La presó preventiva imposada a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com als membres del Govern cessats i processats, és una realitat que sembla inamovible ara que queden enrere les efemèrides independentistes per les quals tots ells són a presó. Tot i les reiterades demandes per l’alliberament de tots dos dirigents socials, amb Òmnium Cultural i l’ANC al capdavant de les mobilitzacions –aquest mateix dimarts convoquen a les 20.00 h a la Plaça Catalunya un acte polític -, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha denegat tres cops a l’expresident de l’ANC i dos cops al president d’Òmnium la sortida de presó. En el cas de Sánchez, a més, Llarena també va denegar el passat març els permisos per assistir al ple d’investidura que l’hauria d’haver fet president de la Generalitat.

Arribat aquest aniversari, l’organització pels drets humans Amnistia Internacional (AI) ha tornat a posicionar-se a favor de l’alliberament dels Jordis i per la retirada dels càrrecs de rebel·lió i sedició dels quals se’ls acusa. Des d’un primer moment, Amnistia s’ha negat a considerar els presos catalans com a "presos polítics" o "presos de consciència", concepte més utilitzat en l'àmbit humanitari, ja que creuen que estan sent jutjats "per accions que poden constituir un delicte". No obstant, l’organització també ha demanat l’aixecament de la presó preventiva des de l’octubre passat i la retirada dels càrrecs. Per aquest motiu, representants d’AI van reunir-se el passat març amb el president del Parlament català, Roger Torrent, a qui van lliurar l’informe anual on avaluen la situació dels drets humans al món, i on criticaven durament la posició de l’Estat davant la celebració del referèndum de l’1-O. Aquest cop, però, l’organització ha estat especialment contundent, amb un comunicat firmat pel director adjunt per a Europa d’AI, Fotis Filippou, qui considera "injustificable" l’empresonament i el qualifiquen d’"injustícia".

Amnistia és l’organització pels Drets Humans que s’ha posicionat més nítidament pel que fa al cas dels presos, si bé d’altres s’han referit a la violència de l’1 d’octubre. Un exemple és Human Rights Watch, el prestigiós observatori internacional de drets humans que va desplegar observadors a peu de carrer durant el referèndum i que va emetre un informe molt crític amb les actuacions policials de l’Estat. Per contra, l’investigador i autor d’aquell informe, Kartik Raj, que aquest setembre va denunciar la "falta de resposta" per part del govern central, va dir que "no havien llegit amb suficient profunditat com per fer cap valoració" el cas dels presos. La violència de l’1 d’octubre i les mobilitzacions del 20-S –jornada per la qual els Jordis són a presó- també van provocar un posicionament per part d’Intermon Oxfam, a favor del dret a reunió i la no-violència, però cap paraula respecte el judici dels presos catalans.

La pressió de les organitzacions locals també han generat posicionaments de personalitats reconegudes en l’àmbit internacional a favor de l’alliberament dels presos, com ara el vídeo publicat per Òmnium on apareixen el filòsof estatunidenc Noam Chomsky, la històrica militant comunista i negra Àngela Davis o la nobel de la pau Jody Williams. Aquest setembre també es va fer públic un manifest signat per personalitats de l’esquerra europea, com ara l’exministre de finances grec i economista Iannis Varoufakis, el portaveu de Die Linke al Budestag, Andrej Hunko, o la líder d’Aliança d’Esquerres a Finlàndia, Li Andersson.

Cuixart i Sánchez fan una crida a la unitat

Els dos líders socials han fet publics posicionaments sobre l'actual context polític, aprofitant el focus mediàtic que aquest dimarts recau sobre ells. En una entrevista per TV3, Cuixart ha criticat les desavinences entre els partits independentistes que han ocupat les primeres planes de les últimes setmanes, amb una crida a la "unitat des de la diversitat, i sobretot empatia dels uns amb els altres. Prou retrets", ha dit. El president d’Òmnium ha tornat a posar l’accent en la mobilització: "El sobiranisme a peu de carrer està unit com sempre i potser degut a la repressió més i tot".

Cuixart, a més, diu que afronta el judici "amb molta serenor i conscient que és una oportunitat excepcional per enfortir la defensa dels drets fonamentals i el dret a l’autodeterminació", i ha comparat l’Estat espanyol amb Turquia o Iran per l’empresonament "d’artistes i activistes". Jordi Sánchez també ha fet arribar per carta unes declaracions, tal com ha informat Rac 1, on critica durament el poder judicial: "El fet d’estar a la presó, un any després d’haver-hi entrat, parla més dels jutges, de com són i què pensen, que no pas de nosaltres mateixos, dels qui estem tancats entre barrots".

Qui també s’ha pronunciat ha estat el seu fill, Oriol Sánchez. Entrevistat a Rac 1, assegura que està bé i que el seu pare també. Sánchez diu que els presos "no volen ser moneda de canvi" i que l’objectiu principal és la independència: "Un cop aconseguida, ja sortiran de presó".. A més, no espera un judici just: "Els condemnaran a bastants anys i tinc esperances que tot es resoldrà quan arribi a instàncies europees. Pot anar per llarg".

Tímids avenços a la comunitat internacional

El camí cap a la Unió Europea i la ONU ja fa mesos que avança, a l'espera d'un judici a l'Estat que pot acabar amb una sentència condemnatòria. El passat febrer, l’advocat Ben Emmerson, especialitzat en drets humans, va emetre una comunicació al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides perquè estudiï si l’empresonament preventiu dels Jordis violava els drets fonamentals. També va tenir l’oportunitat de denunciar la situació dels líders socials la filla de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Anna Forn, qui va participar a la 39a sessió del Consell dels Drets Humans de l’ONU en nom de l’Associació Catalana pels Drets Civils, entitat promoguda pels familiars dels presos. També hi van participar familiars, com ara la companya de Cuixart, Txell Bonet, o el Síndic de Greuges català, Rafael Ribó.

Ribó també va ser l’encarregat de demanar a la comissària de drets humans del Consell d’Europa, la bosniana Dunja Mijatovic, el reconeixement dels "presos polítics" a Espanya el passat juliol. El Síndic va declarar que la institució "haurà de prendre cartes en l’afer", segons va informar l’Agència Catalana de Notícies. L’anterior comissari, Nils Muiznieks, va exigir a l’exministre d’Interior expanyol, Juan Ignacio Zoido, una investigació "independent i efectiva" sobre l’actuació policial de l’1 d’octubre. Per altra banda, aquest mateix dimecres la Comissió Europea ha respost al Govern català pel que fa a la denúncia sobre el tancament dels webs del referèndum. En una carta, la institució comunitària defensa que el tancament de portals només pot estar justificat per a casos puntuals sempre i quan sigui apropiada i proporcional.