amb el que tu has fet doncs deixen de ser creïbles. És molt contradictori acusar de purga en el canvis que hem fet quan ell va fer el mateix. Però en el fons el que no entenc és la posició política del PSC en temes de seguretat. És molt conservadora. Jo crec que en polítiques de seguretat és la dreta del PSOE.

Perquè ho diu això?

Per exemple pel que fa la Llei de Seguretat Ciutadana. Qui la va rebatejar com a Llei Mordassa van ser ells. Van dir que era una llei més pròpia de la Hongria d’Orbán que d’un estat democràtic. Que servia per perseguir i amenaçar activistes polítics. I ara és el partit que amb més insistència reclama una aplicació rigorosa i restrictiva de la Llei Mordassa. Sorprèn molt i no s’entén.

Creu que han fet càlculs electoralistes en aquest canvi de posició?

El que crec és que si s’identifica seguretat amb ma dura és fa el joc a la dreta. Perquè és el seu discurs.

Però no hi ha també el perill que l’esquerra faci un discurs en temes de seguretat que no respongui a la inquietud de la societat? Massa flonjo i irreal?

"Aquella policia de la ma dura que de vegades es reivindica amb un posat una mica testosterònic i amb cops de puny al pit és un model molt antic i sobretot molt ineficient"

Jo crec que aquesta resposta la donem. I sinó que ho preguntin a la ciutat de Manresa i en molts municipis de Catalunya en què estem aplicant el model de policia de proximitat i de diàleg i mediació. I d’acció contundent quan és necessari per garantir les llibertats de la gent. Que preguntin si els resultats són bons o no. Crec que tenim un model policial i un projecte de seguretat pública adequat als nostres temps i que aquella policia de la ma dura que de vegades es reivindica amb un posat una mica testosterònic i amb cops de puny al pit és un model molt antic i sobretot molt ineficient. No garanteix la seguretat ni que hi hagi menys violència, al contrari, la fomenta. I això es demostra en els països on l’actuació policial és menys modulada perquè la conflictivitat i el nivell de delinqüència és molt elevat.

És per això que vostè ha canviat l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana coneguda com la Llei Mordassa per a què sigui menys agressiva?

Hem canviat el criteri d’aplicació, però sustentat en la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu dels Drets Humans. La qual cosa vol dir que es podia fer i així ho estem fent. I és perquè creiem que ha de ser així. Estem en contra de la Llei Mordassa i és lògic que mirem de fer-ne l’aplicació menys restrictiva i lesiva. Evidentment complint-la perquè no tenim més remei.

No seria millor derogar-la?

"Em sorprèn que hi hagi dos partits al Govern espanyol, el PSOE i Unides Podem, que han dit reiteradament que la Llei Mordassa és un atemptat a les llibertats propi d’un país totalitari i de moment, la llei segueix vigent"

Sí, confiem que el Govern espanyol la derogui. Porten ja uns quants anys sense fer-ho. A mi em sorprèn perquè hi ha dos partits, el PSOE i Unides Podem, que han dit reiteradament que aquesta llei és un atemptat a les llibertats propi d’un país totalitari i que serveix per perseguir l’activisme polític i social. I de moment, la llei segueix vigent. Doncs veurem. Però mentrestant els canvis que hem aplicat a Catalunya benvinguts siguin, perquè ells ja van molt tard en derogar-la.

S’estava fent doncs una aplicació vulnerant drets fonamentals fins ara?

Jo el que crec és que els que estem en contra de la Llei Mordassa teníem l’obligació de buscar alternatives a una aplicació tan restrictiva com la que es feia. Però reitero que el sorprenent és que aquells que com els socialistes deien que aquesta era una llei pròpia d’un règim com el d’Orbán a Hongria, ara ens diguin que l’hem d’aplicar amb la màxima rigidesa possible.

La CUP ha donat per trencat l’acord d’investidura per la participació dels Mossos en els desnonaments. Com ho valora?

Discrepo de la seva tesi. Entre les raons que la CUP va esgrimir per votar en contra dels pressupostos cap d’elles feia referència a Interior.

No em negarà les discrepàncies! L’endemà de la investidura de Pere Aragonès com a president la direcció de la CUP va participar en un desnonament oposant-se als Mossos i les crítiques han estat dures i públiques...

"Crec que la CUP és molt conscient de l’evolució que s’ha fet des de la conselleria d’Interior en compliment de l’acord que es va signar en el seu dia"

És evident que aquest és un tema de preocupació. Però crec que hem de girar el focus. En els últims cinc anys hi ha hagut 57.000 desnonaments a Catalunya, dels quals els Mossos han participat en 11.000. I d’incidents n’hi ha hagut en 495. El tema de l’habitatge és un tema social i que va molt més enllà de la qüestió dels desnonaments.

Dit això, nosaltres estem canviant el protocol d’actuació i hi ha hagut una evolució de com s’opera en els desnonaments amb major mediació i seguim tots els passos per a què els jutjats tinguin tota la informació en cas de persones vulnerables en un habitatge d’un gran tenidor. Però som policia judicial i tenim les limitacions que tenim. I aquesta és una condició que no la volem perdre de cap manera, perquè som la policia de Catalunya i una policia integral. Crec que la CUP és molt conscient de l’evolució que s’ha fet des de la conselleria d’Interior en compliment de l’acord que es va signar en el seu dia.

Un altre tema polèmic ha estat l’actuació dels Mossos en les manifestacions i l’aplicació de l’ordre públic, i les denúncies de la Generalitat contra manifestants. Vostès han canviat el sistema de defensa jurídica dels Mossos. Perquè?

