Público
Público

Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa demanen la revocació total de les seves penes després de la reforma del Codi Penal

Els antics presos polítics d'ERC reclamen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta, subratllen que la celebració d'un referèndum no pot comportar cap delicte i afegeixen que no se'ls poden aplicar desordres públics

ELs quatre presos, ara indultalts, amb Marta Rovira a Suïssa.
Raül Romeva, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Dolors Bassa amb Marta Rovira a Suïssa. Marc Puig / ERC

Els advocats d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat els seus escrits de revisió de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O després de la reforma del Codi Penal i demanen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta i la revocació de totes les penes.

Els escrits presetants al Suprem dels antics presos polítics d'ERC defensen que la celebració del referèndum no pot comportar cap delicte, ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005. També neguen que hi hagués sedició, desordres públics ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una il·legalitat. Tant l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart com els dirigents de Junts que van ser empresonats per l'1-O, en canvi, van decidir no sol·licitar al Suprem la revisió de la sentència.  

Segons els seus escrits, el de sedició és un delicte predemocràtic que en massa ocasions s'havia aplicat en accions d'exercici de drets fonamentals, limitant-los i generant un risc de dissuasió social. La reforma del Codi Penal, remarquen, té per objectiu l'homologació de la legislació penal als estàndards europeus. És el mateix legislador qui s'emplaça a "atendre les pautes d'actuació d'organismes internacionals" pel que fa al "respecte als drets fonamentals com a límit d'actuació dels poders públics".

L'equip legal no hi veu desordres públics

L'equip legal format per Andreu Van den Eynde, Olga Arderiu i Mariano Bergés constata que els fets del judici no es poden associar al delicte de desordres públics, tal com sí que reclamen tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat. Els escrits remarquen que el mateix Suprem va excloure aquest delicte en reiterades ocasions, com ara en la pròpia sentència, en la confirmació de la mateixa i en l'informe sobre els indults. A més, els advocats subratllen que en el procediment mai no es va plantejar l'existència d'aquest delicte, ni es va debatre en el judici oral.

Les defenses afegeixen que els republicans mai van fer crides a cometre disturbis ni les seves accions poden ser enteses de la forma en què aquest delicte apareix ara al Codi Penal, que incorpora una actuació grupal orientada a atemptar contra l'ordre públic amb violència o intimidació contra les persones, remarquen. La defensa de Carme Forcadell també afegeix que en cas d'aplicar el delicte de desordres públics s'estaria vulnerant el dret de reunió i manifestació, emparats per l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

En els casos de Junqueras, Romeva i Bassa, els escrits diuen que si el Suprem confirmés les tesis de Pablo Llarena sobre la malversació, estaria desatenent la voluntat del legislador, perquè la reforma, diuen, estableix una diferència entre les conductes d'apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes.