L'abocador del Garraf seguirà contaminant durant dècades després de tancar

L'abocador del Garraf és part de l'herència ambiental que el franquisme va deixar en el mapa català, després que el 1974 s'inaugurés desoint les crítiques d'espeleòlegs, ecologistes i el món acadèmic. Allà s'hi han abocat durant tres dècades residus que han contaminat i contaminen les aigües subterrànies, el terreny i els avencs, i han pertorbat el paisatge del Massís del Garraf, amb especial afectació per als veïns de Begues i Gavà. Aquest estiu està previst que finalitzin les obres de restauració de l'entorn, tot i que es preveu que les conseqüències del desastre s'allarguin entre 40 i 50 anys més.

Ubicació sense miraments ecològics

Jaume Grau: "El Garraf ha rebut al voltant de 28 milions de tonelades de residus"

Durant els anys 70 del segle passat, la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana no feia més que augmentar la generació de residus. Gran part d'aquests s'abocaven a Montjuïc, fins que en 1971 la pluja va provocar una allau d'aigües brutes cap al barri de Ca Clos. "Llavors va urgir trobar una altra ubicació. Un lloc que estigués prop de Barcelona amb muntanyes més o menys grans i amb una vall profunda", explica Jaume Grau, d'Ecologistes en Acció.

L'oposició ciutadana no va evitar que l'abocador tirés endavant. "Es va formar la Coordinadora Salvem el Garraf, pionera en el moviment ecologista català", explica Grau. També estaven en contra els espeleòlegs, que com narra el president de la Federació Catalana d'Espeleologia (FCE), Lluís Domingo, coneixien al detall el terreny calcari del massís, ple de cavitats i d'erosió fàcil per on es podien colar les deixalles: "El Garraf és el bressol de l'espeleologia catalana".

Obres de restitució

La falta de controls va permetre que es dipositessin deixalles sense cap filtre, segons assegura Grau. "S'han rebut al voltant de 28 milions de tones de residus. Oficialment, tots són sòlids urbans, però mai va haver-hi cap control". L'ecologista assegura que els mateixos conductors de camions narren haver portat residus industrials, hospitalaris i electrodomèstics amb líquids contaminants. No va ser fins als anys 90 que es van aprovar les primeres lleis de gestió dels residus en la primera conselleria de Medi Ambient de tot l'Estat espanyol, dirigida per Albert Vilalta, que va sorgir davant la pressió dels ambientalistes contra el Govern de Jordi Pujol. Finalment, el 2006 es va tancar l'abocador per projectar unes obres de restitució de l'entorn.

Les obres havien de retornar la Vall d’en Joan, on està situat l'abocador, a un estat ecològic i paisatgístic òptim. També havien de segellar la superfície del terreny per evitar que es colés l'aigua de la pluja, l'extracció i tractament dels lixiviats –el líquid que es produeix per la descomposició de deixalles-, i el biogàs que generen els residus. Després d'una aturada per la crisi econòmica el 2010, el 2018 es van tornar a reiniciar els treballs coincidint amb les fortes pluges que van fer fluir els lixiviats fins al riu subterrani. Una forta pudor va arribar llavors als veïns de la zona, que van urgir que es posés una solució. "L'aigua es va contaminar fàcilment corrent per les cavitats fins a arribar al riu de la Falconera, un de molt cabalós per un lloc tan sec", recorda Jaume Grau.

Impacte ecològic

Lluis Domingo: "L'administració ha d'explotar el biogàs per minimitzar l'impacte ecològic"

"L'abocador es va situar en el cor del Garraf, a la Vall d’en Joan, una de les més importants del parc", explica l'activista ecologista. A poca distància es troba el punt més alt, La Morella, des d'on molts dies els excursionistes poden olorar el tuf que desprenen els residus. L'abocador no només molesta a veïns, també a la biodiversitat. El trànsit dels camions que anaven i venien també va espantar l'àguila cuabarrada i altres espècies de l'entorn. Ara, Lluís Domingo assegura que l'entorn més superficial ha millorat amb les obres: "Els treballs s'han ocupat de millorar l'hàbitat d'espècies".

A tot això se suma l'enorme contaminació atmosfèrica que genera l'abocador. Segons un estudi de la FCE, la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Almeria, genera un 10% de les emissions de tota l'àrea metropolitana de Barcelona: "La fermentació de la matèria orgànica genera metà i CO₂, l'anomenat biogàs". Durant els anys d'obres a l'abocador, s'ha recollit aquest biogàs per aprofitar-lo generant energia, però ara amb les noves obres de segellament s'està deixant de fer: "L'administració ha d'explotar el biogàs, encara que no sigui rendible, per a minimitzar l'impacte ecològic", opina Domingo.

A més, la FCE també apunta a la contaminació d'avencs del Garraf, que cada vegada s'omplen més de metà i CO₂, la qual cosa les fa inhabitables. "En els avencs que tenen més de 50 metres ja no s'hi pot entrar". Domingo parla d'avencs emblemàtics com la de la Sivinota o l'Emili Sabaté, on només hi ha un 9% d'oxigen: "El metà s'allibera i genera l'efecte d'hivernacle. El CO₂, que és més pesat, es queda en el fons de les cavitats". El món de l'espeleologia va lamentar una mort el 1979, quan un home va encendre el carboner en una cova que va resultar estar contaminada per biogàs.

Tremolors

L'últim maldecap al Garraf va començar fa poques setmanes, quan es van detectar tremolors en l'entorn. Municipis com Olivella, Begues, Gavà o Sitges van demanar informació davant la possibilitat que aquests estiguessin generats per l'abocador. Grau comparteix els seus temors: "Veiem dues explicacions, que siguin produïts per explosions de gasos o que s'estigui utilitzant gas nitrogen líquid a alta pressió per a empènyer cap a fora els altres gasos". Segons l'ecologista, aquesta tècnica podria provocar corriments de terra en transformar-se el nitrogen en gas i expandir-se, com va passar amb el cas Castor, però "a petita escala".

De moment, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'AMB han conclòs que les tremolors no es poden atribuir a l'abocador, ja que l'epicentre es troba a cinc quilòmetres de distància de la Vall d’en Joan i la intensitat, d'uns 2.1 graus en l'escala de Richter, és inferior a l'esperable si es tractés d'una explosió subterrània. La sismòloga Eulàlia Masana dóna algunes claus a Públic: "El sisme es va registrar només en una estació, i això sumat al fet que va ser un tremolor molt petit fa que es pugui atribuir a altres causes".

Masana explica que en tota la costa catalana també hi ha falles tectòniques que "es mouen molt lentament", i que es podria haver produït una falla petita més superficial que hagi "alliberat tensions". També apunta que el fet que el terreny del Garraf sigui calcari pot haver provocat "algun col·lapse d'avencs o cavitats, provocant la tremolor". Preguntada per les hipòtesis d'Ecologistes, Masana opina que en cas que s'hagi utilitzat nitrogen líquid es podria haver donat aquesta situació: “S'ha d'analitzar bé”.