"Nosaltres defensem als Mossos a l’igual que a tots els servidors públics del país"

Nosaltres defensem als Mossos a l’igual que a tots els servidors públics del país. Per això hem unificat el servei jurídic. I de fet ho fem igual com el Cos Nacional de Policia. És molt curiós veure amb quina vehemència alguns partits polítics diuen que estem deixant indefensos als Mossos perquè només acusem a una persona quan hi ha lesions de l’agent i resulta que a l’Estat espanyol es fa el mateix amb la Policia Nacional i en el cas de l’Ertzaintza ni en cas de lesions. Per tant, en això hi ha hagut molta fal·làcia per part d’alguns partits polítics. Entenc que els sindicats vulguin que la defensa jurídica sigui bona i així els hi hem garantit.

Retiraran les armes de foam?

Això ho decidirà la Comissió al Parlament. No considero que en aquest moment sigui oportú pronunciar-me.

L’equiparació dels Mossos amb altres cossos policials en la jubilació anticipada era un greuge pendent?

És molt important. Pensi que l’any 2030 hi hauria hagut un 30% de la plantilla en segona activitat. Això era molt necessari i estem molt satisfets d’haver-ho aconseguit. Que fos una condició d’Esquerra per votar els pressupostos generals demostra fins a quin punt per a ERC és una prioritat la responsabilitat del departament d’Interior. I n'és coherent amb haver-lo assumit. Com a conseller d’Interior he d’agrair l’esmena d’ERC i l’acord per fer possible una qüestió que el cos de Mossos d’Esquadra necessitava molt.

Vostè ha aconseguit un acord també amb el Govern espanyol per augmentar el nombre d’agents. Però tenim prou Mossos a Catalunya per garantir la seguretat ciutadana en les millors condicions?

"Hem aconseguit passar d’un sostre de 18.000 Mossos a 22.000. Però no tenim els Mossos que hauríem de tenir. En necessitem més, sobretot per fer aquesta política de proximitat"

No. Hem passat d’un sostre de 18.000 Mossos a 22.000. L’increment es farà progressivament. Però no tenim els Mossos que hauríem de tenir. En necessitem més, sobretot per fer aquesta política de proximitat. Per això hem fet aquest acord. Perquè venim d’uns anys de retallades, del 2011 al 2016, en què no es contractaven Mossos i la plantilla va anar disminuint i va quedar en els ossos. Ara ens toca recuperar tot aquest temps que s’ha estat sense contractació. Però no podem contractar 4.000 agents en un any. Caldrà fer-ho progressivament en un procés lent. De moment aquest any n’incorporem 840 i així seguirem fins els 22.000.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, explica els canvis als Mossos.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, explica els canvis als Mossos. Montse Giralt

Aquest agost farà cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Quines millores o canvis s’han fet per garantir que no tornin a succeir?

Hi ha un percentatge molt alt de l’activitat programada dels Mossos que és per la lluita antiterrorista. Hi dediquem molta energia del cos. Des d’investigació i informació a punts estratègics on tenim presència permanent d’ordre públic. Estem dedicant molts recursos a la prevenció antiterrorista i està ajudant molt la incorporació a les xarxes policials d’altres països, des del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) estatal a la resta de policies europees que permet accedir a les bases de dades espanyoles i europees.

Aquell tràgic episodi va comportar durs enfrontaments entre els Mossos i altres cossos policials estatals. Quina és ara aquesta relació?

Nosaltres som un Govern que volem totes les competències. Però també som un Govern que treballa per la Catalunya sencera, també en un tema tan sensible com és el de la seguretat. Per tant, amb tots aquells que tinguin competències en seguretat nosaltres ens hi entendrem. Perquè treballem per un valor molt preuat com és la seguretat dels ciutadans i les ciutadanes. Ens entenem i la relació és bona amb tots els cossos de seguretat de l’Estat.

Va anunciar una cibercomissaria. Què és això?

"La cibercomissaria la podrem portar a la butxaca"

És la que hem de portar a la butxaca. Perquè al final, les noves tecnologies i la ciberseguretat no només ens han de servir per prevenir-nos dels que fan atacs contra les persones a través de les xarxes i d'Internet sinó també per donar més i millor servei a la ciutadania. Això vol dir que aquesta serà una nova comissaria que la podrem portar a la butxaca per poder accedir-hi i fer gestions quan ho necessitem. És una prioritat. Anem fent camí a mida que anem incorporant nous serveis telemàtics.

Diuen que els focs s’apaguen a l’hivern. Ho està fent? Perquè s’espera un estiu força complicat...

Sí. Estem fent molta feina, també en coordinació amb la conselleria d’Acció Climàtica. Però cal aprofitar per recordar a tothom que cal tenir molta precaució i contenció. Els agents rurals estan fent molta prevenció, però cal molta conscienciació ciutadana respecte a una temporada d’estiu que segur que serà complicada.

I com afronta que precisament en Bombers de la Generalitat hagi aparegut presumptes irregularitats en els concursos per l’adjudicació de determinats subministraments i manteniment de vehicles?

Hi va haver una denúncia al mes de maig respecte actuacions anteriors a l’arribada del nostre Govern i el que hem fet és revertir la situació. Ens hem posat a disposició del jutge i dels investigadors per facilitar tota la informació i evidentment hem canviat totes aquelles coses que no s’estaven fent bé. I per això es va resoldre la contractació i es va canviar el pressupost posant els recursos que eren necessaris, a la vegada que traiem una licitació nova pel manteniment dels vehicles. Perquè les coses que es fan malament, un governant té l’obligació de denunciar-ho però també de canviar aquestes pràctiques.